ACN
Barcelona.-Els Mossos d'Esquadra van detenir el 18 de novembre tres homes d'entre 26 i 43 anys i de nacionalitat búlgara acusats de falsificar 250 targetes de crèdit en almenys nou caixers automàtics de Barcelona. Els arrestats feien servir el que, en argot policial, es coneix com el mètode de l'skimming', que consisteix a posar dispositius electrònics als caixers per aconseguir les dades bancàries i gravar-les en targetes falses per fer reintegraments de forma fraudulenta o per vendre-les al mercat negre. La policia calcula que, amb les dades obtingudes, els detinguts van sostreure uns 18.000 euros en un curt període de temps. Els arrestats van ingressar a presó després de declarar davant l'autoritat judicial.
La investigació es va iniciar a finals d’octubre, quan els agents van saber que s'havia instal·lat un dispositiu de clonatge en un caixer automàtic d’una entitat bancària de Barcelona gràcies a la denúncia presentada per diversos clients que havien estat víctimes de l'estafa.Al cap d'uns dies, els agents van localitzar dispositius idèntics en vuit caixers automàtics més de la capital catalana. La policia va concloure que les persones que havien col·locat aquests lectors de targetes en diverses entitats bancàries formaven part d'un mateix grup organitzat. Finalment, el 18 de novembre, van aconseguir imatges dels autors de les estafes quan accedien als caixers per instal·lar-hi els dispositius que els permetien clonar les targetes.A la tarda del mateix dia, els investigadors van rebre l’avís que havia saltat una alarma en un caixer automàtic exterior d’una entitat bancària de l’Eixample i van desplaçar-se ràpidament fins al lloc.Al cap d'una estona, els agents van identificar tres homes que estaven asseguts en una cafeteria del davant de l’entitat bancària i que controlaven el caixer en tot moment. En l’escorcoll que se’ls va realitzar, els policies els van trobar diverses targetes de crèdit falsificades i la clau d’un vehicle que estava estacionat en una zona propera a l’entitat. A l’interior del cotxe s’hi van localitzar eines utilitzades per a la realització d’aquestes falsificacions: adhesius, un cúter, retoladors i peces fetes amb impressores 3D que imiten les peces del caixer des d’on s’insereix la microcàmera. A més, els mossos van trobar al caixer la càmera ja instal·lada i un lector de bandes magnètiques a la ranura per on s’introdueixen les targetes.Entre els objectes intervinguts als detinguts també hi havia un plànol turístic de Barcelona amb 21 adreces encerclades, que els agents van poder constatar que feien referència a oficines bancàries de fins a sis entitats diferents. Totes elles tenien aparells automàtics exteriors i entre ells hi havia els nou caixers on havien col·locat els dispositius de clonatge.Posteriorment, els policies van fer dues entrades i escorcolls en habitatges de Castelldefels, on van recuperar deu dispositius de clonació de targetes preparats per a la seva instal·lació.Els investigadors i les entitats bancàries afectades per l'estafa han pogut acreditar que, fins al moment, amb les targetes clonades els arrestats han realitzat moviments a Filipines, República Dominicana i els Estats Units. Les extraccions de diners que han realitzat ascendeixen a 18.000 euros. Aquests moviments es van fer entre el 29 d’octubre i el 18 de novembre.Els investigadors, fins al moment, han pogut constatar que s’han instal·lat nou dispositius d’aquestes característiques en caixers automàtics de Barcelona i que han aconseguit clonar un total de 250 targetes de crèdit, tot i que es continuen les gestions per confirmar la implicació dels detinguts amb altres fets anteriors.Els arrestats van ingressar a presó després de declarar davant l’autoritat judicial.L'skimming'El mètode de l'skimming', l'usen grups criminals per aconseguir les dades bancàries i gravar-les en targetes falses per fer moviments fraudulents. Utilitzen una regleta que instal·len a la part superior del caixer, que simula formar part del rètol i que conté una microcàmera, que utilitzen per enregistrar el número PIN. D'altra banda, insereixen un dispositiu propi de lectura de la banda magnètica de targetes bancàries. Posteriorment, graven les dades obtingudes en altres suports plàstics i realitzen reintegraments de forma fraudulenta o, venen les dades per Internet al mercat negre. Per aquest motiu, algunes víctimes s'adonen que tenen càrrecs efectuats en altres països.
