La família no va desistir i va continuar la recerca després que els equips d'emergència suspenguessin l'operatiu
"Trobar-lo viu després de tants dies és una sensació indescriptible, ploràvem d'emoció". Xavier Poch, fill del boletaire rescatat, assegura que el moment en què van trobar el seu pare després de cinc dies de recerca no se li esborrarà més de la memòria. Explica que la família "mai va tirar la tovallola" i, per això, amb l'ajuda de voluntaris, van continuar pentinant la zona fins i tot després que els equips de rescat suspenguessin l'operatiu. Aquesta passada matinada, mentre rastrejaven una zona escarpada sense deixar de cridar "Pare, on ets?", van escoltar un gemec. "Vam dir als Bombers que potser era una falsa alarma, però de seguida es van activar i això va permetre trobar-lo", explica Poch.S'ha tret del damunt tota l'angoixa que han viscut ell i la seva família aquests darrers dies i ara només espera que el seu pare es recuperi aviat. "Mai vam tirar la tovallola, sempre vam dir que el trobaríem i cada dia, quan ens aixecàvem, ens ho repetíem", explica Xavier Poch. Des del dijous passat, quan el seu pare, Miquel Poch, va desaparèixer a Sales de Llierca (Garrotxa), tota la família es va mobilitzar per trobar-lo. El veí de Banyoles, de 69 anys, estava caçant bolets quan se li va perdre la pista. La zona on havia desaparegut era molt embardissada i amb desnivells de difícil accés. "Ha estat un final feliç; estar amb ell és el premi més gros que ens podia haver tocat a tota la família", explica Poch. El fill del boletaire admet, però, que hi va haver moments de desànim, sobretot quan aquest dilluns els equips de rescat van decidir suspendre la recerca activa. "En certa manera, tens la sensació que sembla que t'hagin abandonat quan el dispositiu es retira", diu Xavier Poch. Per no quedar-se a casa angoixats, la família va decidir continuar la recerca amb voluntaris i amics. Van repassar els mapes i les rutes que havien seguit els Bombers, i van decidir centrar els esforços en aquells punts menys explorats. "Teníem clar que el meu pare no era mort i que l'havíem de rescatar sí o sí", concreta el fill."Pare! Pare! On ets?"Ahir a la tarda, quan ja queia la foscor, van decidir passar per un petit barranc a prop del torrent d'Orri, en una zona coneguda com la Font de la Vorada. "Era lògic que no s'hi hagués anat perquè era molt escarpada", explica Poch. Ell i el seu germà no van poder baixar massa, perquè el terra relliscava, però no paraven de cridar allò que havien repetit dia rere dia: "Pare! Pare! On ets?".Va ser aleshores quan van escoltar un gemec. Els germans van repetir la crida, però no van obtenir resposta. Aleshores, van decidir tornar a Banyoles i començar a planificar les rutes de l'endemà. "Si ara baixem ens farem mal, vam pensar", explica el fill, que pensava que el soroll es podria deure a una falsa alarma.Un cop a casa, però, els dos germans no paraven de donar voltes sobre el gemec que havien escoltat. "Va ser aleshores quan la nostre mare va venir per darrere i ens va dir: 'Ha de ser el pare'; i això ens va desarmar", concreta Xavier Poch. Immediatament, la família es va posar en contacte amb els Bombers, que de seguida es van mobilitzar. "Sabíem que no aguantaria una nit més", recorda el fill.Els Bombers, amb l'ajuda dels GRAE, van començar a remuntar el torrent que hi ha al fons del barranc fins a trobar el boletaire. "De seguida ens van venir a dir que era viu; la sensació era indescriptible, ploràvem d'emoció perquè havíem aconseguit allò que semblava impossible", rememora Xavier Poch. "És un campió"Un cop el van rescatar, Miquel Poch va ingressar a l'hospital Josep Trueta. Té tres costelles trencades i pateix hipotèrmia. S'està recuperant a la UCI. "És un campió per haver pogut aguantar tants dies a la intempèrie; crec que hi ha influït molt que als seus 69 anys és un home molt actiu", explica el fill. De moment, l'home està molt dèbil. Com que té treballs per parlar, encara no ha pogut explicar a la seva família què li va passar. Ells creuen, però, que Miquel Poch es va perdre quan se'n tornava cap al cotxe. "Deuria intentar agafar el torrent sabent que creuaria una pista forestal, però no comptava que la zona era tan escarpada", diu el seu fill. La família espera que es recuperi ràpid. Ara bé, passarà una bona temporada sense poder anar a buscar bolets. "Em sembla que la mare li ha prohibit", bromeja Poch.
