Els religiosos van ser assassinats quan va esclatar la revolució anarquista entre els anys 1936 i 1937
ACN
Barcelona.-Aquest migdia la Catedral de Barcelona ha acollit l'acte de beatificació de vint-i-sis màrtirs caputxins, que van morir entre els anys 1936 i 1937. La celebració ha estat presidida pel prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, el cardenal Angelo Amato. Amb ell, han concelebrat el cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el vicari general i ministre de l'Orde dels Frares Menors Caputxins, fra Mauro Jöhri. El procés de beatificació, iniciat als anys cinquanta, arriba així al seu terme. Els 26 frares, de totes les edats, van ser assassinats entre els anys 1936 i 1937, quan va esclatar la revolució anarquista i no van poder escapar de la persecució.
El procés de beatificació, iniciat als anys cinquanta, arriba així al seu terme després que el passat mes de juny el Sant Pare va autoritzar la Congregació per a les Causes dels Sants a promulgar el decret que reconeix el martiri de fra Frederic de Berga i vint-i-cinc companys. Els frares caputxins beatificats van morir entre els 1936 i 1937 en esclatar la revolució anarquista que va acompanyar l'inici de la Guerra Civil. Els frares dels convents de Catalunya es van haver de dispersar les primeres setmanes de la revolució, fugint de les amenaces i delacions i alguns d'ells foren assassinats en grup, la majoria sols.D'entre els que no es van poder escapar n'hi ha de totes les edats, des d'ancians venerables fins a jovenets de divuit i dinou anys. La llista completa d'aquests vint-i-sis màrtirs, per l'ordre en què foren mors, és: fra Prudenci de Pomar de Cinca, cuiner, que va morir a Arenys de Munt; fra Eloi de Bianya, porter del convent de Sarrià, amb fama de santedat ja en vida, juntament amb fra Cebrià de Terrassa, almoiner, i els estudiants fra Miquel de Bianya i fra Jordi de Santa Pau; fra Modest de Mieres, professor de teologia, que va morir juntament amb el menorquí fra Àngel de Ferreries, germà laic; fra Rafel de Mataró, que havia estat secretari provincial, mort a Barcelona; fra Feliu de Tortosa, almoiner, mort a Tordera; fra Agustí de Montclar, literat, mort a Barcelona; fra Anselm d'Olot, que havia estat missioner i confessor, mort a Barcelona; fra Benigne de Canet de Mar, missioner a l'Amazònia durant disset anys i guardià de Sarrià, mort a Barcelona; fra Tarsici de Miralcamp, sacerdot de vint-i-quatre anys d'edat, mort a Lleida; fra Marçal de Vilafranca, estudiant de dinou anys d'edat, mort a Barcelona; fra Vicenç de Besalú, predicador, mort a Les Planes d'Hostoles; fra Zacaries de Llorenç del Penedès, sacerdot, mort a Barcelona; fra Bonaventura d'Arroyo Cerezo, estudiant, mort a Barcelona; fra Josep de Calella, sacerdot, mort a Barcelona; fra Timoteu de Palafrugell, predicador, mort a Olot; fra Eudald d'Igualada, estudiant (el més jove dels màrtirs, de divuit anys); fra Alexandre de Barcelona, dedicat sobretot a la catequesi, mort a Barcelona; fra Martí de Barcelona, historiador de renom, i fra Doroteu de Vilalba, sacerdot, morts a Montcada; fra Remigi de Papiol, ex-missioner i escriptor, i fra Pacià Maria de Barcelona, estudiant, morts a Cerdanyola; fra Frederic de Berga, que havia estat provincial i com a religiós més antic encapçala la llista oficial dels màrtirs, mort a Barcelona.
