La reconstrucció del centre social continua endavant al marge dels permisos i sota la desconfiança d'una part del veïnat de Sants
Barcelona (ACN).-
Un any després dels aldarulls de Can Vies el centre social autogestionat del carrer dels Jocs Florals continua la seva reconstrucció al marge dels permisos municipals. El desallotjament per part dels Mossos d'Esquadra d'aquest local 'okupat' va ser l'espurna que va sumir Barcelona en un dels episodis de violència urbana més greus de la història recent de la ciutat. Els comerciants recorden que van ser dies de "preocupació". Els veïns parlen directament de "por". L'assemblea de Can Vies ho considera una "bogeria" a través de la qual els "poders estatals" van intentar "reprimir els moviments socials". Una repressió que ara continua per via judicial contra els "84 encausats", remarquen.Dies de "preocupació" per als comerciants
El president de l'associació de 'Establiments units' del carrer de Sants, Llorenç Porxas, recorda els dies d'aldarulls "amb preocupació". Propietaris de botigues i bars de la zona més afectada per aquella revolta urbana temien "que les coses anessin més enllà".
Durant els incidents es van succeir "les reunions" per veure què es podia fer. Allà tots posaven de manifest que estaven "amoïnats" tant perquè "les instal·lacions comercials" podien patir desperfectes durant la nit com perquè "la mateixa vida social del barri" de la qual es nodrien els seus negocis se'n veia ressentida. Els restaurants "tancaven portes abans d'hora" i recollien les terrasses. "No quedava cap més remei".
Enmig del caos generat entre policia i manifestants "es cremaven contenidors" que podien afectar els "locals". Més d'una vegada van ser els veïns i propietaris els que van baixar al carrer "per apartar-los". Al final, sobretot els actes vandàlics van patir-los "entitats bancaris i alguna gestoria", subratlla.
Dies de "por" per als veïns
Cap dels veïns entrevistats per l'ACN ha volgut revelar el seu nom o fer declaracions davant de la càmera. Tots els consultats per aquesta agència, amb habitatge situats al mateix carrer dels Jocs Florals, coincideixen en subratllar dues coses.
La primera és que l'esclat de la violència urbana els va provocar "por". "Vèiem cremar una grua a pocs metres" remarca una professora de 40 anys mentre assenyala un nen petit que sembla el seu fill.
Van ser dies "durs" que han deixat un pòsit de molta desconfiança cap a aquest centre social. De fet, la segona qüestió on coincideixen és que a diferència de Can Batlló, un local "obert" a tot el barri on es fan "moltes activitats culturals", Can Vies "no és un centre social". En realitat, "només és un local on es fan festes alternatives".
Dies de "repressió" per a l'assemblea de Can Vies
Pau Guerra, nom amb què demana ser identificat aquest membre de l'assemblea de Can Vies, té un punt de vista diferent del d'aquests veïns i comerciants. "Aquella setmana va ser una autèntica bogeria" perquè el centre va patir "un atac" com els que feia "molts anys que no es veia". Van ser jornades de "tristesa" perquè "les forces de l'estat" van intentar "reprimir els moviments socials".
Com a resultat d'aquells enfrontaments, recorda que hi ha "84 persones encausades". La "majoria" d'aquests són "gent jove sense antecedents". Per a tots ells, aquesta assemblea demana "l'amnistia" perquè són "represaliats polítics". De la mateixa manera com ho són també els condemnats pels fets del setge al Parlament. Ambdues són mostres "de l'increment de pressió de l'estat sobre els moviments socials", com ho és "també l'operació Pandora".
Pau Guerra considera que la funció de Can Vies, quan s'acabi una reconstrucció pràcticament enllestida al seu interior, "hauria de ser la mateixa que anteriorment": Un centre social "per a la gent del barri de Sants amb ganes de transformar una realitat intolerable en molts sentits". Les habitacions estan destinades a convertir-se en "un espai de salut, una cuina amb forn de llenya, sales per fer assemblees o un cine club", per exemple.
Aquest membre del col·lectiu atribueix la por a parlar dels veïns amb el record d'aquell esclat de violència urbana, "provocat pels Mossos d'Esquadra". Llavors es van viure al carrer "escenes realment dantesques". Per remarcar que no tots els veïns veuen amb desconfiança aquest centre social assenyala que les cassolades des dels balcons d'aquells dies eren per protestar contra el desallotjament i que, en gran part, la mobilització social de protesta demostra que era un local estimat al barri.
Una setmana d'aldarulls
Els aldarulls de Can Vies es van desencadenar després que el dilluns 26 de maig els Mossos d'Esquadra iniciessin "l'assalt" a l'immoble per desallotjar-lo. L'operació va durar hores perquè els 'okupes' van presentar resistència passiva i van encadenar-se. Al gener els Mossos ja havien escorcollat l'edifici a la recerca d'objectes contundents utilitzats per antifeixistes en l'agressió a neonazis el 12 d'octubre del 2013. Des del centre social es va viure l'operació com una estratègia policial per preparar el desallotjament tenint ja una idea clara de l'estructura de la casa.
Durant l'acció policial, centenars de persones es van congregar al voltant del local i van produir-se les primeres empentes i corredisses entre manifestants i antiavalots. Els violents enfrontaments van arribar més tard, durant una concentració que va congregar centenars de persones, tot i la pluja. Llavors alguns manifestants van llençar objectes contundents -com ara pedres i ampolles de vidre- contra els policies. També contra els periodistes. Van cremar una unitat mòbil de TV3.
Arrencava així una 'rutina' que s'allargaria tota la setmana: cassolada pacífica a primera hora del vespre, al principi, i aldarulls dispersos per tot el barri, amb la carretera de Sants i el passeig de Sant Antoni com a eixos principals, a continuació. El dimarts 27 van cremar la grua que havia començat a enderrocar l'edifici i Can Vies va ser novament 'okupat'.
La pressió social va fer que l'Ajuntament s'avingués a tornar a seure a la taula, amb la mediació de la FAVB, després de trencar les negociacions setmanes abans del desallotjament. Finalment, el consistori es va fer enrere -en la seva voluntat d'enderrocar l'edifici- i els 'okupes' van començar a reconstruir-lo gairebé manualment i sense llicència d'obres. Sis mesos després del seu enderrocament ja s'havin recollit 90.000 euros provinents de 2.266 voluntaris. Es calcula que a finals d'aquest 2015 s'acabaran les obres. El passat febrer l'Ajuntament va precintar el recinte per manca de llicència, però aquest precinte va durar tan sols unes hores.
En total es van produir més de 80 detencions, algunes el mes de novembre passat. D'aquestes, només una va acabar en presó provisional, durant 23 dies. Va ser Sergi Rubia, un casteller que va ser arrestat per la Guàrdia Urbana. Va acabar sent absolt després del judici perquè el jutge va creure més en la versió dels veïns que en la dels policies, que han acabat imputats per falsedat documental i fals testimoni, sospitosos d'haver tergiversat l'atestat policial de la detenció.
L'Audiència de Barcelona també ha obligat un jutjat a investigar una denúncia contra dos mossos per lesionar al cap un manifestant amb la porra. I quatre mossos més, dos dels quals comandaments, van ser imputats per agredir manifestants dins d'un portal. Tots es van autoexculpar assegurant que els cops de porra van ser reglamentaris. Uns altres agents també van ser denunciats per haver trencat la porta d'accés al setmanari crític 'La Directa'.
A bona part dels detinguts, la fiscalia els demana penes de diversos anys de presó, fins a set i mig, per aldarulls, atemptat a l'autoritat, resistència a l'autoritat o danys en mobiliari urbà i furgonetes policials. Alguns han quedat absolts en els judicis però d'altres han estat condemnats a penes de presó importants. La més greu: tres anys i nou mesos per tirar una ampolla de vidre contra un mosso. Tres persones més han estat condemnades en primera instància a tres anys i mig per llençar ampolles als Mossos des d'un terrat.
El judici més multitudinari fins ara va ser contra tretze joves per actuar conjuntament llençant objectes a la policia i creuant contenidors en flames al mig del carrer. Els joves van ser arrestats quan s'amagaven en un portal. Van negar que fossin del mateix grup d'amics però diversos policies els van identificar al judici com autors d'aldarulls. Cinc d'ells són d'un esplai de Cerdanyola del Vallès i van ser condemnats a penes de 12 a 18 mesos de presó.
