L'església destaca pel context de l'arquitectura religiosa barroca i la casa de la vila és fruit d'una reforma a l'existent al segle XV
Barcelona (ACN).-
El Govern ha declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric, l'església de Santa Maria, a Vilanova de Meià (Noguera) i la Casa de la Vila, a Belianes (Urgell). En ambdós casos s'ha acordat delimitar l'entorn de protecció dels monuments. L'església destaca per ser un exemple singular en el context de l'arquitectura religiosa barroca catalana. La Casa de la Vila és resultat d'una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV amb elements a la façana principal compostos de finestres amb una llinda de pedra, mènsules figurades i un arc gòtic a l'entrada interior així com àmplies escales que condueixen a la primera planta i una sala per exposicions.Església de Santa Maria de Meià
L'església de Santa Maria de Meià es troba als afores del nucli de Meià, actualment agregat de Vilanova de Meià. Avui en dia, les dependències de la part monacal, molt transformades, formen part d'una casa de colònies.
Es coneix que el monestir de Santa Maria de Meià va ser fundat per Guillem, senyor de Meià, abans del 1040 sense que hi hagi constància documental, amb una donació ratificada l'any 1091. Més tard, va passar a dependre del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. El 1582 va entrar a formar part, en qualitat de priorat exempt, de la Congregació Claustral Tarraconense fins a la desamortització. El 1880 va passar a ser església parroquial.
La seva història és molt convulsa. Arrasada pels sarraïns i més tard pel Comte de Foix, no pertanyia a cap orde religiosa. Segons Parramon, el priorat de Meià era allò que en Dret Canònic es coneix com una prelatura 'nullis', és a dir, un territori autònom, com un bisbat. La seva creació, modificació i supressió era competència exclusiva de la Santa Seu de Roma. Diversos priors van tenir papers actius tant en la Guerra de Successió com en la Guerra del Francès.
La seva ubicació geogràfica, al peu d'un punt d'accés al Pallars, va fer que el seu territori s'estengués des de la Vall de Bercedana, a Conques, i fins a la Baronia de Rialb i La Clua, passant per Sant Oïsme i Llimiana.
L'antiga església romànica va ser edificada entre els segles XI i XII i reformada al 1210 pel prior Ramon. L'església actual va ser construïda el 1693 a iniciativa del prior Josep Jalpí i Julià en estil barroc, tot substituint i capgirant l'orientació de l'antiga església romànica. El campanar actual va ser construït el 1908 imitant l'estil barroc.
És un exemple singular, especialment per la seva importància històrica, religiosa i territorial en el context de l'arquitectura religiosa barroca catalana. Totes aquestes característiques, així com les seves dimensions, li confereixen una representativitat en el context del patrimoni cultural de Catalunya que la fan mereixedora de ser protegida legalment i de declarar-la com a bé cultural d'interès nacional.
La Casa de la Vila, a Belianes
L'edifici es troba ubicat a la plaça de l'Ajuntament, al sector nord de la població de Belianes. Segons Josep Lladonosa, al 1416 pertanyia a la família Senvicent. L'edifici actual és fruit d'una reforma de l'edifici ja existent al segle XV. Entre 1550 i 1611 va ser objecte d'una profunda intervenció cinccentista per part d'Antoni de Navés, membre d'una de les branques de la influent família lleidatana dels Navés.
La Casa de la Vila és un edifici compost de dues unitats juxtaposades, una de caràcter noble i una altra de caràcter popular, amb planta de forma quadrangular i tres alçades. És el resultat d'una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV. La façana, de pedra ben tallada, té una porta de mig punt adovellada. En una llinda hi ha inscrita la data de 1611 i el nom de Ton Navés, de la família Navés de Cervera, els quals ostentaren el títol de Castellà de Belianes durant els segles XVII i XVIII. Actualment, l'edifici acull les dependències municipals i la biblioteca Tirant lo Blanc, la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.
A la façana principal destaquen les finestres del primer pis, les quals tenen una llinda de pedra i estan remarcades per un trencaaigües acabat en mènsules figurades i que són el resultat de les reformes de la segona meitat del segle XVI i principis del segle XVII.
A l'interior cal destacar l'arc gòtic de l'entrada, les àmplies escales que condueixen a la primera planta i la sala dedicada a exposicions que conté tres arcs apuntats.
