Durant la sessió també s'anuncia que la corporació participarà en un nou banc genètic que permetrà fer un pas endavant en la identificació de desapareguts durant la guerra civil
Una moció presentada per Ciutadans per demanar la retransmissió en directe i la gravació dels plens de la Diputació de Lleida ha enfrontat la diputada d'aquest grup, Àngeles Ribes, amb l'equip de govern de CiU sobre la transparència de la institució. La moció ha estat rebutjada amb els vots de CiU i ERC. Des de l'equip de govern han insistit que "una cosa és la transparència i l'altra els espectacles". En concret, la vicepresidenta segona, Rosa Pujol, ha acusat Ribes de voler fer un "circ" i "confondre un plató de televisió amb un saló de plens" mentre que el president, Joan Reñé, l'ha acusat de fer plantejaments de "vedetisme". Ribes ha considerat aquestes paraules "ofensives" i ha insistit que l'únic que pretenia amb la moció és "que els ciutadans siguin conscients de la tasca que fem els diputats d'aquesta casa". Els grups del PSC i Unitat d'Aran s'han abstingut mentre que els diputats de la CUP i el PP han donat suport a la proposta de C's. D'altra banda, durant la sessió també s'ha anunciat que la corporació participarà amb el Govern i la resta de diputacions en un nou banc genètic que permetrà fer un pas endavant en la identificació de desapareguts durant la guerra civil mitjançant noves tecnologies genòmiques que van més enllà de la tradicional anàlisi de l'ADN. L'anunci s'ha fet aprofitant una moció presentada per ERC per mostrar el suport institucional de la Diputació de Lleida al Banc d'ADN impulsat pel departament de Medicina Legal de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera. Aquest text s'ha aprovat amb els vots favorables de tots els grups, excepte el PP, que s'ha abstingut.Enmig del debat sobre la transparència, la vicepresidenta segona ha anunciat que els darrers índexs que s'han fet públics aquesta setmana situen la Diputació de Lleida en un 51 sobre 80, quan els anteriors només els havien donat una nota de 21. Tot i això, Reñé ha posat en qüestió aquest tipus de rànquings recordant el cas de l'Ajuntament de Sabadell, que tenia la nota màxima i després es va veure involucrat en una trama de presumpta corrupció. El president ha defensat el nivell de transparència que sempre ha tingut la corporació i ha remarcat que ara el més important és que s'estan fent tots els passos perquè la Diputació compleixi al cent per cent la llei de Transparència catalana que entrarà en vigor el gener del 2016. També s'estan elaborant les eines que permetran oferir l'assessorament necessari als ajuntaments perquè puguin complir aquesta normativa.Possible vulneració de la llei de protecció de dadesEl principal argument de l'equip de govern per rebutjar la moció de C's que demanava la filmació dels plens és que pot vulnerar la llei de protecció de dades, segons un informe demanat als serveis jurídics de la corporació. Pujol ha dit que hi ha funcionaris o públic que podrien aparèixer a les imatges sense que ho haguessin autoritzat prèviament. Al seu torn, Ribes ha afirmat que aquesta no és excusa i ha criticat la manca de coherència de CiU ja que, segons ha recordat, el mateix grup a l'Ajuntament de Lleida va ser el primer que va demanar la retransmissió i gravació dels plens (que ja s'està fent).Moció sobre la "Garantia + 55" Una altra moció debatuda i aprovada aquest divendres al ple de la Diputació és que la dóna suport a la creació d'una prestació igual al salari mínim interprofessional (648,6 €) per a les persones de més de 55 anys a l'atur amb 15 anys cotitzats i sense cap prestació. Es tracta d'una proposta impulsada per la UGT de Catalunya que ha comptat amb el suport de tots els grups de la corporació excepte PP i C's, que s'han abstingut. La diputada del PP, Dolors López, ha dit que és “una carta als reis mags” i que els esforços s'ha de centrar a crear ocupació i no noves prestacions. Des de C's, Ángeles Ribes ha argumentat la seva abstenció assegurant que la Diputació no és el lloc adequat per debatre aquest tema ja que no està dins de les seves competències. Ha dit que la moció era un "brindis al sol" que no tindrà cap efecte sobre el col·lectiu afectat. Nou projecte d'identificació genètica de desapareguts a la Guerra CivilLa Diputació de Lleida participa, juntament amb la resta de diputacions catalanes i el Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, en el desenvolupament d'un projecte per a la identificació genètica de les restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.La vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, ha explicat que es tracta d'una iniciativa que es troba en la fase inicial i que pretén crear un banc genètic públic mitjançant l'aplicació una nova tècnica molt més avançada d'identificació genètica.La metodologia convencional utilitzada fins ara (basada en ADN mitocondrial) presenta algunes limitacions i resultats de caràcter parcial quan s'aplica a mostres degradades, com en el cas de les obtingudes durant el període de la Guerra Civil amb més de 70 anys d'antiguitat.En canvi, les noves tecnologies de seqüenciació massiva d'àcids nucleics, que anomenen de nova generació (NGS, Next Generation Sequencing), representen un gran avenç per a la genètica forense i ofereixen millors resultats en les identificacions de restes òssies degradades. Mitjançant aquesta nova tecnologia es podrien identificar els familiars enterrats a fosses amb parents de fins a segon grau gràcies a les mostres biològiques.El president de la Diputació de Lleida ha afegit que aquest projecte permetria avançar en la recuperació de la memòria històrica i garantiria als familiars conèixer el destí dels seus éssers estimats durant aquell període històric.Aquests projecte encaixa dins els paràmetres del fons FEDER i\/o PECT (investigació oi innovació tecnològica) per al període 2016\/20 que ofereix la possibilitat de cofinançar el 50% de la despesa de projectes locals.Mentrestant, tots els grups polítics, a excepció del Partit Popular que s'ha abstingut, han votat favorablement la moció presentada per ERC mitjançant la qual es demana el suport institucional i la promoció del Banc d'ADN per a la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil, així com d'altres iniciatives que s'endeguin a Catalunya amb aquest mateix objectiu. El portaveu republicà, Jaume Gilabert, ha defensat aquesta moció argumentant que ‘des de la recuperació de la democràcia, i especialment en els darrers anys, la ciutadania i també les administracions han fet una notable tasca de divulgació de la memòria històrica, però no podrem parlar de que la tasca ha estat acomplerta fins que no es localitzin i enterrin dignament els desapareguts, cosa que només es pot fer a través d'una identificació correcta mitjançant el projecte del Banc d'ADN".
