Tot i que la seva tipologia és coneguda en altres llocs no és habitual localitzar un conjunt d'estructures com les del jaciment garriguenc
Arbeca (ACN).-
La campanya d'excavacions d'aquest estiu a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Garrigues) s'ha centrat sobretot en set forns de la primera edat del ferro ubicats en una zona comunitària del jaciment, diferents als que hi havia a les cases. Els treballs han servit per posar al descobert "l'excepcionalitat" de les restes ja que "no és una tipologia de forn que no coneguéssim en altres llocs però sí és força excepcional trobar un conjunt d'estructures d'aquest tipus". La campanya d'excavacions del Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida, que s'ha dut a terme entre el 29 de juny i el 10 de juliol, s'emmarca en el Curs Teoricopràctic d'Arqueologia de la 23a UdL.Aquest estiu el Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha centrat les excavacions en dues zones d'intervenció a l'interior de la fortalesa: a la zona de forns comunitaris de l'etapa Vilars I i al barri est de l'horitzó de Vilars 0, ambdues prèvies a l'època ibèrica de la fortificació.
Pel que fa als set forns localitzats en una placeta situada en el carrer de circumval·lació, davant de les cases del barri sud-oest de la fortificació, l'objectiu dels arqueòlegs era esbrinar la seva finalitat, segons ha explicat a l'ACN el catedràtic de Prehistòria de la UdL i director del GIP, Emili Junyent. Aquests forns presenten unes característiques i un emplaçament que els fa molt diferents dels forns que fins ara s'han trobat a l'interior de les cases, més petits i vinculats a activitats siderúrgiques, reducció de mineral de ferro i forja. Presenten unes mides considerablement superiors -d'entre 1,5 i 2 metres de diàmetre-, són de planta circular i es troben en un espai comunitari. Daten del segle VII aC, dins el periodització de Vilars I, en un horitzó anterior al desenvolupament de la cultura ibèrica-ilergeta.
Els treballs d'aquest estiu han servit per definir la totalitat de l'espai dedicat a la plaça que enllaça amb el carrer perimetral que dóna la volta a l'espai central i a la fortificació. A partir d'ara quedarà la feina de laboratori que consistirà en analitzar les cendres recuperades amb l'objectiu de poder conèixer al funcionament dels forns. "Analitzarem les restes i podrem estudiar la pedra i l'argila cremada, saber la temperatura que s'assolia en els forns i molt més sobre el seu funcionament", ha explicat Junyent. Els arqueòlegs, però, no han pogut localitzar restes per conèixer que s'hi feia en aquests forns i que era un dels objectius de la campanya d'excavacions.
"Entenem que no són metal·lúrgics i que no estaven dedicats a ceràmica sinó que els veiem més encarats a funcions culinàries de gestió de la panificació, de cereals i a activitats d'aquest tipus", segons Junyent. Els set tenen davant de la boca del forn un espai on es feia el foc, "de manera que no s'encenia a l'interior del forn sinó que dins del forn, de forma selectiva, hi anaven les brases i aquells productes que es volien coure".
El director del Grup d'Investigació Prehistòrica de la UdL destaca que "no és una tipologia de forn que no coneguéssim en altres llocs però si és força excepcional trobar un conjunt d'estructures d'aquest tipus". No totes les set estructures van funcionar coetàniament, és a dir en el mateix moment, ja que els investigadors han pogut constatar que, al menys, dues són més antigues, "però sorprèn en una entitat reduïda d'unes 150 persones la presència d'un espai d'aquestes característiques destinat a activitats de tipus culinari i gastronòmic".
Emili Junyent assegura que la interpretació dels forns "s'haurà d'encabir dins d'una comprensió més en profunditat de les característiques de la petita societat que va ocupar la fortificació". "Tenim un espai públic comunitari, cases i espais productius, que funcionaven com a magatzem i està per establir quina és la relació entre aquests espais productius i cada casa". "Quan tinguem tota la planta excavada podrem veure si es corresponen a cadascuna de les cases i això ens ajudarà molt més a entendre l'estructura social de la comunitat", remarca.
Intervenció al barri est de l'etapa de Vilars 0
A més de la zona de forns comunitaris, la campanya també s'ha centrat en l'excavació de la banda est del barri de Vilars 0, també en l'horitzó preibèric i que forma part de la fase fundacional de Vilars, és a dir de l'etapa més antiga de la fortificació que es remunta a mitjans del segle VIII aC. En aquest cas, l'objectiu dels treballs era poder conèixer en extensió la tipologia de les cases i el funcionament de la fortificació en el seu moment més antic ja que "en el moment de l'ocupació la planta de les cases era diferent de les d'etapes posteriors de Vilars".
Junyent remarca no en tot el recinte la fase fundacional és accessible perquè allà on es conserva Vilars II o I "no podem destruir les fases posteriors per assolir els nivells més profunds". Per això, "pràcticament no en sabem res de com funcionava l'espai central de Vilars 0" on es va construir el grau pou-cisterna, "una de les estructures més espectaculars de la fortificació que pràcticament es menja tot l'espai central".
Curs Teoricopràctic d'Arqueologia de la Universitat d'Estiu de la UdL
La nova campanya d'excavacions a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, que va començar el 29 de juny i que finalitza aquest divendres, s'emmarca en el Curs Teoricopràctic d'Arqueologia de la 23a Universitat d'Estiu de la UdL. Al jaciment hi ha treballat un equip de 25 persones, entre els arqueòlegs de la UdL i els estudiants del curs d'estiu, provinents de diferents punts de Catalunya, el País Basc, Extremadura, Castella la Manxa, Castella-Lleó, Andalusia i Astúries. Enguany el curs, que va rebre una quarantena de sol·licituds malgrat que només s'oferien 15 places, ha estrenat nou format amb 80 hores lectives, gairebé el doble que fins ara.
Emili Junyent ha explicat que la campanya d'excavacions d'aquest estiu als Vilars ha estat més curta que en anys anteriors. Els seus responsables han optat per reservar recursos per poder intervenir també a la tardor. "A l'octubre volem acabar el quedi de la campanya i centrar-nos en la restauració" ja que la zona dels forns comunitaris "un cop restaurada serà molt vistosa i excepcional".
Els Vilars
Els Vilars és un jaciment protohistòric situat a l'extrem nord de la comarca de les Garrigues, al terme municipal d'Arbeca. Els treballs desenvolupats fins ara han fet palesa l'existència d'una fortalesa de la primera edat del ferro amb una ocupació continuada fins al període ibèric ple (VIII-IV aC).
A la importància d'aquesta seqüència estratigràfica per al coneixement del procés de transició de la primera edat del ferro a l'època ibèrica a la Catalunya Occidental, cal afegir-hi l'interès de les seves excepcionals estructures defensives -muralla, torres, portes, camp frisi i fossat-, que converteixen el jaciment en un monument singular a nivell europeu.
