Publicado 04/12/2015 16:21

AMPLIACIÓ:L'IRTA proposa reintroduir sediments, dics i respostes a la salinitat per frenar l'efecte del canvi climàtic al Delta

Els experts consideren que el delta de l'Ebre ha demostrat capacitat d'adaptació als canvis climàtics però caldrà mesures i inversió per ajudar-lo a no desaparèixer

ACN

Deltebre.-Reintroduir els sediments que s'extreu de l'aigua que va a Tarragona, construir dics de contenció a les badies, millorar la gestió dels cultius d'arròs per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle o aconseguir varietats més resistents a la salinitat, són algunes de les propostes exposades en una nova jornada sobre el canvi climàtic i el seu impacte en el delta de l'Ebre, que s'ha fet aquest divendres, a Deltebre. Organitzada per l'IRTA, la trobada també vol conscienciar les parts afectades, -administracions, sectors econòmics i ciutadans-, de la importància d'avançar-se als canvis i la necessitat de repartir els costos d'aquesta adaptació. A més, les noves dades sobre l'antiguitat de la formació del Delta animen els experts a creure en la seva resistència al canvi climàtic, sempre i quant els humans no l'abandonin.

Com ha explicat Carles Ibáñez, director del programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA, la jornada, que duia per títol 'Canvi climàtic al delta de l'Ebre: gestió de l'aigua i els sediments', serveix per aportar "una visió integrada" de tots els efectes i conseqüències que afectaran el Delta i, en conseqüència, el conjunt del territori. Aquestes sessions de treball posen sobre la taula les eines per avançar-se i adaptar-se a les alteracions. Coneixent quin es preveu que sigui el nivell del mar en el futur o el de la salinitat dels arrossars es poden aplicar, amb antelació, mesures "per minimitzar els impactes". En la jornada s'ha parlat de la construcció de dics a les badies per evitar les inundacions, tot i que, com a actuació d'enginyeria bàsica, només retardaria els efectes de l'increment del nivell del mar però no evitaria que el Delta es continuï enfonsant. Dins el projecte Life, Ebro-Admiclim, l'IRTA està iniciant un sistema d'enginyeria ecològica, que pretén "anar a l'origen del problema", com ha destacat l'investigador Albert Rovira. Amb diferents tècniques, -testimonis profunds en sediments imatges per satèl·lit, reflectors, taules d'elevació superficial, i perfils sísmics i elèctrics-, els científics estan creant un mapa per identificar les zones més vulnerables i en les quals caldria actuar abans per pal·liar l'enfonsament deltaic, i iniciar un projecte d'injecció de sediments.Es faria amb els sediments que s'extreuen de l'aigua de l'Ebre a la planta potabilitzadora del CAT abans que s'enviï a Tarragona i que actualment s'utilitzen per restaurar una cantera a la demarcació de Castelló. "És una llàstima que no tornin al Delta", ha dit Rovira. Aquest canvi de gestió, que permetria tornar a introduir-los a través de la xarxa de reg, suposaria menys costos a la planta del CAT i millores per als arrossaries amb la recuperació de sediments, orgànics i inorgànics, de gran qualitat. Els investigador construeixen un model hidrodinàmic 1D que després comparen amb les dades reals de camp recollides després de fer proves amb sediments vessats amb cisternes directament a la xarxa de regadiu per comprovar si s'adequa el model amb la realitat. El sistema es podria implantar també al riu Ebre, per exemple, retornant el sediments als embassaments. Un delta resistentUn altre aspecte important, a partir de l'estudi de Xavier Benito sobre l'evolució ambiental del Delta durant els últims 8000 anys, és que hi ha indicis de l'adaptació dels deltes als canvis climàtics de manera natural. "El que hauria de fer la societat local del Delta és aproximar-se a les condicions naturals que hauria de tenir el delta de l'Ebre que eviti la pròpia subsidència i el retorcés de la costa. És complicat perquè està humanitzat i costa quadrar tots els interessos", ha apuntat Benito. "El Delta desapareixerà si no es fa res. Si l'home i la dona marxen, òbviament desapareixerà però això no passarà perquè, sortirà car, segurament, però hi ha recursos per fer-hi front", ha afegit. Quantificar i pagar l'adaptacióAquests escenaris, alguns més optimistes que altres, obliguen els sectors socials, econòmics i polítics, a prioritzar les mesures més efectives per poder seguir "utilitzant el territori com s'ha fet fins ara" i a quantificar la inversió econòmica necessària. "Hi ha països al nord d'Europa i Amèrica on farà menys fred i plourà més i per a la seva economia serà positiu, però en el nostre cas no serà així. Ens hem de mentalitzar que estem en un part del planeta que els impactes seran negatius. El nivell del mar pujarà, farà més calor, hi haurà menys pluja", ha explicat el director del programa d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA. Per a Ibáñez, cal entendre que caldrà adaptar-se i "fer números". "Són uns costos que ha d'assumit tothom. El Delta és un espai d'interès natural a nivell internacional i els costos de l'adaptació no només els ha de pagar la gent del territori sinó que s'haurà de repartir", ha recordat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés