És la primera cerimònia d'aquet tipus que se celebra a les comarques gironines
Girona (ACN).-
La Catedral serà escenari el 5 de setembre de la cerimònia de beatificació de tres germanes màrtirs de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. Serà un acte significatiu per a les comarques gironines perquè són les primeres que es faran al territori. La cerimònia solemne estarà presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha destacat que "per a la diòcesi, acollir aquesta beatificació és un goig i un fet històric, tant per a l'Església com pel conjunt de la ciutat a la que l'Institut de Religioses de Sant Josep hi ha estat sempre tan arrelat". Les germanes són Fidela Oller, Facunda Margenat i Josefa Monrabal."Ens omple de joia el reconeixement a l'honorable tasca de les nostres germanes i volem compartir aquesta immensa satisfacció amb tota la ciutat, on van desenvolupar bona part de la seva labor amb absoluta entrega", ha manifestat la mare Mª Carmen García, superiora general de l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona.
Els actes d'homenatge a les germanes màrtirs començaran divendres 4 de setembre amb l'acollida oficial dels peregrins al Palau de Congressos de Girona, seguit de la celebració de les vespres solemnes a la basílica parroquial de Sant Feliu. L'endemà la Catedral obrirà les seves portes a les 9.00 i la cerimònia de beatificació serà a les 11. Els actes oficials acabaran el 6 de setembre a Gandia (València), on tindrà lloc una missa d'acció de gràcies.
Les germanes màrtirs
Les germanes màrtirs que seran beatificades, i que pertanyien a l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, són Fidela Oller (Banyoles, 1869), Facunda Margenat (Girona, 1876) , així com Josefa Monrabal (Gandía, 1901). Les tres van oferir testimoni de fidelitat a Jesucrist en ser assassinades per la seva condició de religioses entre el 1931 i el 1939.
Fidela Oller, la mare bona i prudent, va exercir la seva tasca a localitats gironines com Banyoles, Girona, Olor, Malgrat de Mar, Camprodon i Palamós. Per la seva banda, la germana Josefa Monrabal, destinada a la capital gironina, és recordada per la seva humilitat i elegància en el tracte als malalts. Ambdues van ser martiritzades en el camí de Xeresa (València). La tercera de les màrtirs, la germana Facunda Margenat, que es caracteritzava per la seva caritat, senzillesa i gran personalitat, també va exercir a diversos municipis del Baix Empordà, entre altres, tot i que vivia a Barcelona en el moment del martiri.
Fundat l'any 1870 per la venerable Maria Gay Tibau, l'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona (IRSJG) desenvolupa la seva tasca en els àmbits de la salut, l'educació i l'assistència geriàtrica, acompanyant la malaltia, la vellesa i la marginalitat.
Actualment l'Institut està present a tres continents -Europa, Amèrica Llatina i Àfrica- i més de 400 germanes col·laboren en les 54 comunitats repartides arreu del món.
