La Fiscalia de Medi Ambient demana tres anys de presó, tres d'inhabilitació i 1,3 milions en multes i indemnitzacions per a tres responsables de Covit i Vem
ACN
Barcelona.-L'Audiència de Barcelona jutjarà aquesta setmana tres responsables de dues empreses metal·lúrgiques de Torelló (Osona) per la greu contaminació de les aigües del poble i del riu Ges des del 1991 al 2001. La Fiscalia de Medi Ambient demana tres anys de presó, tres d'inhabilitació i 1,3 milions d'euros en indemnitzacions i multes per a tres responsables d'haver vessat directament als aqüífers, pous i al riu Ges els residus clorats de les seves màquines sense cap tipus de filtre. El vessament continuat i perllongat en el temps va causar una gran mortaldat de peixos al riu i la contaminació de l'aigua potable del poble.
La fiscalia acusa al president del Consell d'Administració, conseller delegat i director general de les dues empreses, mort el 2006, a més del director gerent de Covit, Liber Antonio S.T., el gerent adjunt de la mateixa empresa, Carlos P.M., i al director tècnic i de producció de Vem de Tapas Metálicas, Ramon T.S.. Les dues empreses es dedicaven a fer estris metàl·lics per a la llar, i per fer-ho utilitzaven percloroetilè (PER), dissolvent industrial organoclorat que servia per netejar i desengreixar les peces metàl·liques fabricades. Dues màquines de Covit i una de Vem utilitzaven aquest producte, i produïen residus líquids com el tricloroetilè i el tetracloroetilè, d'especial i elevada toxicitat.Aquests residus havien de ser recollits, emmagatzemats i lliurats a una empresa especialitzada de tractament de residus químics industrials. Però per estalviar-se el cost d'aquest tractament, Covit i Vem, ubicats al polígon industrial Puigbacó de Torelló, vessaven il·legalment els residus al riu Ges, que passava pel costat, o a dos pous de captació d'aigües ubicats a les seves instal·lacions.Covit disposava d'una estació depuradora d'aigües residuals, i tenia autorització administrativa per abocar les aigües residuals prèviament depurades al riu Ges, juntament amb l'aigua sanitària i la de refrigeració. En canvi, Vem no tenia cap sistema de depuració d'aigües.El vessament continuat va provocar la contaminació de les aigües superficials del Ges i del seu ecosistema natural, així com de l'aqüífer i dels pous de captació d'aigua potable de Torelló, cosa que va provocar un greu risc per a la salut pública dels seus habitants.Detecció deu anys després, el 2000Va ser la tardor de l'any 2000 quan l'empresa concessionària del subministrament d'aigua a Torelló, Sorea, va detectar grans concentracions de dissolvents clorats al riu Ges i als pous de captació de Torelló, situats força lluny, prop de la zona esportiva i les piscines municipals, amb proporcions fins a dues vegades superiors a les legalment permeses. Això va provocar que el gener del 2001 l'Ajuntament de la localitat portés el cas a la fiscalia, i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va fer el mateix. Es van haver de clausurar els pous, que subministraven el 60% de l'aigua potable del municipi, i es van haver de trobar noves fonts de subministrament.Aquests residus són bioacumulables al cos humà, a més de provocar càncer, depressió del sistema nerviós central i malformacions fetals, i es poden absorbir per via respiratòria, dèrmica i digestiva. També provoquen irritació a la pell, impedeixen l'ús de l'aigua per a usos agrícoles i també com a aigua de consum per a animals. A més, són de degradació lenta i la contaminació pot durar molts anys.Els diversos anàlisis químics i la investigació policial va confirmar que les dues empreses contaminaven les aigües de forma il·legal. En una inspecció el març del 2001es va detectar que un tub de conducció d'aigües residuals de Covit anava directament al Ges sense passar per la depuradora, i un altre tub s'havia connectat feia poc a l'estació. A més, es va comprovar que els acusats, després de les primeres inspeccions policials, havien instal·lat sistemes de recollida de residus.Els anàlisis en diversos punts van trobar concentracions dels dissolvents clorats en proporcions de fins a 2,4 milions de micrograms per litre, quan el màxim permès era de 10 micrograms per litre. Les despeses de descontaminació i neteja van costar 1,2 milions d'euros a l'ACA i l'Ajuntament de Torelló, però segons el Grup de Defensa del Ter una àmplia zona del subsòl propera als pous i a l'aqüífer del riu Ges encara resta contaminada.Reclamacions ecologistesPer tot això, la fiscalia demana als tres acusats tres anys de presó, tres d'inhabilitació per a activitats industrials, multa de 86.400 euros i fer-se càrrec de les despeses de descontaminació pels delictes contra els recursos naturals i el medi ambient i un altre per danys al domini públic hidràulic.L'ACA, el consistori i el Grup de Defensa del Ter (GDT) també estan personats a la causa i els ecologistes es concentraran aquest dilluns davant l'Audiència de Barcelona. El judici acabarà previsiblement divendres. El GDT es queixa que el judici hagi trigat tant en celebrar-se, cosa que qualifica "d'indignant" i considera que "deixa en evidència l'ínfima qualitat de la justícia". Segons els ecologistes, el retard es deu al fet que les empreses acusades han contractat un "influent bufet d'advocats de Madrid, en mans d'exjutges de l'Audiència Nacional", cosa que ha suposat un "rosari de recursos i reclamacions que han aconseguit l'eternització del procés i diversos intents d'arxivar la causa sense judici". De fet, l'escrit d'acusació de la fiscalia és del maig del 2010 i el passat mes de juliol ja es va suspendre el judici a petició de les defenses.El GDT afirma que el judici no fa perillar cap lloc de treball, ja que la responsabilitat civil i penal recau sobre els responsables d'aleshores, i les empreses ara són propietat d'un fons d'inversió.En un comunicat, el GDT afirma que els anys de sequera han estat un "calvari" per a l'aprovisionament d'aigua a Torelló, ja que dos dels tres pous encara estan contaminats. Per això, s'ha construït una nova planta potabilitzadora d'aigua a Torelló que capta aigua del Ter i dóna subministrament al nord de la comarca d'Osona. La planta ha costat gairebé 9 milions d'euros.
