El projecte vol aprofundir en el coneixement del procés de consolidació de les societats pageses en la transició del neolític a l'edat del bronze a les Terres de l'Ebre
Móra la Nova (ACN).-
Arqueòlegs de l'equip de recerca GRAMPO de la UAB excavaran i analitzaran al llarg de quatre anys el jaciment del Molló per aprofundir en el coneixement sobre la consolidació de les societats pageses al final del neolític i l'inici de l'edat del bronze a les Terres de l'Ebre. El projecte "III-II mil·lenni aC a les Terres de l'Ebre", coordinat pel Museu de les Terres de l'Ebre i els arqueòlegs de la UAB, serà dirigit pel catedràtic de Prehistòria, Miquel Molist. El seu objectiu principal és explicar, a partir de la interpretació del jaciment del Molló, el procés de creació dels primer assentaments d'agricultors i ramaders, organitzats de forma complexa, a tot el territori de la vall de l'Ebre.El projecte -en el qual també participen l'Ajuntament de Móra la Nova i el Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura- es desenvoluparà en quatre anys i consta d'una part pròpiament arqueològica, en la qual es faran diferents actuacions com ara prospeccions, excavacions, estudis especialitzats i anàlisis diverses; i una part de difusió de la recerca i dels seus resultats, a partir de conferències, cursos o exposicions. En aquest context, el jaciment del Molló es convertirà en la referència central a partir de la qual eixamplar la visió cap a la resta de les Terres de l'Ebre.
En aquest sentit, la vall de l'Ebre esdevé un espai rellevant en el desenvolupament dels primeres assentaments agrícoles i ramaders, amb el riu com a eix de comunicació, entre el IV i el I mil·lenni abans de la nostra era. Un fenomen, segons els experts, estructurat a partir de diferents estratègies econòmiques i territorials que van estructurar un model de poblament força complex, encara avui en dia objecte d'estudi.
L'anàlisi del Molló, apunten, suposa una gran oportunitat per comprendre el procés formatiu i evolutiu d'un assentament a l'aire lliure, que presenta unes noves característiques en tractar-se d'un jaciment extens i amb una important ocupació prehistòrica en un entorn pla, proper a la terrassa fluvial, que serà propi de societats agrícoles. Aquest és un context, a diferència d'altres territoris com les comarques de Castelló o les de la Catalunya Central, mal documentat a les Terres de l'Ebre, on fins ara es coneixen principalment assentaments en altura o de tipus aturonat i en coves o abrics.
El catedràtic i director del projecte, Miquel Molist, ha remarcat que un dels aspectes de l'estudi serà "conèixer com les comunitats feien la gestió del territori i esbrinar si eren les mateixes comunitats les que vivien en pla i en turons i es desplaçaven d'un lloc a l'altre, o eren diferents grups d'individus". "També serà interessant determinar el nombre d'individus que vivia en aquesta comunitat del Molló, que va ser una de les primeres poblacions sedentàries d'aquesta zona", ha afegit.
Prèviament a aquest projecte, l'any 2013 el Museu de les Terres de l'Ebre i el mateix GRAMPO de la UAB van signar un conveni de col·laboració per dur a terme la recerca "Projecte d'investigació del jaciment arqueològic del Molló (Móra la Nova-Tivissa). Interpretació global d'un assentament extens del neolític-bronze a la vall de l'Ebre", que s'ha centrat en estudiar i analitzar els materials de les diferents intervencions dipositats al Museu. Enguanuy es preveu poder oferir els seus primers resultats.
Paral·lelament, el passat 2014 la Generalitat va aprovar el projecte de recerca quadriennal d'intervenció en matèria arqueològica "Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles. Contribució al seu coneixement a partir de l'anàlisi arqueològica de la vall de l'Ebre (sector Ribera d'Ebre ) i la Noguera Pallaresa (sector Gerri de la Sal)", a partir del qual es plantegen noves intervencions arqueològiques al jaciment i prospeccions a la zona adjacent.
