Colau diu que vol pactar amb les entitats financeres, però, si no, aplicarà multes, la via judicial i la retirada de fons municipals
L'Ajuntament de Barcelona està negociant amb els grans propietaris de pisos buits a la ciutat perquè els cedeixin els immobles per posar-los a disposició del lloguer social. A la capital catalana hi ha prop de 2.600 pisos buits des de fa més de dos anys i que són propietat de la Sareb, entitats financeres o fons d'inversió. El que vol el consistori, seguint el que marca la nova llei aprovada pel Parlament al juliol arrel de la ILP sobre habitatge i pobresa energètica, és arribar a acords amb els grans propietaris per aconseguir alliberar aquests pisos per a necessitats socials, a canvi d'un lloguer baix. Si no s'arriben a acords, l'alcaldessa, Ada Colau, ha advertit que recorreran a les multes, la via judicial o fins i tot a deixar de treballar amb aquestes entitats.En una roda de premsa aquest dilluns, Colau ha recordat que les deu principals entitats, com la Sareb, el BBVA, la Caixa, el Santander, Bankia i altres tenen uns 2.000 pisos buits de fa més de dos anys. La Sareb és el que en té més, 562, i el BBVA, 510. Per això, ha lamentat que l'anomenat 'banc dolent', que és una entitat público-privada i ha rebut moltes ajudes públiques sigui la que es resisteix més a pactar la cessió de pisos.El consistori ha explicat que la Sareb proposa cedir-li els pisos per 175 euros mensuals durant tres anys i que l'Ajuntament es faci càrrec de la rehabilitació. Colau ho considera una "estafa inacceptable", en considerar que la rehabilitació s'hauria de descomptar del lloguer, i que la cessió hauria de ser almenys de cinc anys, perquè no vol que l'entitat pugui "especular altre cop" amb aquests pisos quan hagi passat la crisi econòmica i immobiliària havent rebut més ajudes públiques encara.L'Ajuntament enviarà aquesta setmana que ve unes 400 cartes a la Sareb perquè li cedeixi urgentment un nombre igual de pisos. Si no respongués en el termini d'un mes, portaran l'entitat als tribunals, basant-se en la llei aprovada pel Parlament el passat juliol. Així, el consistori recorda que ja es van imposar 12 multes de 5.000 euros fa uns mesos, tot i que deu estan recorregudes, l'onzena tampoc s'ha pagat i la dotzena és sobre un pis ja ocupat. Actualment s'estan tramitant 11 multes més. Malgrat que l'alcaldessa diu que no vol arribar als tribunals, tampoc ha descartat la pressió mitjançant la retirada de fons municipals de les entitats bancàries que no acceptin els acords.Colau ha explicat que amb la resta d'entitats les negociacions van millor, i alguns acords estan força avançats, tot i que no els han volgut concretar fins que no estiguin del tot tancats. També estan negociant la possible compra d'alguns d'aquests pisos, però sempre per un preu bastant inferior al de mercat. "Portem quatre mesos de diàleg, tenim pressa", ha dit Colau, recordant "l'emergència habitacional" de moltes famílies.El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha admès que hi ha un "pols, un estira i arronsa" amb algunes entitats. Montaner ha recordat que a Barcelona hi ha més de 4.000 pisos buits, 2.200 dels quals són d'entitats bancàries. Actualment hi ha més de 30.000 famílies apuntades al registre d'habitatge públic, 7.000 de les quals estan en situació de vulnerabilitat i unes 70 necessiten una solució urgent perquè ja són fora de casa i estan allotjades en albergs o pensions pagades pels serveis socials.Dels 10.400 pisos públics, 6.400 són del Patronat Municipal de l'Habitatge, i 300 d'aquests estan en rotació. Montaner ha explicat que la mediació ha permès ajornar uns 300 desnonaments i 889 famílies estan en pisos de lloguer a través de la Mesa d'Emergència.Mesures de govern.L'equip de govern vol portar al plenari d'aquest proper divendres una mesura de govern que inclou quatre iniciatives concretes. La primera és signar un nou conveni amb els operadors jurídics perquè es puguin prevenir els desnonaments i comunicar-los abans, ja que actualment només s'avisa amb una setmana d'antelació.També s'augmentaran les inspeccions i controls, que podrien acabar en multes, als quatre districtes amb més pisos buits i més necessitats socials, Ciutat Vella, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, a més del barri del Carmel, al districte d'Horta-Guinardó.Per fer-ho, es s'ha creat recentment una unitat de prevenció de l'exclusió residencial i la pobresa energètica, que ja compta amb cinc treballadors, i en dos anys es preveu que en tingui una vintena, entre treballadors socials, advocats, mediadors, tècnics d'habitatge, inspectors i administratius. La unitat detectaria pisos buits, previndria desnonaments, faria mediació i acompanyament de les famílies, tramitaria ajudes o milloraria l'eficiència energètica dels habitatges que ho necessitin.Per últim, es vol signar un nou protocol amb les empreses subministradores de serveis com aigua, llum i gas, i es farà un dispositiu de reforç contra la pobresa energètica als districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Un dels problemes detectats és que moltes famílies necessitades no saben que poden disposar d'ajudes públiques per fer front a les factures. Malgrat això, l'any 2012 es van destinar uns 250.000 euros a 1.400 famílies, mentre que fins a principis d'octubre d'aquest 2015 es van concedir unes 4.000 ajudes per valor total de més de 613.000 euros, cosa que suposa més d'un 150% d'increment.La tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha apel·lat a la "coresponsabilitat" de les empreses subministradores per tal de reduir el nombre de talls de subministrament.Per últim, Colau ha dit que totes les ajudes públiques per a habitatge social no entraran en "competència" amb els allotjaments temporals que es puguin oferir als centenars o milers de refugiats sirians que arribin en les properes setmanes i mesos a Barcelona.
