Actualizado 23/10/2015 08:48

Un dels tècnics de l'IGME reconeix que hauria calgut un estudi del risc sísmic si el Castor s'hagués fet a Catalunya

El director de Geologia i Geofísica reconeix que només es va tenir en compte el risc per als treballadors si alguna cosa fallava

Roberto Rodríguez, director de Geologia i Geofísica de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), ha estat el tercer funcionari imputat de l'organisme en declarar als jutjats de Vinaròs, aquest dijous pel cas Castor. Rodríguez, a preguntes de l'acusació particular, ha admès que si el magatzem submarí hagués estat ubicat en aigües marítimes catalanes, hauria calgut fer l'estudi de risc sísmic, tenint en compte que el sud de Catalunya té un risc mitjà en contra el risc baix del nord de Castelló que determina el mapa de perillositat sísmica de l'Estat. Segon fonts de l'acusació, Rodríguez ha justificat al jutge que el risc sobre les persones només s'avalués per als treballadors de la planta marina.El director de Geologia i Geofísica de l'IGME, Roberto Rodríguez, ha declarat al jutjat d'Instrucció número 4 de Vinaròs, on ha respost a las preguntes de les acusacions i al seu advocat. Com en les dues primeres compareixences, les defenses no han fet preguntes. El director de Geologia de l'organisme estatal ha acceptat que hauria calgut un estudi del risc sísmic si la plataforma del Castor hagués afectat dominis al mar de Catalunya. El golf de Castelló, la zona de Vinaròs, on es va construir la plataforma Castor, està considerada de perillositat baixa en el mapa de perill sísmic de l'Estat. En canvi, al zona del Delta de l'Ebre apareix amb un risc mitjà. L'acusació considera clau aquesta declaració perquè, inicialment, el Castor afectava la capitania marítima de Tarragona, segons les limitacions del reial decret de maig de 2007. Concretament, la meitat de les més de 6.000 hectàrees autoritzades per al magatzem submarí corresponien a Catalunya. En canvi, poc abans del decret que autoritzava la concessió, a principis de març de 2008, es va publicar al BOE una correcció per moure les coordenades del límit entre Castelló i Tarragona uns quilòmetres cap al nord que va facilitar que tota la superfície del Castor estigués en aigües administratives valencianes.L'acusació també ha constatat amb la declaració del Rodríguez que l'informe de l'IGME no va tenir en compte "per a res" l'entorn ni, en concret, la proximitat amb les tres centrals nuclears catalanes. El director de Geologia i Geofísica ho ha reconegut contundentment i ha justificat, com ja va fer el director de Rescursos Minerals i Geoambient, José Antonio Fernández, que l'estudi va seguir paràmetres idèntics al del magatzem subterrani de Yela, a Guadalajara. En canvi, no es va avaluar el risc a les persones que viuen a l'entorn del Castor sinó únicament a les persones que treballarien a la planta marítima, una decisió "absurda" per a l'acusació perquè, en cas d'incident, l'afectació, com va passar amb la crisi sísmica, seria més gran.Més càrrecs públics imputats, citatsDesprés de prendre declaració a l'excoordinador de l'informe geològic i dos dels directors de l'IGME responsables d'aquest, el jutge de Vinaròs ha citat el proper 2 de novembre el director general de l'IGME, Pedro Calvo Sorando, i l'endemà el director general de Política Energètica i de Mines del ministeri d'Indústria, Jorge Sanz. També hauran de comparèixer el 9 i 10 de novembre, respectivament, l'aleshores conseller tècnic de la direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental, José Manuel Escanilla, i el subdirector adjunt de la subdirecció general d'Avaluació Mediambiental, Miguel Aymerich.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés