L'informe de substàncies perilloses de 2014 constata l'existència de valors de mercuri superiors al límit en la biota de Torres de Segre, Ascó, Benissanet i Campredó
ACN
Tortosa.-Les analítiques practicades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) al llarg de 2014 per detectar substàncies perilloses a la conca han detectat les principals concentracions de DDT en sediments al a Campredó (Tortosa), amb 533 micrograms per quilo. Així ho revela l'informe de substàncies perilloses de 2014 de l'organisme, que també constata la presència d'aquesta substància a Ascó. Precisament, aquest és un dels punts catorze punts de la conca on s'incompleix la concentració màxima permesa d'hexaclorociclohexà a l'aigua -0,074 micrograms per litre, gairebé doblant els 0,04 establerts com a màxim. L'estudi ha trobat també mercuri en mostres de biota en tota la part catalana de la conca.
Tot i que la normativa espanyola no estableix límits màxims en els valors de concentració de substàncies perilloses en el cas dels sediments, els resultats de Campredó pel que fa a presència de l'insecticida DDT –en desús des del anys 70 per la seva elevada toxicitat- superen, fins i tot, els de les mostres del Cinca, aigües avall de Monsó, on es trobava ubicada l'única planta a l'Estat i a Europa que l'utilitzava fins fa pocs anys en els seus processos. També l'estació de mostreig d'Ascó, pel que fa al DDT en sediments, se situa entre els quatre punts amb major concentració de la conca. En canvi, precisa, no s'han detectat "concentracions significatives" d'aquesta substància en la biota analitzada en tots els punts.Aquest és un dels resultats més destacats de l'informe –que analitza l'aigua, els sediments i la biota de fins a 24 punts de la conca- en l'àmbit català de l'Ebre, on també destaca l'incompliment del límit d'hexaclorociclohexà en l'aigua a la mateixa població de la Ribera d'Ebre –juntament amb tretze punts de mostreig més a tota la conca-. L'estudi remarca que, precisament, en el cas de l'aigua, aquestes han estat les principals vulneracions dels límits permesos, sense detectar-se incompliments en els màxims de substàncies preferents, com són els metalls pesants.Metalls pesants als peixosOn la presència d'aquestes substàncies en límits superiors als legalment establerts resulta més visible és en les anàlisis de mostres de la biota –peixos com el barb, la carpa, alburn o rutil-. Així, les mostres de biota preses als punts de mostreig de Torres de Segre (Segrià), Ascó, Benissanet i Campredó superen, en tots els casos els 20 micrograms per quilo de mercuri de límit, amb un pic màxim de 107 en el cas dels carpins estudiats a Benissanet. Paral·lelament, les mostres d'Ascó i Campredó presenten també concentracions "significatives" de zinc, amb un màxim de 66 micrograms per quilo en les carpes de Campredó. Segons els autors de l'estudi, la notòria presència del mercuri –que apareix, en major o menor mesura, en totes les analítiques de biota- s'explicaria per l'existència d'una "concentració de fons" d'aquest metall pesant a la conca, atès que no es té constància de vessaments aigües amunt de les estacions de la xarxa de control que hagin incomplert els límits. El zinc, es troba també present el 43% dels casos.L'informe constata també la presència d'aquests metalls pesants en sediments de "pràcticament tots els punts control", amb els resultats més elevats fora de Catalunya a la zona de l'Arga, el Vero i el Cinca- Consideren aquesta situació com un fenomen "ja habitual". El mercuri ha aparegut de forma destacada a Ascó -0,119 mil·ligrams per quilo de pes en sec-, Benissanet -0,383- i Campredó -0,401-. En aquest últim punt del municipi de Tortosa destaquen també 104 mil·ligrams de zinc per quilo de pes en sec.En aquesta ocasió, addicionalment, la CHE ha controlat també de forma especial la presència de dos contaminants específics –benzotiazol i mercaptobenzotiazol-m, propis dels vessaments de determinades indústries de la zona, en dos punts específics del riu Ebre: a Miranda de Ebro (Burgos) i Benissanet. L'estudi destaca els resultats per sobre dels límits de quantificació obtinguts a la població castellana.
