La ciutat caurà aquest vespre a mans del bàndol moro, que "desnonarà" la comtessa cristiana
La Baronia de Rialb (ACN).-
Lleida viu aquest diumenge el dia fort de la Festa de Moros i Cristians, una recreació històrica que compleix vint anys en plena forma. Compta amb la participació activa d'un miler de persones i els carrers s'han tornat a omplir de ciutadans que no es volen perdre les desfilades de les comparses amb les seves espectaculars indumentàries. La festa acabarà aquesta nit al pont llevadís de la Seu Vella, amb la batalla i els parlaments de la comtessa cristiana de la comparsa dels Pallaresos i del caid moro de la comparsa Al·leridis. El bàndol guanyador, el moro, prendrà la ciutat. Ho farà després de "desnonar" els cristians.Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida -l'única que se celebra a Catalunya- és l'alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. A la batalla dialèctica que tenen un i altre capitost sempre se sol fer referènciecies a l'actualitat en clau irònica. Aquest any el caid moro respectarà la vida de la seva contrincant però la "desnonarà" per fer-se de nou l'amo de la ciutat. Just fins d'aquí un any.
Això serà aquesta nit però de moment aquest diumenge al migdia ja s'ha fet la primera desfilada pels carrers de Lleida amb especial protagonisme pels infants. Les sis comparses -tres mores i tres cristianes- han sortit de l'edifici del Roser i han recorreut el carrer major fins a la Plaça Sant Joan, amb la presentació i concurs de les bandes. En concret, les han acompanyat quatre bandes, dues de Lleida (Unió Musical de Lleida i Ilerband), una de Fraga i una altra de Villanueva de Gállego.
La presidenta de l'Associació de Moros i Cristians de Lleida, Tere Mayoral, ha destacat la bona salut de la celebració i, sobretot, el seguiment que té per part de la ciutadania de Lleida. "Són la nostra setena comparsa, el públic lleidatà cada any ens acompanya més, ens recolza més i ens ajuda a fer-ho millor", ha assegurat. Mayoral també ha explicat que cada any es renova el vestuari però aquesta vegada, coincidint amb el vintè aniversari, "lluïrem les nostres millors gales".
La festa continuarà a la tarda amb una concentració de les comparses al darrera de la Porta del Lleó de la Seu Vella a dos quarts de set. L'inici de l'entrada i la desfilada de lluïment es farà per carrer Cavallers, avinguda Blondel i avinguda Madrid fins a la Paeria. A dos quarts de deu tindrà lloc la tradicional batalla de Moros i Cristians i els parlaments de les ambaixades al Pont Llevadís de la Seu Vella.
Com a grans novetats, a la tribuna de convidats es compta enguany amb la presència de presidents de diferents associacions de Moros i Cristians del País Valencià, pregoners i també dos experts que faran el recull històric de les festes. També s'han acreditat periodistes de la revista francesa Cap Catalogne que segueixen l'acte durant tot el cap de setmana.
La capitania cristiana està acompanyada per un ballet lleidatà i un grup d'arquers de recreació medieval, Els Falcons de Lleida. En aquesta edició, la Fundació la Manreana participa en les diferents desfilades amb els seus cavalls.
Lleida és la ciutat on s'han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.
Les visites a la ciutat per part d'Alfons el Magnànim, el 1458, o d'Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus.
