Actualizado 16/07/2015 22:44

Ciuraneta promet als arrossaires 5 MEUR fins 2020 per lluitar contra el caragol maçana al delta de l'Ebre

El conseller d'Agricultura anuncia que el pla d'acció es finançarà amb una mesura contra les espècies invasores dins del Pla de Desenvolupament Rural

Deltebre (ACN).-

El conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, s'ha compromès davant dels representants del sector arrossaire del delta de l'Ebre a destinar cinc milions d'euros fins 2020 -a raó, aproximadament, d'un milió anual- per implementar les mesures de lluita contra la plaga del caragol maçana. Els fons provindran, segons ha precisat, de la mesura de cooperació contra les espècies invasores dins del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) per al període entre 2014 i 2020. El Departament assegura que ja pressuposta les actuacions pendents del pla d'acció presentat al març, amb voluntat d'iniciar-les de forma imminent, tot i que encara no disposa dels recursos efectius i reclama a l'Estat més de 433.000 euros pendentsDins del paquet de cinc milions anunciat per Ciruaneta s'han d'incloure les actuacions vinculades al ple, tant les mesures prèvies, durant i posteriors a la collita d'arròs, com les investigacions de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). A priori, segons ha subratllat, aquests recursos ha de permetre finançar "el 100% de les necessitats de l'estratègia de la lluita contra el caragol maçana", siguin les mesures que apliquen els regants com les de la investigació. "La intenció clara és que els costos que tingui el pagès els pugui pal·liar", sosté.

Tot i això, el conseller ha reconegut que és possible que els fons del PDR no es puguin fer efectius fins a l'any vinent. Això significa que la seva periodització es podria allargar més enllà del 2020. S'hi inclouen les prospeccions dels camps afectats o la implantació de les barreres al riu, així com altres mesures que el Departament considera com a prioritàries, fins a finals d'any: l'aplicació de saponines -que fins ara els pagesos ha de pagar de les seves butxaques-, la salinització puntual d'arrossars i desguassos o adequació dels camps un cop acabi la collita, tant a l'hemidelta esquerre com al dret.

L'anterior responsable d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va anunciar 1,5 milions per aquest exercici per al pla d'acció, però Ciuraneta no ha pogut garantir si es podrà arribar aquesta xifra -"si es van comprometre hi deuen ser", s'ha limitat a dir-. De fet, la Generalitat confia que l'Estat ingressi els 432.926 euros pendents d'actuacions declarades i efectuades el 2013 del Fons de Solidaritat de la UE per cobrir "molt bona part" d'aquest paquet de mesures per enguany. "Tenim un problema quan el govern de l'Estat intenta fer escac a la reina i no paga quan toca, no és problema de la Generalitat", ha justificat.

"Els diners són molt importants, però el més important per lluitar contra la plaga, per conviure-hi, és acceptar que tenim un problema entre tots", ha emfasitzat el conseller, que s'ha reunitat a l'Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre) amb representants de les comunitats de regants, les cooperatives arrosseres, els sindicats agraris i les organitzacions de productors implicades per presentar el nou equip que coordinarà la lluita contra la plaga. Després de la marxa del democristià Jordi Sala, el nou director general d'Agricultura i Ramaderia, Alfons Vilarrasa, serà el responsable d'aquesta tasca. "Volem estar al costat del sector. És un problema profund i portem anys treballant. Volem generar la confiança de les diferents administracions amb el sector per actuar de forma clara i decidida contra la plaga", ha assegurat el conseller.

Visita del director general de Salut europeu

D'altra banda, Ciuraneta ha anunciat que el pròxim 23 de juliol, visitarà per fer una reunió de treball al delta de l'Ebre el director general de Salut i Seguretat Alimentària de la Unió Europèa, Ladislav Miko. Segons ha precisat, se li donarà informació sobre el pla d'acció per buscar el compromís de les autoritats comunitàries en la lluita contra la plaga. El conseller s'ha mostrat partidari de "protocol·litzar" el funcionament del pla "perquè sigui més creïble", així com involucrar l'administració de l'Estat -amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i la direcció general de Costes- per garantir que els pagesos "no acabin rebent l'afectació en els seus comptes de resultats".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés