En el primer es desestima la sol·licitud de l'empresa Adaix de Negocis de reduir el deute i en el segon s'accepta la petició
Lleida (ACN).-
La regidora Marta Camps ha lliurat a Anticorrupció dos decrets d'alcaldia contradictoris signats per l'alcalde de Lleida Àngel Ros, amb només dotze dies de diferència. En el primer d'ells, del 30 de maig, es desestimaven dues sol·licituds en què la concessionària demanava reduir el deute. L'11 de juny, però, un nou decret d'alcaldia acceptava la petició i perdonava a l'empresa 281.783 euros. La Paeria va aprovar, en el ple del maig de 2014, ampliar la concessió de la discoteca Larida a Adaix de Negocis entre el 3 de juny i el 2 d'octubre, amb la condició que l'empresa pagués més de mig milió d'euros que devia a la Paeria. El 3 de juny, però, la discoteca seguia oberta, tot i no haver pagat.Segons ha pogut saber l'ACN, aquests dos decrets d'alcaldia formen part de la documentació que l'exprimera tinent d'alcalde, Marta Camps, va lliurar a la fiscalia Anticorrupció el desembre passat per denunciar presumptes irregularitats i tractes de favor en concessions. Anticorrupció també té a la seva disposició diversos documents, lliurats per Camps, com ara correus electrònics creuats entre l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, i responsables de Concessions de l'Ajuntament.
En aquests, segons l'exprimera tinent d'alcalde, Ros insisteix en la necessitat de trobar criteris flexibles i insta a responsables d'Urbanisme i Economia que s'arribi a un acord per "salvar" la situació. L'alcalde demanava en un correu electrònic del 4 de juny de 2014 que es justifiqués que era d'"interès públic" el fet de mantenir obert un espai com el Larida, ja que aquesta condició era una de les poques opcions viables per permetre que la mateixa concessionària el seguís explotant l'estiu de 2014, després d'haver vençut els tres anys de contracte i les dues pròrrogues permeses d'un any cadascuna.
Segons ha explicat Camps a l'ACN, en tot el procés es produeixen una sèrie de "contradiccions flagrants", que està investigant la investiga la fiscalia, com ara informes que es canvien en un sol dia. "Són fets molt precipitats en el temps amb moltes reunions forçades i mails de l'alcalde i altres regidors instant a l'àrea de Concessions de fer els informes amb un vestit a mida perquè els concessionaris poguessin obrir pagant el que volien pagar que era molt menys del que es devia a l'Ajuntament", ha dit Camps. "Cal saber per què es van produir aquests canvis d'informe i per què tant interès de responsables de l'Ajuntament, entre ells l'alcalde, perquè la discoteca pogués obrir a l'estiu. Al ple vaig acceptar l'interès públic que al·legava l'alcalde però amb la condició que es pagués tot el que es devia", ha dit. Camps lamenta aquest "canvi radical de criteri".
Mentre els responsables municipals se seguien intercanviant correus electrònics, la discoteca obria el 3 de juny de 2014, tot i que, segons es va aprovar en el ple hauria d'haver tancat aquell dia, ja que no havia abonat encara en aquella data ni un cèntim dels 521.510 euros que devia. Aquest import, que s'havia d'haver abonat per poder obrir del 3 de juny al 2 d'octubre del 2014, era el resultant de sumar els 276.539 euros que devia en aquells moments Adaix de Negocis a l'Ajuntament de Lleida de factures endarrerides, 161.655 de la garantia addicional reclamada des del 2010 i que mai es va arribar a pagar i 83.316 euros en concepte de cànon proporcional pels 4 mesos d'obertura extra l'estiu de 2014 i que s'havien d'abonar de manera anticipada.
L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va signar, amb només dotze dies de diferència, dos decrets d'alcaldia contradictoris, segons denuncia Camps. En el primer d'ells, del 30 de maig, es desestimaven dues sol·licituds del 25 d'abril i el 22 de maig en què la concessionària demanava una reducció del deute. Concretament demanava per una banda, que es reduís el cànon pactat de 240.000 euros anuals que havien de pagar a la Paeria per l'ús dels terrenys així com una reducció dels consums d'aigua i electricitat perquè al·legaven que no havien pogut disposar de tot el terreny acordat (dels 23.059 metres quadrats de la concessió, 2.672 metres quadrats no s'havien pogut fer servir a causa de les obres del Fruitcentre a Gardeny). Per altra banda, la garantia addicional de 161.655 euros, que haurien d'haver abonat el 2010, demanaven que es compensés amb el valor de l'immoble que havien construït a l'interior per oferir una discoteca coberta a l'hivern.
Tot i que aquestes peticions van ser desestimades; només dotze dies més tard, l'11 de juny, un nou decret d'alcaldia acceptava, ara sí, en part, aquestes sol·licituds i perdonava a l'empresa 281.783 euros. L'Ajuntament de Lleida accepta llavors compensar l'empresa concessionària pels 2.672 metres quadrats de què no havien pogut fer ús i ho fa de manera retroactiva per tots els anys (des del 2009). Segons els càlculs fets tenint en compte la superfície i el temps, es decideix perdonar per aquest concepte 120.128 euros. També se'ls condona el deute de 161.655 euros de la garantia addicional que havien d'haver abonat l'any 2010 i amb la qual l'Ajuntament havia de fer front als possibles canvis en l'estructura que s'haguessin produït durant els anys de concessió. Aquests diners haurien hagut de servir per enderrocar l'immoble construït a l'interior com a discoteca d'hivern i deixar així l'espai en l'estat original, tal com establia el plec de condicions, però finalment la Paeria conclou que aquest immoble els convé mantenir-lo per convertir-lo en un centre de producció de les arts escèniques. Actualment, però, no se li està donant cap ús i, a més, s'ha aprovat incloure en els pressupostos del 2015 destinar-hi 110.000 euros per a la seva rehabilitació.
Amb aquestes condonacions del deute aprovades per decret l'11 de juny de 120.128 euros i 161.655 encara quedaven per pagar 239.727 euros del més de mig milió. Adaix de Negocis paga, només un dia més tard, el 12 de juny de 2014, 156.411 euros. Queden doncs per pagar els 83.316 euros corresponents al cànon proporcional per la obertura durant els quatre mesos d'estiu del 2014. En total, quan el complex d'oci nocturn ja ha tancat les seves portes a finals del 2014, encara deu a la Paeria 117.000 euros (el cànon pactat més la llum d'aquest període, l'IBI i d'altres despeses d'aquests quatre mesos). S'acorda llavors que aquests diners es pagaran amb els 120.000 euros que l'any 2009 l'empresa van dipositar com a aval.
Tots aquests moviments són els que Marta Camps va qualificar de "tracte de favor" de l'Ajuntament cap a l'empresa, fent-li "un vestit a mida segons el que els concessionaris podien pagar" perquè poguessin fer front als deutes. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, en canvi, va dir que totes les gestions al voltant de les concessions i pròrrogues amb la concessionària del Larida es van fer "dins el marc legal". Camps, a més, assegura que els últims anys no es van pagar els 30.000 euros anuals perquè la Guàrdia Urbana hi destinés un operatiu les nits del cap de setmana. La fiscalia és qui haurà de valorar tota aquesta documentació i prendre una decisió.
