El Taller Internacional de Tuberculosi presenta aquesta setmana un nou diagnòstic de la malaltia que afavoriria sobretot els països pobres
ACN
Barcelona.-Catalunya té cada any uns 1.200 casos de tuberculosi i 300 es donen a Barcelona, ja que un dels factors de risc és precisament la concentració de població a les ciutats. La crisi econòmica però, ha fet que la incidència d'aquesta patologia hagi baixat a la capital catalana un 9%, entre 2013 i 2014, a causa de la frenada d'arribada de nous immigrants, però paradoxalment, s'ha acabat concentrant en els barris més vulnerables. La influència de la situació econòmica en la malaltia i d'altres aspectes com un nou sistema, cutani, de diagnòstic que facilitaria la detecció dels casos als països més empobrits, es debatran aquesta setmana al Taller Internacional de Tuberculosi que té lloc a Barcelona.
La tuberculosi és la medicina infecciosa que més morts causa a escala mundial. Es calcula que el 2014 van morir a causa d'aquesta infecció 1,5 milions de persones, superant els morts per VIH o sida que són de 1,2. Els països pobres tenen una incidència molt més alta de la malaltia que les regions desenvolupades però tot i això, encara no s'ha pogut eliminar ni controlar a països com Catalunya. De fet, cada any se'n donen uns 1.200 casos, sobretot a les grans ciutats com Barcelona, que registra una taxa de 18 casos cada 100.000 habitants. Tanmateix, els darrers anys, la incidència de la malaltia ha viscut un retrocés gràcies, en part, a la crisi econòmica que ha frenat l'arribada d'immigrants de països més pobres com ara Pakistan o el Marroc, on els índex de tuberculosi són més alts i encara més, en els col·lectius emigrants. En aquest sentit doncs, es calcula que ha baixat un 9% la presència de la malaltia a Barcelona, seguint la tendència general a Catalunya d'un descens, també del 9% entre 2011 i 2012, i d'un 5,2% del 2012 al 2013. En canvi, ha crescut lleugerament, vora l'1%, en els barris més pobres i amb més concentració de persones nouvingudes o procedents de països estrangers, ja que les possibilitats de contraure tuberculosi poden ser 10 vegades més grans en funció del barri on resideixes. Així ho ha explicat Joan A. Caylà, Cap del Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies. Caylà, que impulsa el XIX Taller Internacional sobre Tuberculosi que té lloc a Barcelona aquest dilluns i dimarts, explica que el fet que la malaltia té un clar component socioeconòmic, per les condicions de salubritat dels habitatges per exemple, o l'alimentació que se segueix, a banda que la incidència és molt més gran en països pobres. El fet que no arribin les onades migratòries de 10 anys enrere ha millorat les dades però alerta que la malaltia es dóna a casa nostra, contra tota creença de la població. La relació de la crisi econòmica amb la tuberculosi ocuparà un dels espais en aquest Taller Internacional, on també es presentarà l'estudi d'una nova tuberculina que podria millorar el diagnosi de la malaltia i afavorir principalment els països més afectats i més pobres. Caylà ha explicat que actualment la prova per detectar la malaltia es fa amb una tuberculina 'de tota la vida' o amb una prova en sant, amb quantiferon, però que els darrers temps s'ha fet un assaig clínic amb una nova tuberculina que representaria una prova cutània que es llegeix 3 dies després i que facilitaria el diagnòstic als països on el quantiferon és inassumible. Els resultats d'aquest assaig es presentaran dimarts. Anar al metge després de dues setmanes de tosTot i que la incidència és baixa i no cal alarmar-se Caylà recorda que la malaltia no està eradicada i per això recomana visitar un metge sempre que els episodis de tos i expectoració s'allarguin més enllà de les dues setmanes. Defensa que els metges catalans, tot i veure relativament pocs casos, estan preparats per diagnosticar la malaltia i de fet han millorat les administracions són precisament els programes de detecció, per anticipar al màxim la diagnosi i poder estudiar els contactes atentament. Caylà creu que a priori sembla una acció 'fàcil' però que sobre el terreny exigeix la coordinació de molts professionals diferents, clínics, epidemiòlegs etc., i per tant, són programes 'costosos' per aquests aspectes. Precisament Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una taxa d'incidència més alta de la tuberculosi de tot l'estat espanyol, un fet que Caylà justifica en base a l'existència d'aquests programes. Tot i ser una malaltia de declaració obligatòria, assegura Caylà que hi ha hospitals que només en reconeixen la meitat de casos, i per tant, és fàcil que les regions amb un bon control, com Catalunya i Galícia, apareguin amb més incidència. Poca investigació i nous tractamentsCaylà explica que el tractament per tuberculosi no ha canviat gaire les darreres dècades perquè, entre altres coses, no s'ha potenciat la investigació de la malaltia en ser sobretot, una patologia incident en països en vies de desenvolupament, sobretot si es compara amb els avenços que s'ha fet en terrenys com la sida. Actualment, el tractament bàsic de la tuberculosi consisteix en l'administració, durant dos mesos, de 4 fàrmacs, i quatre mesos més amb dos fàrmacs. El mal seguiment del tractament pot generar resistència als fàrmacs però no és habitual. En la població infantil és encara més important la diagnosi precoç i el tractament correcte perquè si no es fa un bon seguiment, segons Caylà, el nen hipoteca la seva salut de per vida.
