El col·lectiu SEM assegura que miren "amb esperança" el procés independentista perquè comportaria "conseqüències cies positives" per a la regió
Més de 2.500 persones s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà amb motiu de la diada de la Catalunya del Nord i per reivindicar "la identitat catalana" de la zona. El col·lectiu SEM, que aplega associacions i entitats nord-catalanes, reclama un Estatut propi per a la regió per tenir més competències i, també, que el nom de la futura unió del Llenguadoc-Pirineus amb Migdia-Pirineus faci referència a aquesta singularitat. Pere Manzanares, activista i un dels impulsors del col·lectiu SEM, ha assegurat que es miren "sense cap por i amb molta esperança" el procés independentista de Catalunya. "Un estat independent comportaria conseqüències positives per a la catalanitat de la Catalunya del Nord", ha afirmat.Reivindicació i festa s'han fusionat, un any més, a la diada de la Catalunya del Nord. Aquest dissabte s'ha tancat oficialment la dinovena edició del Correllengua que ha coincidit, de nou, amb la tradicional mobilització contra del Tractat dels Pirineus que es fa a Perpinyà amb motiu de la commemoració del 7 novembre del 1659, la data en la qual les comarques nord-catalanes van passar sota sobirania francesa. La mobilització d'aquest any ha tingut un fort component reivindicatiu. Sota el lema "Sem Catalunya Nord, volem un Estatut" les entitats de la Catalunya del Nord ham reclamat un Estatut propi que reconegui explícitament i de manera efectiva l'oficialitat del català i el reconeixement de les arrels polítiques i culturals catalanes. Un dels impulsors del col·lectiu SEM Catalunya Nord, Pere Manzanares, ha explicat que volen que França reconegui la identitat i la singularitat de la regió i que li doni més competències d'autogovern. Per a Manzanares, aquesta demostració de reconeixement s'ha de visualitzar fins i tot en el nom de la nova regió que aplegarà el Llenguadoc-Pirineus i Migdia-Pirineus. "Proposem que es digui Occitània-Catalunya o bé Occitània-País Català", ha afirmat.Manzanares, a més, exposa que mentre "amb un ull miren cap a París" l'altre "no s'aparta de Barcelona". "Estem molt atents, no preocupats, sinó esperançats, perquè pensem que si Catalunya arriba a ser un estat independent, això comportarà conseqüències positives per a la catalanitat a la Catalunya del Nord", ha conclòs. Com és habitual, la diada ha començat amb la manifestació festiva que ha sortit de la plaça Catalunya a les quatre de la tarda. Dues hores més tard, al Castellet ha fet els parlaments i a la lectura del Manifest, com a preàmbul de la marxa de torxes pels carrers del casc antic. Tot seguit, la Casa Musical ha acollit els concerts dels grups Ghetto Studio (Catalunya Nord), Mauresca (Occitània) i Feliu Ventura i el Xerramequ amb els Aborígens (País Valencià). Un any més, aquest esdeveniment ha estat una iniciativa conjunta de les organitzacions nord-catalanes i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).El Correllengua 2015Coincidint amb el vintè aniversari del seu comiat, la CAL ha dedicat el Correllengua 2015 a una de les figures més versàtils del país: el poeta, músic i actor Ovidi Montllor. Els darrers mesos el moviment ha aglutinat centenars d'actes en record a la seva obra, el seu compromís amb el país i la seva qualitat humana. Enguany, i amb xifres encara provisionals, el Correllengua 2015 s'ha passejat per prop de 140 pobles, ciutats i barris del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, i molts més al País Valencià, una xifra molt propera a la d'altres anys. A més, ha comptat amb l'adhesió de 21 entitats que treballen per a la defensa i la promoció de la llengua arreu de les terres de parla catalana, i també amb el suport explícit de més de 170 ajuntaments i consells comarcals, una xifra mai assolida fins ara.Des de fa 19 anys, el Correllengua treballa per a la difusió de l'ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d'una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. La CAL és una de les principals entitats que promocionen el moviment, especialment al Principat i a la Catalunya Nord.
