Requereix a la Federació, al Barça i a l'Athlètic que li comuniquin les mesures que van adoptar per "prevenir" la protesta
Madrid (ACN).-
La permanent de la Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme i la Xenofòbia ha acordat aquest dilluns obrir un expedint informatiu i demanar informació policial sobre les entitats que van promoure la xiulada que els més de 90.000 espectadors de la final de la Copa del Rei van fer a l'himne d'Espanya i al rei Felip VI abans de l'esdeveniment. També ha demanat al F.C. Barcelona, a l'Athlètic de Bilbao i a la Federació Espanyola de Futbol que li enviï informació sobre les mesures adoptades per "prevenir o minimitzar" la protesta. A més, ha enviat a la Fiscalia General de l'Estat tots els documents de què disposi. De moment, no proposa sancions per a ningú, i la setmana que ve es reunirà de nou.En total, la comissió ha acordat sis mesures que apunten a una possible responsabilitat de les entitats, dels clubs i de la mateixa Federació, en accions que segons el secretari d'Estat per a l'Esport, Miguel Cardenal són "molt probablement conductes antijurídiques" que podrien ser "objecte de sanció", però que de momet no han estat tipificades com a tal.
Per aquest motiu, es limiten a demanar informació a diversos actors. La més cocreta demana informació policial i obre expedient a les entitats que "hagin promogut, induït, col·laborat, auxiliat o facilitat mitjans materials o de qualsevol altra índole per fer o donar cobertura a les conductes infractores detectades".
En concret, apunta a les 12 organitzacions que van donar suport al manifest "Per la xiulada a l'himne espanyol i a Felipe de Borbón".
Es tracta -malgrat que antiviolència no ho recull- de Catalunya Acció; Sobirania i Progrés; CADCI; Plataforma pel Dret a Decidir; International Comission of European Citizens; Fundació President Macià; Ara o Mai!; Catalunya diu Prou; Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya; Societat Catalana de Lliure Opinió, Moviment de Cultura Popular "El Sotrac"; i Units per Declarar la Independència de Catalunya.
El manifest afirma que Catalunya viu una situació política "decisiva" i els catalans han entès que "o s'independitzen d'Espanya o desapareixen com a poble", i recorda les grans mobilitzacions dels darrers anys que "han aconseguit posar la independència de Catalunya com a eix central de la política catalana". El document assegura que cal "no deixar escapar cap oportunitat per manifestar la voluntat de llibertat nacional".
Fiscalia General
Un segon acord apunta que la Comissió enviarà tota aquesta informació a la Fiscalia General de l'Estat per "avaluar la transcendència penal d'alguns dels fets que han tingut lloc".
Ho fa en base a la nova Llei de Seguretat Ciutadana aprovada pel govern del PP al 2013, que tipifica els "ultratges a Espanya" i considera una ofensa "greu" xiular l'himne. La reunió ha estat presidida pel secretari d'Estat d'Esports i president del Consell Superior d'Esports, Miguel Cardenal, i el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez.
Apunta als clubs i a la Federació
El tercer acord demana a la Generalitat que enviï les actes del coordinador de seguretat i els criteris de la determinació de les zones per a cada afició.
El quart i el cinqué apunten als clubs i a la Federació. Recorden que són organitzadors directes i que tenien responsabilitat al dispositiu de seguretat, i els dóna 5 dies per comunicar les msures que van adoptar per "prevenir o minimitzar conductes il·lícites que eren previsibles".
A la Federació també li demana informació sobre els mecanismes de gestió per a la organitzció de l'esdeveniment i informació addicional sobre l'acta arbitral, l'acta del coordinador de seguretat i les raons per les que no s'ha elaborat un acta per part del delegat del partit.
Per últim, i a la vista de la "gravetat dels fets" demana a tots els actors que enviïn tota la documentació tan aviat com sigui possible.
Amenaça amb tancar camps
No han concretat en què es poden traduir les possibles sancions que al final es pugui adoptar, però Cardenal sí que ha recordat que poden comportar el tancament dels camps per a un temps determinat.
La comissió ha actuat a petició del govern espanyol perquè la Comissió contra la Violència depèn formalment del Ministeri d'Educació i pot actuar a requeriment del Ministeri de l'Interior. Precisament aquests dos ministeris s'alternen la presidència i la vicepresidència de l'organisme.
La comissió ha adoptat la decisió a instàncies del govern espanyol, que va convocar la reunió "amb l'objectiu de procedir a denunciar les actuacions inconvenients i, en el seu cas, proposar les sancions que fossin procedents, en aplicació de la vigent legislació, els principis de la qual han de ser preservats".
La Comissió té entre les seves funcions incoar expedients sancionadors "per actuacions susceptibles de qualificar-se com a infracció" d'acord a la Llei contra la violència a l'esport, que entre altres estipula que queda prohibit "practicar actes violents, racistes, xenòfobs o intolerants" als recintes, així com "agredir o alterar l'ordre públic" o "entonar càntics" o "exhibir pancartes, baneres o símbols" que "incitin a la violència o al terrorisme".
Diferències entre el PP i el govern espanyol
Paral·lelament, el PP ha anunciat aquest dilluns que utilitzarà la seva majoria absoluta a les Corts espanyoles per impulsar canvis legals per impedir els atacs als símbols, mentre que el PSOE i Podem han advertit el govern espanyol que sancionar els clubs per l'actuació de les aficions pot tenir efectes contraproduents.
Contràriament al que ha apuntat el PP, fonts de La Moncloa han assenyalat que ja no queda temps material per impulsar ara modificacions de la Llei en aquesta direcció. A cinc mesos vista de les eleccions generals, l'executiu de Rajoy recorda que qualsevol iniciativa legislativa toparia amb el calendari i decauria tan bon punt es convoquin els comicis, cosa que passarà just després del 27-S.
