Amb direcció de Xavier Albertí, l'espectacle s'estrena al Temporada Alta on fa vuit anys també es va veure una revisió de 'Hamlet'
ACN
Girona.-La pluja no cessa durant una hora i cau, feixuga, sobre Carles Pedragosa –al piano- i Jordi Oriol, que ha escrit i interpreta 'L'Empestat'. Escrita en vers, l'autor reconeix que és una "perversió" de la darrera obra de Shakespeare, 'La Tempesta', barrejada amb elements de 'La pesta', d'Albert Camus. Per fer més forts els elements de la malaltia i la tempesta, el director, Xavier Albertí, situa els dos protagonistes literalment sota la pluja. "Aquest element que pot ser una mica agressiu físicament per a l'espectador ens ajuda a explicar la idea de malaltia expansiva", reconeix. L'obra s'estrena al Temporada Alta, on el 2007 el tàndem Albertí-Oriol ja van estrenar una revisió d'Hamlet'.
'La Tempesta' va ser l'última obra escrita per William Shakespeare i un dels seus textos més metafísics. Hi ha diverses interpretacions sobre el missatge del text però, per al director del muntatge, Xavier Albertí, en aquest moment de la seva vida l'autor reflexiona sobre la capacitat que té el llenguatge en el procés de creació de pensament i com, alhora, la paraula ens fa presoners. Això és el que passa als dos protagonistes del muntatge, Caliban i Ariel. Ambdós són presoners de Pròsper, que els té tancats en una illa fins que, juntament amb tot el seu seguici, decideixen marxar i "alliberar-los" deixant-los sols enmig del mar. Abans de marxar, Pròsper els concedeix el do de la paraula i, per tant, la capacitat de maleir. Jordi Oriol parteix de la base d'aquesta obra pòstuma de Shakespeare i l'uneix amb 'La pesta' de Camus. Per tant, tempesta i pesta són els dos eixos fonamentals de l'obra. El treball d'Oriol es basa en transformar el text de l'autor britànic per fer-se la seva particular visió. De fet, l'autor parla expressament de "perversió" –"és massa agosarat pensar que es pot versionar Shakespeare", apunta- perquè considera que "destrossa" el text per remarcar aquells elements que li interessen. Oriol ha reescrit l'obra –també mantenint l'estructura del vers- i l'ha deixat en mas de Xavier Albertí perquè el dirigeixi. Tots dos ja van ser al festival el 2007 amb un projecte similar. Llavors es tractava de la seva particular visió de 'Hamlet' de Shakespeare unida a 'La Caiguda' de Camus, que van titular 'La caiguda d'Amlet'. Música en directeL'autor juga amb el llenguatge, amb la musicalitat del text i, en la posada en escena, la música és un element indeslligable. Per acompanyar els versos, Oriol ha pensat novament en Carles Pedragosa que interpreta fragments de la Simfonia número 17 de Beethoven. "Hi ha escrits que diuen que la va composar després de llegir 'La Tempesta' de Shakespeare, per això vam considerar que era adient", explica. Pluja constant com a element de reforç La posada en escena del muntatge no deixarà indiferent l'espectador. Durant una hora, Carles Pedragosa toca el piano i, juntament amb Jordi Oriol, reciten i emeten sons buscant les diferents capacitats acústiques de la veu. "Hi ha una clara consciència de joc amb la paraula com a element acústic, que té teatralitat pròpia des de la locució", explica el director de l'obra. Tot ho fan sota la pluja, que cau incessant sobre tots dos. De fet, la caixa del piano s'ha convertit en una espècie de banyera on Jordi Oriol hi entra i en surt sense parar de recitar els versos del seu particular Shakespeare. "La pluja li dóna una mena de patetisme, de força i de joc al muntatge", reconeix el director, Xavier Albertí. El muntatge s'estrena dissabte al vespre a la Sala la Planeta de Girona, en el marc del Festival Temporada Alta.
