Publicado 28/10/2015 18:36

AMPLIACIÓ:Totes les comarques lleidatanes van registrar l'any 2014 creixement econòmic per primer cop en set anys

La demarcació de Lleida deixa enrere la crisi amb els serveis, la indústria i el sector primari com a motors de la recuperació

Totes les comarques lleidatanes van registrar durant el 2014 creixements del PIB, fet que es dóna per primer cop des del 2007. L'Alta Ribagorça va ser la comarca catalana que més va créixer (3,94%), seguida per les Garrigues (3,88%), segons es desprèn de les dades de ll'Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa. En conjunt, el PIB de la demarcació de Lleida va créixer un 1,63% -similar a la mitjana de Catalunya (1'52%)- arrossegada pel sector serveis (1,4%), la indústria (2%) i el sector primari (4'4%), mentre la construcció va caure només un -2% després d'haver tocat fons els darrers anys. Les previsions per al 2015 apunten a un creixement de l'economia lleidatana per damunt de la mitjana catalana, que s'estima que serà d'entorn al 3%.La demarcació de Lleida va registrar durant el 2014 un creixement del PIB de l'1,63%, després de les caigudes dels darrers anys. Aquesta taxa de creixement és similar a la mitjana catalana (1'52%) i se situa lleugerament per darrera de Barcelona i Girona (1'7%) però per davant de Tarragona (0,1%), segons es desprèn de les dades de l'Anuari Econòmic Comarcal 2015 de CatalunyaCaixa -que recull l'evolució econòmica durant l'any 2014- que ha presentat aquest dimecres a Lleida el catedràtic d'Economia Aplicada de la UAB i director de l'anuari, Josep Oliver. D'aquesta manera, el conjunt de les comarques lleidatanes van registrar creixement durant el 2014, després de quedar més endarrerides pels estralls de la crisi que l'eix de la costa que dibuixa l'AP-7 en el període 2010-2013.Oliver ha destacat que l'any 2014 va significar deixar enrere la crisi i la consolidació del procés de recuperació de l'economia catalana, de la mateixa manera que en el cas de la lleidatana, amb el creixement de la demanda interna per la recuperació de la confiança dels consumidors com a principal motor, però sense deixar de banda les xifres rècord pel que fa a exportacions. El creixement de la demarcació de Lleida s'explica per l'avenç del sector serveis, que representa un 62,4% del PIB de Lleida i que va créixer un 1,4%; la indústria, amb un pes del 22,7% i que va créixer un 2%, i el sector primari, que va registrar un creixement del 4,4%, tot i representar un 7,1% del PIB lleidatà. Per contra, la construcció va caure un -2% després d'haver tocat fons els darrers anys, amb indicadors positius en subsectors com ara els de la rehabilitació (0,9%) i l'edificació residencial (0,8%), que van tenir resultats positius. Aquests registres de la demarcació reflecteixen dinàmiques diverses si s'analitza el Pla de Lleida i les comarques de muntanya. De forma agregada, l'1,63% d'augment del PIB de la demarcació expressa un augment idèntic al Pla i més elevat a les comarques de muntanya (2,1%), que es van situar en segon lloc entre els eixos del país, només per darrera de les comarques Centrals (2'31%). L'avenç del Pla de Lleida, per sobre de la mitjana catalana, expressa la recuperació dels sector serveis i de la indústria, que van créixer entorn de l'1,5% en ambdós casos. D'altra banda, el sector primari va créixer un 5%, malgrat tenir menys pes en el conjunt de l'economia lleidatana. En canvi, la construcció va caure un -2,1%. Per la seva banda, el creixement de l'activitat a les comarques de muntanya respon al creixement sobretot dels serveis (1,42%), de la indústria (4,3%), mentre la construcció va mostrar el primer avenç des de l'inici de la crisi, augmentant un 1,56%. Sectors econòmicsL'avenç del sector primari lleidatà al conjunt de la demarcació de Lleida –tot i que inferior al del 2013 (12,9%)- va encapçalar el creixement d'aquest sector a Catalunya durant el 2014, fruit sobretot dels bons registres de la branca agrícola (7,1%) i la millora de la ramaderia (2,3%). El subsector de la fruita fresca, amb un increment del PIB del 15,9, va arrossegar el creixement del sector agrari, tot i que es va veure contrarestat per les caigudes dels cereals (-20,2%), els farratges i el vi i el most. En l'àmbit ramader, l'aviram va créixer un 8,1%, el boví un 1,3%, mentre el porcí va caure un -0,9%. L'augment del 2% en la indústria a Lleida s'explica per la menor davallada dels productes energètics (-1%) i l'ascens dels manufacturers (3,3%), sobretot encapçalats per l'alimentació (3,8%). El creixement del sector serveis (1,4%) va venir donat pels serveis privat, que va augmentar un 2,2%, sobretot per l'avenç del comerç (4,4%) i de l'hostaleria (2,57%), però també dels transports i l'emmagatzematge (4,9%). Per contra, els serveis col·lectius van caure un -0,9%. Evolució per comarquesL'Alta Ribagorça va ser la comarca catalana amb un major creixement de l'activitat (3,94%) durant el 2014, sobretot arrossegada per les dades positives de la producció de centrals hidroelèctriques, seguida per les Garrigues (3,88%). La Cerdanya va registrar un creixement del 3,21%, el Pallars sobirà del 3,09%, el Pallars Jussà del 2,30%, la Noguera de l'1,96%, la Segarra de l'1,87%, el Pla d'Urgell de l'1,76%, l'Alt Urgell de l'1'64% i el Segrià, de l'1,52%. L'Urgell (0,59%) i la Val d'Aran (0,20%) van ser els únics territoris lleidatans que van créixer per sota de la mitjana catalana (1,52%). Lleida podria créixer per damunt del 3% aquest 2015Josep Oliver s'ha mostrat convençut que la demarcació de Lleida tancarà el 2015 amb un creixement per damunt de la mitjana catalana, que es preveu d'entorn al 3%, fruit d'una major confiança, d'una major renda i d'una major capacitat de despesa i, en el cas específic de Lleida, tenint en compte les bases industrials d'aquest creixement, "que ja hi eren al 2014 i al 2015 s'haurien de reforçar". El sector serveis, amb un pes important a la demarcació, seguirà marcant el gruix del creixement, mentre també s'esperen bones dades de l'industrial, després de registrar un balanç positiu en el primer semestre d'aquest any. Tot i això, caldrà esperar les dades del sector agrari al tancar l'any. En el cas de la construcció, "en el millor dels casos es pot assolir un creixement 0", seguint la tònica del conjunt del país. Amb vista al 2016, les expectatives són "també positives amb un Banc Central Europeu que ens aïlla de les tempestes i dels problemes que s'estan veient en l'economia mundial". Segons Oliver, també s'espera que sigui un any "positiu", malgrat que la previsió de creixement podria situar-se entre el 2,5 i el 2,6% a Catalunya –per sota del 2015-, per la frenada d'economies com ara la xinesa i d'altres països emergents.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés