Segons l'advocat d'un dels treballadors, Joan Reñé ha explicat que es va cessar l'interventor de l'ens per múltiples queixes d'alcaldes
ACN
Lleida.-El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha declarat aquest dilluns al jutjat d'instrucció número 4 de Lleida per la querella interposada per la Fiscalia contra dos alts càrrecs de la Diputació investigats per assetjament laboral a dos funcionaris. S'investiga si el coordinador de Noves Tecnologies, Gerard Serra, i la cap de d'Organització i Gestió, Marlen Minguell, van registrar els ordinadors del tècnic informàtic i delegat sindical de la Central Sindical Independent de Funcionaris, Josep Maria Veganzones, i l'exinterventor, Josep Jaume Mateu, que van acabar sent apartats dels seus llocs de treball. Segons l'advocat de Mateu, Pau Simarro, Reñé ha declarat que es va cessar Josep Jaume Mateu perquè hi havia "moltes queixes" d'alcaldes que apuntaven que l'exinterventor posava moltes traves en la tramitació d'expedients. Simarro però, assegura que la raó de la destitució és que Mateu no va voler aprovar despeses de presidència injustificades com ara un sopar de 1.050 euros en un restaurant de Barcelona o 4.000 dòlars d'un viatge a Califòrnia.
L'interventor de la Diputació de Lleida, Josep Jaume Mateu, va ser cessat l'1 d'octubre de 2013. Segons Simarro, Reñé ha explicat aquest dilluns al jutjat que la raó d'aquest cessament van ser les múltiples queixes d'alcaldes contra l'efectivitat laboral de Mateu, com ara que sempre estava demanant rectificacions en la tramitació d'expedients, que allargaven innecessàriament el procés. Simarro però, ha assegurat que quan ha demanat al president de la Diputació algun document que demostrés aquestes queixes, Reñé ha dit que les queixes eren de paraula. Segons Simarro, Reñé tampoc va demanar mai cap d'aquests expedients per comprovar si Mateu havia posat traves en la seva tramitació i que el president tampoc va parlar mai amb l'interventor sobre aquestes suposades queixes.A més de Reñé, també han declarat aquest dilluns al jutjat d'instrucció 4 de Lleida, la cap de servei d'Arxiu, Teresa Ibars, i el cap de servei de Noves Teconologies, Ramon Siuraneta. Segons Simarro, tots dos han dit davant el jutge que no creuen el cessament de Mateu fos causat per inoperativitat ja que tots dos, ha afegit, han reconegut que tant Veganzones com Mateu són "molt bons" treballadors i eficients. Segons Simarro, Ibars a més ha declarat que, segons la seva opinió, el cessament de Mateu va ser un "càstig" per presentar diversos informes en què es recollien "irregularitats" i ha afegit que ella mateixa va estar un any de baixa per depressió perquè li feien (principalment Marlen Minguell i també el president Reñé) "mobbing" i mantenien cap a ella una actitud "prepotent" i "agressiva".Precisament, Simarro defensa que la veritable raó del cessament del seu client va ser que Mateu es va negar a aprovar despeses de presidència injustificades, com per exemple una factura de 1.050 euros d'un sopar al restaurant La Barca del Salamanca, al Port Olímpic de Barcelona, el 23 de novembre de 2012, uns diners que tot i així es van cobrar perquè l'import està considerat com a "despesa menor". Mateu, que va ser interventor de la corporació durant tretze anys (del 2000 fins al 2013), va considerar que no s'acreditava l'interès públic d'aquest sopar que es va produir dos dies abans de les eleccions al Parlament. Mateu tampoc va aprovar una despesa de 4.000 dòlars d'un viatge oficial del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a Califòrnia perquè els imports, segons Simarro, no quadraven i a més estaven justificats de manera incorrecta. Per Simarro, el problema és que "Reñé s'afarta (de les negatives de Mateu) i el cessa". L'advocat ha explicat que el cessament es produeix només deu dies després del 20 de setembre de 2013, quan Mateu presenta en un ple fins a cinc informes escrits explicant irregularitats i incongruències. En aquests informes denuncia també el pagament per part de la Diputació d'una multa de 900 euros imposada al xofer del president Joan Reñé així com alteracions en el control horari laboral dels funcionaris (hores de més que es paguen i no es fan), assegura Simarro.
