El museu recorre aquesta i altres pràctiques lligades al cap dels difunts a l'exposició 'Caps tallats. Símbols de poder
Barcelona (ACN).-
Dels caps enclavats dels enemics, amb què els ibers feien ostentació de poder, a les decapitacions públiques d'Estat Islàmic. El 'cap-trofeu' ha existit a l'edat de ferro, a l'època medieval i fins i tot avui. Així es constata a l'exposició 'Caps tallats. Símbols de poder' que inaugura aquest dimecres el Museu d'Arqueologia de Catalunya. Una mostra farcida d'exemples arqueològics i etnogràfics de les col·leccions ibèriques de l'equipament i de diversos museus, iconografia, audiovisuals i interactius que il·lustren aquest fenomen arreu del món i al llarg del temps. A més, el museu es fixa en l'altra gran tradició ancestral relativa als cranis dels difunts, la veneració, amb exemples d'altres cultures.(En la notícia publicada aquest dimecres a les 19.56 h, el titular feia referència per error al Museu d'Història de Catalunya en lloc del Museu d'Arqueologia de Catalunya. La notícia original ja ha estat degudament corregida)
La primera troballa de cranis enclavats a Catalunya data de l'any 1904 al jaciment de Puig Castellà, a Santa Coloma de Gramenet. El seu descobridor, Ferran de Segarra, "es va adonar que els cranis utilitzats com a trofeu eren un tipus de ritual connectat amb el món cèltic", explica la co-comissària de l'exposició 'Caps Tallats. Símbols de poder', Carme Rovira Hortalà. El director del jaciment ibèric d'Ullastret, Gabriel de Prado, és l'altre responsable de la mostra.
Aquesta peça és l'origen de l'exposició, i també l'única que es conserva en perfecte estat. L'acompanyen altres exemples trobats al mateix indret, així com altres cranis descoberts més recentment a la ciutat ibèrica d'Ullastret -totes dues nodreixen les col·leccions ibèriques del MAC-. Gràcies al treball minuciós d'un equip pluridisciplinari i a l'ús de tècniques de laboratori de darrera generació s'ha pogut realitzar, a més, la primera reconstrucció científica del rostre d'un iber, un jove guerrer de finals del segle III aC.
"L'exercici de la violència en les seves múltiples modalitats" és un element recurrent al llarg de la història. Aquesta és la tesi d'una exposició que pretén anar "més enllà de l'arquitectura", exposa Rovira, "i trobar les línies de connexió amb l'actualitat del cap com a trofeu (Estat Islàmic)".
Per això la mostra inclou molts altres elements i no només l'arqueològic, des d'iconografia medieval, passant per fotografia antropològica de principis del segle XX , "i fins i tot un recull de premsa perquè, malauradament, hi ha costums que arriben fins als nostres dies", expressa la comissària amb resignació.
El cap 'venerat'
L'exposició, però, no se centra només en els 'caps-trofeu'. Més enllà d'aquesta tradició ancestral -i contemporània- la mostra explica que hi ha rituals "a tot arreu i a totes les èpoques" que tenen relació amb el crani dels difunts. "Hi ha maneres diferents d'apropar-se al crani, n'hi ha que són venerats, amb un tractament facial", exemplifica Hortalà. D'aquest, la mostra n'inclou uns quants provinents de cultures diverses d'arreu del planeta. "En canvi, els caps-trofeu són els dels enemics, tractats com a despulla i com elements de pública ostentació", recorda.
Del conjunt de peces de la mostra, la majoria provenen de jaciments ibèrics catalans (Can Oliver o l'Esquerda a Roda de Ter), a més de les col·leccions pròpiament del MAC: Ullastret i el Puig Castellà de Santa Coloma. A més, els comissaris i l'equip responsable de la investigació ha demanat préstecs a museus de l'Estat, i consta de peces arqueològiques de Numància, el País Valencià i Badajoz -"són joies emblemàtiques dels seus museus", senyala la comissària-. I, A banda, hi ha objectes antropològics i artístics del Museu d'Amèrica de Madrid i també el d'Antropologia, així com del Museu Etnològic de Barcelona i la Col·lecció Folch.
"La recerca científica és fonamental en aquesta exposició. Vam començar l'any 2012 per trobar un equip ampli que abastés la restauració, l'estudi de les restes humanes, la reconstrucció facial, etc. Hem fet un estudi global complert, amb analítiques d'ADN, amb tota mena de diagnosi per la imatge per recopilar el màxim de dades per saber com eren els ibers, i a més posar cara a un d'ells", resumeix orgullosa la comissària Carme Rovira.