Publicado 22/04/2015 15:18

Catalunya és una de les autonomies amb menys jutges i magistrats per habitant

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El conseller de Justícia, Germà Gordó, assegura que falten al voltant de 70 jutges per estar dins de la mitjana estatal

Barcelona (ACN).-

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, en té 10,2, quan la mitjana estatal és d'11,1, i només supera a Navarra, Extremadura i Castella-La Manxa. La resta de països que formen el Consell d'Europa tenen una ràtio de 21 jutges per cada 100.000 habitants. El president del CICAC, Abel Pié, ha assegurat que per posar solució a aquest problema s'hauria "d'ampliar el nombre de jutges". Les demarcacions que més pateixen aquest problema són Lleida i Girona. El conseller de Justícia, Germà Gordó, explica que per estar en la mitjana de l'estat espanyol a Catalunya l'hi falten al voltant de 70 jutges tot i que s'hagin incorporat 149 nous jutges.L'informe l'ha elaborat la Càtedra Observatori Social i Econòmic de la Justícia, impulsada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell de l'Advocacia de Catalunya (CICAC), i explica que els jutjats civils de fora de la capital de demarcació estan més congestionats, menys atesos per jutges titulars i, a més, les seves resolucions són sovint més revocades per instàncies jurídiques superiors. Als jutjats socials i penals dels partits judicials fora de la capital no tenen aquest problema. L'estudi, elaborat per la Càtedra Observatori Social i Econòmic de la Justícia, alerta que cada cop es concentren més mitjans materials i humans a les capitals de província.

L'informe aporta dades significatives també del volum d'assumptes de Catalunya. El 63% són de Barcelona, el 20% de Girona, el 12% de Tarragona i el 5% de Lleida. El 39% dels casos són de l'àmbit civil i el 35% són penals. El 22% són de l'àmbit laboral i el 4% són contenciosos-administratius. Els partits judicials de Barcelona disposen de mitjana de 2,5 immobles cadascun, mentre que els de Tarragona en tenen 2,1, Lleida, 1,7, i Girona 1,5.

Supressió de jutjats

D'altra banda, l'informe alerta que tot i que el govern espanyol hagi desistit de la pretensió inicial de reduir el nombre de partits judicials, encara hi ha el perill que es concentrin casos en alguns jutjats penals i socials.

Enric Fossas, catedràtic de dret constitucional de la UAB, ha explicat que aquest informe també se centra en l'impacte a Catalunya de la nova organització judicial que estava prevista en l'Avantprojecte de Llei Orgànica del Poder Judicial (ALOPJ), que va aprovar el govern espanyol l'any 2014.

Fossas ha explicat que la implementació de l'ALOPJ hauria obligat a sumprimir 1.475 òrgans judicials: 898 Jutjats de pau, 569 jutjats, i les quatre audiències provincials. Dels 1.475 òrgans judicials, 381 tenen la seu a les capitals de província, mentre que els 1.094 restants serien òrgans situats fora de les capitals. D'aquests 1.094 òrgans de fora de les capitals, a la província de Barcelona, en desapareixerien 509; a la província de Girona, se'n suprimirien 207; a la província de Tarragona, se n'eliminarien 208; i a la província de Lleida, en desapareixerien 170.

A més, l'aplicació de l'ALOPJ a Catalunya provocaria l'eliminació dels 898 jutges de pau. El personal de l'Administració de justícia s'hauria de traslladar a les capitals de província des de les poblacions on treballen actualment.

En relació amb els béns immobles, pràcticament 3 de cada 4 immobles judicials que hi ha a la província de Barcelona quedarien buits o inutilitzats llevat que s'hi despleguessin seus delegades amb posterioritat. Aquest percentatge s'agreujaria especialment en el cas de Girona, on la ràtio pujaria a 8,5 de cada 10 immobles existents a la província. I, tot i amb un impacte menor, també superarien el 50% els immobles que es quedarien en desús en els casos de Lleida i Tarragona: quasi 6 sobre 10, i 5 sobre 10 immobles buits, respectivament.

La implementació de l'ALOPJ també afectaria el 70% de la població de Catalunya. La població més afectada seria la de la província de Lleida ja que els ciutadans haurien de recórrer 71 km més de mitjana per acudir als tribunals competents i alguns d'ells haurien de recórrer més de 100 km.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés