ACN
Barcelona.-'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965) amb unes 60 obres procedents de Les Abattoirs de Toulousse; la mostra 'Harun Farocki. Empatia', que reprèn els films i les instal·lacions d'aquest cineasta, artista, crític de cinema i activista, i una mostra dedicada a Oriol Vilanova (Manresa, 1980), un artista català resident a Brussel·les són les exposicions programades per la Fundació Antoni Tàpies de l'any 2016. Aquestes exposicions compartiran protagonisme amb l'habitual mostra de Tàpies dels seus fons, que aquest any serà 'Antoni Tàpies. Col·lecció, 1955-1965'. Així mateix, Les Abattoirs de Toulouse presentarà una selecció d'unes 60 obres d'Antoni Tàpies de la col·lecció de la Fundació.
La primera de les mostres és 'Documents d'acció. Obres de les col·leccions Denney i Cordier (1947-1965) amb els comissaris Carles Guerra i Laurence Rassel, que es podrà visitar del 28 de gener al 22 de maig del 2016. La mostra presentarà unes 60 obres procedents del museu de Les Abattoirs de Toulousse. El gruix de la tria es correspon amb el llegat de la Col·lecció Anthony Denney i es complementa amb dibuixos de la Col·lecció Daniel Cordier. Unes col·leccions que són "testimonis de l'emergència de l'art informel' a finals de la dècada de 1940". "L'exercici que fem és presentar pintures que han esdevingut objectes de col·lecció i passaven a ser ítems i expressaven un model de vida modern i les presentem per reactivar-les", ha destacat Guerra. De l'1 de juny al 16 de novembre s'ha programat la mostra 'Harun Farocki. Empatia' comissariada per Antj Ehmann i Carles Guerra. L'exposició reprèn els films i les instal·lacions d'un autor que ha estat considerat cineasta, artista, crític de cinema i activista i "desafia les etiquetes", dos anys després de la seva mort. El projecte permetrà revisitar les pel·lícules militants de la dècada de 1960 i les instal·lacions que a partir de 1995 ocuparan plenament a Harum Farocky. "Està pensada com una mitja part d'una retrospectiva que es fa amb l'institut Valencià d'Art Modern", ha apuntat. La mostra, ha assenyalat, "analitza l'evolució del treball implicant el cos del treballador". Carles Guerra també és el comissari d'una mostra dedicada a Oriol Vilanova (Manresa, 1980), un artista català resident a Brusel·les, que està programada a partir del 10 de novembre del pròxim any al 5 de març del 2017. La Fundació ha apuntat que el treball de Vilanova "es resumeix descrivint-lo com una pràctica que té lloc de diumenge en diumenge als mercats de segona mà i on surten a la venda ítems usats". Núria Homs és la comissària de la mostra 'Antoni Tàpies. Col·lecció, 1955-1965', que coincidirà amb la mostra dels fons de Les Abattoris de Toulouse del 28 de gener al 22 de maig. La Fundació oferirà una selecció dels seus fons centrada en aquella dècada que va fer d'Antoni Tàpies un artista de ressò internacional, connectat amb la pintura de l'expressionisme abstracte i la voluntat de fer de la subjectivitat una material de primer ordre. Així mateix, Les Abattoirs de Toulouse exposarà al seu museu una selecció d'unes 60 obres d'Antoni Tàpies de la col·lecció de la Fundació de l'11 de febrer al 22 de maig en l'exposició 'Antoni Tàpies. Parla, parla'. Aquesta mostra, comissionada per Olivier Michelon, serà la més important que li dedica un museu francès al pintor des de la seva mort el 2012. "Fa un recorregut per Tàpies a partir del 51", ha indicat Guerra. Guerra ha dit que la Fundació Tàpies ha de fer un pla de recerca de la pròpia figura de Tàpies, que necessita una revisió crítica i tornar a posar energia per fer-lo significatiu en aquests moments. Ha destacat que la producció editorial de Tàpies "decreix. Estem davant el repte de tornar a produir discurs. Hem de fer plans, tenir una visió i una missió". Ha apuntat que de cara el futur estan treballant en una "una biografia política de Tàpies, qui representa una politització característica de la modernitat en la que a vegades sembla una obra d'art abstracte que reclama només contemplació i a vegades és extremadament compromesa i que opina sobre política". Entre les activitats del 2016 s'ha destacat 'Flow series', un programa impulsat per la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies que reunirà diferents persones del món de l'art procedents de continents i contexts diversos. Es tracta d'una conversa seguida d'un àpat amb trobades al voltant d'un artista i les seves produccions en curs. Per la seva part, el president del Patronat de la Fundació, Xavier Antich, ha parlat que aquesta és una nova etapa a la Fundació, que "no es pensa en termes de trencament. S'assumeix un llegat que ha deixat moments espectaculars". De fet, ha parlat de continuïtat però amb un nou impuls: Antich ha destacat els "canvis en les línies de treball de la Fundació, que afecten les línies de mecenatge i patrocini, així com l'increment de recursos propis". "Transformació integral de la Fundació"Ha indicat que hi ha "un nou repte" que és fer front al que és la "transformació integral" de la Fundació Antoni Tàpies que afecta tres "vòrtexs del triangle: els òrgans de governança, amb un increment dels membres del Patronat, l'equip i el desenvolupament d'activitats i una reconnexió de la Fundació amb la ciutat, el país i la societat". Sobre la governança, Antich ha destacat "aquesta actualització del patronat per convertir-lo en l'òrgan de govern de la Fundació i un òrgan que respongui a la nova etapa i la transformació que necessitem". Guerra també ha explicat que un dels canvis és reestructurar els usos de l'espai, no tan els que veu el visitant, sinó els espais de treball. Aportacions públiquesAntich ha explicat que el 2016 marca una situació econòmica diferent a la del 90 o fa només una dècada, "fruit de la crisi econòmica. Però en el nostre cas marcada per un descens molt important i rellevant de les aportacions de les institucions públiques. Entre 2010 i 2015, la Fundació ha vist disminuïdes les aportacions en 250.000 euros". De fet, el pressupost de la Fundació per al pròxim anys està per sota els dos milions. Antich ha dit que el darrer exercici del 2015 les aportacions públiques han suposat un 44% del seu pressupost total. "No ho plantegem en termes de queixes perquè sabem de les dificultats. No aspirem a incrementar les aportacions públiques perquè sabem que es fan malabarismes des de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona". Així mateix, ha dit que l'aportació del Ministeri de Cultura no arriba als 50.000, "una aportació irrellevant i ornamental gairebé", ha dit.
