Publicado 05/11/2015 15:19

AMPLIACIÓ:Les excavacions al jaciment del Cavet de Cambrils se centren en la recerca del poblat on vivien els seus habitants

L'assentament, de fa 6.600 anys, és clau per entendre l'expansió del neolític a la Mediterrània

Des del 26 d'octubre i fins el 13 de novembre diversos arqueòlegs de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) realitzen una nova campanya d'excavació al jaciment neolític del Cavet de Cambrils (Baix Camp). Un indret on no s'havia fet cap intervenció des del 2011, però que data de fa 6.600 anys i, segons els experts, és clau per entendre l'expansió del neolític a la Mediterrània. Ara, els treballs se centren en la recerca del poblat on vivien els seus habitants, ja que el fet d'haver localitzat a la zona més d'un centenar de sitges –que s'utilitzaven per emmagatzemar cereals– denota que hi estaven assentats. L'Ajuntament de Cambrils ha destinat 9.000 euros a aquesta campanya.Després d'una troballa fortuïta el 1996, i de diverses intervencions d'urgència, l'IPHES, el Museu d'Història de Cambrils i l'Ajuntament del municipi es posen a treballar conjuntament a partir del 2005. Des de llavors i fins el 2011 s'han desenvolupat set campanyes d'excavació al jaciment, que han permès constatar que aquest indret va estar ocupat, de manera intermitent, des del neolític, passant per l'Edat de Bronze i fins a l'època ibèrica –la data més antiga és de fa 6.600 anys–. A més, tal com ha destacat un dels directors de l'excavació, Josep Maria Vergès, es tracta d'un "punt clau" per estudiar l'expansió del neolític al llarg de la Mediterrània, ja que "des d'aquí es colonitza", a través de les valls fluvials, la resta de la península, ha explicat.Amb les tasques que s'han fet des del 2005 s'han localitzat més d'un centenar de sitges, una cinquantena de les quals s'han posat al descobert. Marta Fontanals, l'altra directora de l'excavació, ha remarcat que el fet d'haver trobat aquestes sitges s'associa "inevitablement" a un poblat neolític, i per això en la campanya d'enguany se centren en la recerca de les "estructures d'habitatge", és a dir, el lloc on vivien els habitants de l'assentament.Pel que fa a les sitges, Fontanals ha detallat que s'utilitzaven per emmagatzemar cereals, bàsicament blat i ordi, però que més tard es van passar a fer servir com a abocador, per llençar-hi deixalles. Així, s'hi han trobat "residus de l'activitat domèstica" del poblat, com ara materials ceràmics, restes d'eines de sílex i pedra polida, malacofauna marina i també restes de fusta carbonitzada.Gerard Martí, director del Museu d'Història de Cambrils, ha manifestat que "tancarem el cercle" quan tots aquests objectes es puguin exposar, "de forma permanent", al Museu Molí de les Tres Eres. La intenció és que es pugui construir una exposició que permeti integrar aquests materials, "que són patrimoni col·lectiu", ha subratllat, i que "representen la nostra identitat".En la mateixa línia s'ha expressat l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, que ha insistit en la importància dels treballs no només pel municipi, sinó també per "descobrir incògnites" del neolític i de com es va anar estenen des d'aquí. "Per Cambrils significa anar descobrint l'origen dels cambrilencs, d'alguna manera", ha celebrat.Amb la campanya d'aquest 2015 es reprèn l'activitat científica al jaciment del Cavet, gràcies a l'aportació de 9.000 euros per part del consistori i del finançament que hi destina la Generalitat en el marc del projecte quadriennal 'Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona'. Des de l'Ajuntament, Mendoza deixa la porta oberta a seguir col·laborant amb l'IPHES i a fer noves campanyes al jaciment.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés