El Consell Territorial de Caça de les Terres de l'Ebre planteja actuacions urgents contra la plaga d'estornells que devora la collita tardana de l'oliva
Amposta (ACN).-
Societats de caçadors i sindicats agraris de les Terres de l'Ebre exigeixen "coordinació" a la Generalitat per evitar que la plaga de la sarna sarcòptica que afecta les cabres salvatges s'escampi pel massís dels Ports. Representants d'aquestes entitats han mostrat la seva preocupació al respecte durant la reunió del Consell Territorial de Caça de les Terres de l'Ebre. Retreuen que la desconnexió de les actuacions del Departament d'Agricultura i els Agents Rurals, la manca d'informació o la presa de decisions lluny del territori, dificulten la gestió del problema. El Consell també ha abordat la necessitat de mesures urgents per aturar la invasió d'estornells que devora la collita d'olives tardana.Nou toc d'atenció a la Generalitat des del territori pel rumb que està agafant la gestió de la plaga de la sarna sarcòptica, que ja ha suposat l'abatiment de 67 cabres a les àrees privades de caça de la Terra Alta sospitoses d'haver contret la malaltia. Caçadors i pagesos, dos dels sectors més directament afectats, veuen amb " preocupació" la "descoordinació" manifesta entre les actuacions dels tècnics del mateix Departament i dels Agents Rurals. Una situació condicionada també pel conflicte que manté el director dels serveis territorials d'Agricultura a les Terres de l'Ebre, Pere Vidal, amb el cos i el seu cap a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia, a qui ha demanat investigar.
"No veiem la coordinació: cadascú va a la seva. L'administració va per un costat, els Agents Rurals per l'altre i el conseller ens ha dit que ja ens ho farem. Els caçadors i qui organitzem les actuacions preventives estem preocupats", ha manifestat el president de la Federació Catalana de Caça a les Terres de l'Ebre i vicepresident del Consell Territorial, Manolo Royo. Del mateix parer és el coordinador territorial d'Unió de Pagesos, Joan Montesó, que també va lamentar aquesta situació en la reunió del Consell d'aquest dimarts. "Volem que estiguin coordinats. No pot ser. És un problema greu: s'havia previst, s'havien fet les mesures i, ara, ens hem de posar a treballar", ha exhortat.
El representant dels caçadors ha lamentat que no se'ls estigui informant sobre l'evolució de la gestió de l'epidèmia i, en aquest sentit, considera un error i una manca de consideració que les decisions en aquest sentit del Departament estiguin centralitzades a Barcelona. "A la gent d'aquí ens haurien de tenir més atenció. Ens van dir que farien una comissió de seguiment. Ningú ens ha informat de res ni ens ha dit res", ha declarat Royo, tot reclamant la designació d'un responsable territorial per fer front al problema sense qüestionar directament la tasca del subdirector general d'activitats cinegètiques, Jordi Ruiz.
Segons Royo, la malaltia es troba en aquests moments a les àrees privades de municipis com Gandesa, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Bot i Pinell de Brai, sense que hagi entrat encara dins la Reserva Nacional de Caça. En aquest sentit, recorda a la Generalitat que caldria habilitar franges d'exclusió a la zona de Prat de Comte, amb l'actuació d'efectius de l'administració i caçadors, per evitar que els animals la portin cap Paüls i la Reserva. Una situació que de produir-se, assegura, que convertiria la seva expansió en imparable. "És la fauna cinegètica més emblemàtica de Catalunya. Dels Ports es va repoblar Montserrat. I, ara, estem en perill els Ports, el lloc on va sortir el 50% de les cabres de l'Estat espanyol. Als anys 50 només en quedaven a dos zones: a Gredos i als Ports", ha recordat.
Plaga d'estornells
La reunió del Consell, convocada principalment per tractar la publicació de les ordres de veda per a la caça, va servir per abordar també alguns dels problemes comuns a l'activitat cinegètica i agrícola del territori, com els danys que produeixen als conreus els conills i, enguany, sobretot, els estornells. "N'hi ha milions", assegura Royo, qui no recorda una densitat d'aquests ocells tan alta com la vista durant els últims mesos. A banda dels problemes de neteja i higiènics que generen a les conurbacions, la seva principal incidència es registra als camps d'oliveres, especialment, als de la zona de la plana alta interior del Baix Ebre i el Montsià, on han devorat milers de quilos de la collita més tardana.
"Des de la Sénia fins a Xerta, tota la part de la planta alta hi ha molts danys. Molta gent ha hagut de tornar a passar el corró per les finques. Li preguntem al Departament si està passant alguna cosa, per què enguany nosaltres en tenim més, què passa a Europa i per què migren tant?", ha plantejat Montesó. Tot i que encara no s'han aplicat mesures concretes sobre el terreny, la Federació Catalana de Caça, ha avançat Royo, s'ha mostrat predisposada a contribuir-hi activament. Consideren que el mètode més efectiu per delmar la població -les xarxes resultarien poc efectives, sosté- seria fent batudes, amb armes de foc, a les zones de canyars del Delta on passen la nit. Montesó creu que el Departament d'Agricultura no posarà impediments a aquest tipus d'actuacions.
