Actualizado 26/11/2014 13:56

La concessionària del Castor retorna als bonistes del BEI la inversió pel fracassat magatzem de gas submarí

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La Plataforma del Sénia viatjarà dimarts vinent a Brussel·les per exigir responsabilitats a l'entitat financera comunitària

Alcanar (ACN).-

La concessionària del projecte Castor, Escal UGS -en mans del grup ACS-, ha retornat ja als titulars de l'emissió de bons patrocinada pel Banc Europeu d'Inversions (BEI) els diners que van invertir per finançar l'operació del fracassat magatzem de gas submarí. La societat ha informat que el pagament dels 1.440 milions d'euros i els interessos als bonistes es va fer efectiu aquest dilluns, abans de la data límit fixada del 30 de novembre en el cas, com així ha estat, que no es posés en funcionament. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia exigirà responsabilitats al BEI pel que considera una "subvenció encoberta" a l'empresa en una visita a Brussel·les el pròxim dimarts.La liquidació financera del projecte Castor, que pagaran els ciutadans de l'Estat espanyol a través de la factura del gas durant 30 anys -una operació que, segons l'OCU, pot disparar-se fins els 4.700 milions d'euros- continua avançant a marxes forçades i complint tots els compromisos contrets amb i per l'empresa concessionària, participada al 66% per l'ACS de Florentino Pérez.

El passat dia 11 de novembre, ACS va rebre els 1.350 milions d'euros d'indemnització aprovats pel Consell de Ministres -n'havia cobrat 110 més de forma provisional fins 2012-, abans que finalitzés el termini dels 35 dies establerts per al pagament, circumstància que va aixecar una gran indignació política i ciutadana. L'operació la va comandar, per encàrrec del Ministeri d'Indústria, el gestor tècnic del sistema gas, Enagas, a través d'un crèdit amb Caixabank, Bankia i Santander -que obtenen, a canvi, els drets de cobrament durant tres dècades dels peatges que s'establiran a partir de 2016 a la factura del gas amb el 4,2% d'interessos-.

Ara, la societat creada a Luxemburg per la concessionària, Watercraft Capital, ha liquidat amb els bonistes la inversió de 1.440 milions d'euros aprovada l'estiu de l'any passat, mentre Escal UGS iniciava les injeccions de gas al subsòl marí de la costa del Sénia que va acabar desencadenant més d'un miler de terratrèmols i la paralització de les activitats. Entre els titulars, figuraven fons d'inversions, de pensions i privats d'arreu d'Europa que, gràcies a les garanties del BEI -que va comprar 300 milions en bons i va habilitar una línia de liquiditat per 200 més amb diner públic europeu-, buscaven obtenir una rendibilitat del 5,75% al llarg de 25 anys.

La renúncia d'ACS a la concessió, el passat mes de juliol, ha acabat precipitant els esdeveniments amb extraordinària celeritat, segons recriminen entitats ciutadanes, partits polítics i el mateix Govern, que treballen per impugnar davant el Tribunal Constitucional la indemnització aprovada el passat 3 d'octubre al Consell de Ministres.  Mentre el govern espanyol reitera que el cost de la broma serà de més de 100 milions d'euros anuals -amb un suposat estalvi de 110 milions respecte si s'acabava posant en marxa-, entitats com l'OCU xifren el cost en 4.700 milions d'euros -sense comptabilitzar els 300 que costaria el desmantellament o el manteniment entre d'altres costos-. Al llarg dels primers 25 anys, Pérez preveia ingressar 4.840 milions d'euros per amortitzar les instal·lacions i operar-las.

Comença la "hibernació"

Amb el reial decret governamental, serà Enagas qui assumeixi el manteniment d'unes instal·lacions "hibernades", sobre les quals no s'ha decidit encara definitivament el seu futur però pràcticament condemnades al desmantellament. El gestor tècnic del sistema -amb un 5% d'accions en mans de l'Estat- assumirà, a partir del pròxim 1 de desembre, el manteniment de les instal·lacions, activitat per la qual serà retribuïda a càrrec també del rebut del gas. La companyia també encarregarà més estudis -interns i externs- sobre el futur del Castor per decidir si encara és viable o no.

De moment, les responsabilitats en la planificació, gestió, execució i liquidació del projecte continuen brillant per la seva absència. Malgrat una sentència del Tribunal Suprem que obria la porta a sancionar l'empresa -tot i que li reconeixia el retorn de la inversió-, el govern espanyol s'escuda en el decret de concessió aprovat l'any 2008 pel govern del PSOE, que garantia el retorn de la inversió a ACS malgrat existís negligència o dol, i s'ha fixat un període de deu anys per decidir si li reclama responsabilitats. Encara es desconeixen els estudis encarregats al Massachusetts Institute of Techonology i la Universitat d'Stanford.

Malgrat això, ONG i entitats ciutadanes continuen pressionant per evitar el tancament el fals i el pagament d'indemnitzacions que consideren il·legítimes. "Sembla que està totalment liquidat. Tres dies abans que acabés el termini per pagar a Escal els ho donen. Ara, després de cobrar interessos durant una setmana, efectuen el pagament. Creiem que estem en una situació d'indefensió total. Abans de depurar responsabilitats s'ha pagat als bonides fins l'últim euro, sense saber si s'havia fet bé o malament. Als bonistes no se'ls havia de pagar el que se'ls devia, perquè tenien bons escombraria i s'havia de negociar", apunta el portaveu de la Plataforma del Sénia, Evelio Monfort.

El paper de la Unió Europea

Una delegació de l'entitat es traslladarà el pròxim dimecres, dia 2, a Brussel·les per intentar forçar la implicació de les autoritats europees en l'assumpte i exigir responsabilitats al BEI, amb representants dels quals preveuen reunir-se. "Els direm que ho han fet malament, que és una mala praxi bancària total: s'ha donat el crèdit a una persona que no se li havia de donar. Ens van dir que ho van fer perquè els ho va dir el govern espanyol. Això és una anàlisi de risc per a 1.400 miliomns d'euros? Hauria d'haver més", raona.

La Plataforma els demanarà veure el contracte signat amb Escal i esbrinar qui havia de respondre dels diners prestats si els bonistes no acceptaven la renúncia de la concessionària. "Florenitno Pérez va dir que només havia de pagar 100 milions. Ha d'haver una contrapartida secreta. Està avalat doncs per les empreses d'ACS? Llavors tenim un problema. Haurien d'haver agafat primer els diners d'aquestes empreses", abunda.

Monfort ha remarcat la necessitat d'actuar ràpid per intentar revertir la indemnització i, en aquesta línia, es reuniran amb eurodiputats de diferents grups de l'Eurocambra per demanar-los consell sobre la via més directa per aconseguir la intervenció de Brussel·les. "S'ha donat una subvenció encoberta que va contra la llei de la competència", ha recordat Monfort. També intentaran traslladant a la defensora del poble de la Unió Europea el desemparament i el cost que suposa per a la ciutadania el decret aprovat pel govern espanyol mentre deroga la llei catalana per frenar la pobresa energètica.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés