La mitjana catalana és del 12,2%, però cau anualment des del màxim històric del 2004 quan va arribar al 20%
ACN
Reus.-El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ocupen els dos últims llocs pel que fa a comarques amb menys proporció de sentències judicials redactades en català, amb un 2 i un 2,2% del total, respectivament. Així, mentre la mitjana de tot el país va ser l'any 2014 del 12,2%, davant del 12,4% del 2013 i el 20% de l'any 2004, gràcies a subvencions, només Girona i Lleida superen clarament aquesta mitjana. A Girona, la proporció és la més alta, amb un 35,2%, seguit de Lleida, amb un 25%. Les comarques de Barcelona tenen un 12,4% de sentències en català, mentre que la capital catalana només el 8,7%. Així, de les 250.000 sentències dictades a Catalunya l'any passat, poc més de 30.000 van ser en català, tot i que el 64% dels casos s'inicien en català.
Les dades s'han fet públiques aquest divendres al matí en una jornada celebrada a Reus pel Consell de l'Advocacia Catalana sobre l'ús del català en la justícia del futur.La jornada, que té lloc al Col·legi d’Advocats de Reus, ha estat inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié; el secretari general de Justícia, Enric Colet; el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández García; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet.El president del Consell, Abel Pié, ha destacat l’accentuat contrast entre “el fet social i el fet judicial”, tenint en compte que, mentre l’ús del català es va normalitzant en la societat, no passa el mateix en l’àmbit jurídic. “Mentre que la majoria dels documents que inicien els processos judicials procedents d’administracions públiques, cossos policials o de particulars són en català, un cop passen a l’àmbit jurídic acaben tramitant-se en castellà”, constata el president de l’Advocacia Catalana, que considera que un canvi de regulació de la llengua d’ús hauria de passar pel fet que el coneixement del català fos considerat un ‘requisit’, i no només un ‘mèrit’ per exercir a l’administració de Justícia de Catalunya."Sigui quin sigui el futur polític, no podem deixar escapar l'oportunitat de regular de forma efectiva l'ús de les llengües en l'àmbit de la Justícia per tal de normalitzar d'una vegada per totes el català als jutjats”, ha dit Pié, per afegir que “a data d'avui, quan fa 40 anys de la mort de Franco, el percentatge de sentències dictades en català sigui testimonial –poc més d’un 12%- fa pensar que alguna cosa ha de canviar".Colet ha afirmat que “l’estat no protegeix degudament els drets lingüístics dels ciutadans de Catalunya, qüestió fonamental per al bon funcionament del sistema democràtic que ha de garantir la tutela judicial efectiva”. En aquesta línia, Colet ha qualificat de “molt dolenta” la situació del català a l’Administració de justícia malgrat que els assumptes que s’inicien en català als jutjats representen un 64 % del total, però les sentències acaben sent-ne el 12 %, i ha valorat aquest àmbit com “el més deficitari” pel que fa a l’ús del català. En aquest sentit, ha posat com a exemple que la diferència d’ús que en fa la ciutadania i l’Administració de justícia “és abismal”. Enric Colet ha manifestat que “no hi ha justícia sense llengua pròpia i, per tant, el fet que el coneixement del català no sigui requisit per obtenir destinació a Catalunya no ajuda els jutges i tribunals a desenvolupar la seva feina amb independència i imparcialitat pel que fa a la llengua”. En aquest sentit, el secretari general ha acusat el govern de l’estat d’incomplir reiteradament l’article 3 de la Constitució espanyola i ha qualificat de “més greu encara” l’incompliment de l’article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans, quan disposa que no es pot discriminar per raons de llengua. I ha posat com a exemple que “es pot donar la paradoxa que a casa nostra es faci necessari requerir el servei de traducció i interpretació del català, tal com estableixen les directives europees, per garantir els drets lingüístics dels ciutadans comunitaris, posant el català al mateix nivell que les altres llengües estrangeres”. Colet ha recordat que actualment hi ha publicats 183 textos legislatius en català que poden ser consultats directament en línia, la feina feta per l’Observatori Català de la Justícia i el Pacte per als usos de les llengües oficials en l’àmbit del dret, de l’any 2010.L’acte, obert al públic, inclou una conferència del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, Jaume Vernet, que tractarà sobre els escenaris possibles de la llengua d’ús a la justícia amb elements de dret comparat. A la jornada també hi ha prevista una taula rodona amb l'exlíder d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira, l'exconsellera de Justícia Montserrat Tura i l'exdiputat de C's José Domingo.
