Actualizado 17/03/2015 11:43

Camps denuncia que Ros va gastar 37.000 euros en àpats el 2014 i que en gairebé cap factura no es detallava ni motiu ni convidats

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'Ajuntament de Lleida assegura que existeix un control "exhaustiu" de les despeses i que tots els dinars i sopars han estat "per feina"

Lleida (ACN).-

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va participar en àpats institucionals, aperitius i càterings que van suposar a la Paeria 63.075 euros l'any 2014. Són factures que s'inclouen en la partida 'altres despeses de funcionament' que la regidora Marta Camps va posar en coneixement de l'Oficina Antifrau. 37.294,93 euros corresponen a 72 dinars i sopars en tres restaurants de la ciutat. Camps assegura que en "pràcticament cap" factura s'especifica ni el número de convidats ni el motiu de l'àpat, un procediment que qualifica d'"opac". Des de la Paeria asseguren que hi ha un control "exhaustiu" de la despesa i que el motiu de tots els àpats ha estat "per feina" tot i que algunes factures no estiguin detallades.Camps revela que aquests més de 37.000 euros es van facturar "només en tres restaurants que tenen crèdit amb la Paeria". Van ser, assegura, 72 àpats i per tant, van suposar 517,98 euros cadascun de mitjana. Camps denuncia que molts d'aquests dinars i sopars es tramitaven comptablement sota el concepte genèric de 'Dinar relacions institucionals' i que en la majoria d'ells no s'especificava amb qui es dinava ni per què. Assegura que ella ja va demanar que s'especifiqués com a símptoma de "bones pràctiques" però que no es va fer. La primera tinent d'alcalde, Montse Mínguez, però, ha explicat a l'ACN que hi ha un control "exhaustiu i minuciós" d'aquesta despesa i que passa "per tots els controls i validacions dels òrgans pertinents". "Es tracta d'una despesa que correspon a un acte municipal i el control està garantit encara que no hi figuri exactament aquest detall", assegura. "No deixa de ser feina i no hi ha cap dinar particular del senyor Ros en aquestes factures", puntualitza.

A més d'aquests dinars en els tres restaurants de Lleida que tenen crèdit amb la Paeria, Camps ha explicat a l'ACN que l'alcalde "disposa de 30.000 euros més a l'any per pagar directament tiquets de dinars, sopars o cafès, entre d'altres, de la caixa fixa". Tot i això, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assegurar als grups de l'oposició durant la reunió convocada la setmana passada que no havia fet ús dels diners de la caixa fixa. Mínguez, a més, ha desmentit a l'ACN que aquests 30.000 euros siguin "de l'alcalde ni per a l'alcalde" sinó que són diners, ha explicat, per pagar despeses que requereixen un tràmit d'urgència, com per exemple, "comprar aliments pel departament de Benestar o pagar la benzina d'un cotxe que ha d'anar a una obra pública", ha dit, i ha insistit que "l'alcalde no ha cobrat per aquest mecanisme mai".

A més dels 37.294,93 euros en 72 dinars i sopars institucionals, segons les factures facilitades per Camps a Antifrau, es van facturar 25.780,42 euros més en càterings i aperitius en 39 actes protocol·laris celebrats al palau de la Paeria. Per exemple, es van gastar més de 15.000 euros en servir gairebé 2.000 copes de cava en diversos actes protocol·laris o 1.520 euros en l'aperitiu servit amb motiu de la celebració del 750 aniversari del Privilegi de la Paeria, concedit pel rei Jaume I, i que es va commemorar el passat 16 d'octubre de 2014 al saló de plens. Per celebrar aquesta efemèride, a més, la Paeria es va gastar 10.915 euros més en la reproducció d'un facsímil del pergamí de la signatura del privilegi de la Paeria que va ser lliurat als assistent a l'acte.

La Paeria pressuposta el 2014 en despeses protocol·làries 17.983 euros tot i haver-ne gastat 146.803 l'any anterior

L'Ajuntament de Lleida va pressupostar l'any 2014 per a la partida 'Altres despeses de funcionament', on s'inclouen els regals i obsequis protocol·laris, 17.983 euros, tot i que finalment en va gastar 176.883 euros, un 875% més del previst. Segons l'exprimera tinent d'alcalde, Marta Camps, aquesta previsió "no s'entén", tenint en compte que l'any 2013, el pressupost inicial d'aquesta partida va ser de 23.184 euros i, ja llavors, es va acabar gastant 146.803 euros, un 530% més.

La primera tinent d'alcalde, Montse Mínguez, ha al·legat que "tradicionalment, cada any, s'agafa com a referència el pressupostat l'any anterior, no pas el gastat" i explica que a 'altres despeses de funcionament d'alcaldia' s'inclouen tots els actes protocol·laris que es duen a terme al palau de la Paeria, independentment de la regidoria de què depenguin. "Són actes que corresponen a totes les regidories però ho assumeix el departament d'alcaldia". Respecte a l'augment del 875%, Mínguez argumenta que el pressupost "és viu, públic i va creixent" i "podem fer modificacions pressupostàries", depenent de les necessitats, perquè "és complicat fer una previsió exacta".

Camps també revela que aquest increment del 875% es va fer a través de dos decrets d'alcaldia signats l'1 i el 24 de desembre de 2014 per poder fer transferència de crèdit entre diferents partides pressupostàries, un tràmit "exempt de transparència i que teòricament correspondria al ple municipal", denuncia. Mínguez explica, en canvi, que hi ha modificacions pressupostàries que es fan a través del Ple i d'altres a través de decret, depenent de la competència. "No hi ha res il·legal", assegura.

Aquests increments pressupostaris i la metodologia a través de decrets d'alcaldia i amb fraccionament de factures per adquirir de forma directa aquests objectes a les mateixes firmes, botigues o subministradors forma part també de les denúncies de Marta Camps i de la documentació que va posar en coneixement de l'Oficina Antifrau.

Dins d'aquesta partida que s'incrementa un 875%, la major part de les factures corresponen a la compra d'obsequis i regals institucionals, concretament 145.595,1 euros, que Alcaldia va destinar, per exemple, a la compra de 423 fulards i 308 corbates (36.000 euros) que ja va denunciar Camps, o a la compra i edició de llibres (51.826,10 euros) com ara 1.500 exemplars de 'Mirar Lleida', un llibre sobre la transformació de la ciutat. També s'inclouen en aquesta partida 12.551 euros gastats en una joieria o 11.710 euros en factures a tres floristeries per comprar per exemple, 2.000 roses per Sant Jordi o diversos rams de flors per a celebracions diverses.

Camps denuncia "arbitrarietat" i "subjectivitat" a l'hora de subvencionar actes privats

Camps denuncia també altres despeses institucionals "excessives" en la subvenció de diversos esdeveniments celebrats a la Llotja, com els 10.912 euros que va costar a la Paeria una exposició sobre el Capitán Trueno d'un mes de durada. La regidora destaca també la subvenció per part de l'Ajuntament de Lleida de 4.474,56 euros pel lloguer de la Llotja l'any 2013 per dur a terme "una trobada de professors de religió" organitzada pel Bisbat Lleida o els 6.144,74 euros destinats al Congrés Internacional 'Gourmet and Wine Bussines Meetings' també a la Llotja el 2013.

Pel que fa al 2014, en total, l'empresa concessionària de la Llotja va rebre 25.979,99 euros de la Paeria com a subvenció pel lloguer de sales per a congressos d'organització aliena a l'Ajuntament. Alguns exemples són els 7.964 euros que la Paeria va destinar també al 'Gourmet and Wine Bussines Meetings' de 2014, 2.305 euros pel pregó de l'Aplec o 2.420 euros més per reservar una sala a la Llotja per a la celebració del vintè aniversari de la fundació Arrels Sant Ignasi.

Per Camps, aquests exemples són una mostra que hi ha subvencions a esdeveniments provats que es fan de manera "absolutament arbitrària i subjectiva". Mínguez, en canvi, explica que aquestes subvencions les decideix cada regidoria seguint criteris "tècnics i polítics".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés