Actualizado 25/05/2015 00:56

CiU es manté com a primera força a la Diputació de Barcelona, però perd sis diputats

Agencia Catalana de Noticias
ACN

ERC passa del cinquè lloc al segon i Ciutadans i la CUP entren per primer cop en un ple molt fragmentat

Barcelona (ACN).-

CiU es mantindrà com a primera força a la Diputació de Barcelona, però perd sis dels vint diputats que tenia i es queda amb només catorze. ERC passa del cinquè lloc al segon, amb onze diputats, a només tres de CiU. El PSC cau fins la tercera posició, amb deu diputats. ICV-Entesa-Barcelona en Comú serà quarta, amb 8 diputats. El PP perd la meitat dels seus representants i es queda amb només tres. Ciutadans i la CUP entren en aquest ple de la Diputació molt més fragmentat, amb tres i dos diputats, respectivament. Es preveu que el ple constitutiu, que ha d'elegir el nou president, se celebri al mes de juliol.CiU ha guanyat els diputats únics de Berga, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Al partit judicial d'Arenys de Mar, CiU obté un diputat i ERC un altre, tal com succeeix a Manresa i Vic. Granollers i Mataró tindran un representant de CiU, un d'ERC i un del PSC. A Sabadell, els quatre diputats se'ls reparteixen la CUP, ERC, el PSC i l'Entesa. A Terrassa els quatre diputats són per a CiU, ERC, el PSC i l'Entesa. Al partit judicial de Barcelona, l'Entesa-Barcelona en Comú ha guanyat cinc diputats, un més que CiU. El PSC, el PP, ERC i Ciutadans han aconseguit dos representants cadascun. I a Sant Feliu de Llobregat el PSC té dos diputats i ERC un.

Fins ara, CiU tenia vint diputats al ple de la Diputació Barcelona. El PSC era la segona força amb dinou escons. El PP en tenia sis, ICV-EUiA cinc, i ERC dos. La distribució dels 51 diputats es fa per partits judicials de forma proporcional al nombre de residents. La demarcació de Barcelona es divideix en catorze partits judicials: el de la capital és el que més diputats elegeix (divuit), seguit dels de l'Hospitalet de Llobregat (sis), Sabadell i Terrassa (quatre cadascun), Granollers, Mataró i Sant Feliu de Llobregat (tres), Manresa, Arenys de Mar i Vic (dos) i Berga, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú (un). 

Un cop constituïts tots els ajuntaments, la junta electoral de zona elabora una relació de tots els partits que hagin obtingut algun regidor i distribueix els llocs de diputats que corresponen a cada formació, d'acord amb els vots rebuts, aplicant-hi el sistema d'Hondt. Posteriorent, en els cinc dies següents, la junta electoral convoca per separat els regidors de cada partit amb dret a un o més escons perquè aquests escullin, entre les seves llistes de regidors, els que seran proclamats diputats. Aquest procés constitutiu de les diputacions s'inicia quan s'han resolt prèviament tots els recursos contenciosos electorals que s'hagin interposat, previsiblement durant el mes de juliol. El president de la Diputació pot ser qualsevol d'aquests diputats provincials, que ha de ser elegit en la sessió constitutiva presidida per una mesa d'edat, integrada pel diputat de major i menor edat. Per ser escollit en la primera votació cal una majoria absoluta, però en la segona és suficient una majoria simple.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés