El consistori llegirà al ple de divendres una declaració institucional en què denuncia que en aquests centres "es vulneren els drets més bàsics de les persones internes"
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dimarts una declaració institucional per demanar al govern espanyol que no reobri el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, tancat durant tres mesos per obres. La iniciativa, promoguda per la plataforma Tancarem el CIE, té el suport de BComú, CiU, ERC, PSC i la CUP i es llegirà al ple de divendres. El consistori declara que als CIE "es vulneren els drets més bàsics de les persones internes" i es compromet a "treballar per l'eradicació del racisme" a la ciutat i a "emprendre mesures municipals" per "garantir que cap persona sigui identificada i detinguda per qüestions socials i privada de llibertat pel sol fet de trobar-se en situació administrativa irregular".
La plataforma Tancarem el CIE de Barcelona -que integra les entitats socials SOS Racisme Catalunya, Migra Studium i Tanquem els CIEs- ha impulsat una declaració institucional per "exigir el tancament definitiu" del centre de la Zona Franca. La declaració, que compta amb el suport suficient per ser llegida en el ple de divendres, té l'objectiu de seguir "avançant cap a un canvi de paradigma en les polítiques de migració i estrangeria" i deixar d'entendre la immigració com "un problema" i veure-la com "un dret" i "un fenomen social complex".Marc Serra, de Tanquem els CIEs, ha apel·lat a la "pressió institucional", la "mobilització ciutadana" i la "desobediència civil" per "garantir que les portes del CIE no es tornaran a obrir mai més" i ha anunciat un acte pel 30 de gener davant el centre de la Zona Franca per aconseguir "un clam popular massiu". Les entitats promotores de la declaració han destacat que han aconseguit "trencar el silenci i situar els CIE en el debat mediàtic i polític". La declaració insta el govern de l'estat espanyol a no reobrir el CIE de Barcelona i a"iniciar un procés que condueixi el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers". També exigeix que "cessin les deportacions exprés, mitjançant les quals la policia deporta veïns i veïnes de la ciutat sota un règim de detenció de 72 hores, sense previ avís i, en molts casos, sense cap tipus d'assistència lletrada" i demana que "s’'efectuï un desplegament normatiu de mesures cautelars alternatives a l’internament i a les expulsions exprés". La declaració també demana al Ministeri de l'Interior que "derogui, per vulnerar els drets fonamentals", el Protocol de Deportació de la Policia Nacional de 2007, que "permet, entre d'altres mesures vulneradores de drets, la sedació forçosa, la immobilització mitjançant camises de força, brides o corretges de les persones que seran deportades". També insten el ministeri que "no es realitzin deportacions en vols col·lectius" perquè, denuncien, "s'ha constatat un gran nombre de situacions de vulneració de drets". El consistori comunicarà als cossos policials l'oposició a la "identificació basada en el perfil racial"Pel que fa a les mesures municipals que es comprometen a emprendre, el consistori anuncia que comunicarà als diferents cossos policials que actuen a Barcelona, de manera escrita i mitjançant els organismes de coordinació existents, l'oposició de l'ajuntament a "la identificació basada en el perfil racial, la detenció i trasllat del CIE de cap veí o veïna del municipi". L'ajuntament també vol garantir el dret a la lliure mobilitat a la ciutat de les persones, independentment del seu origen, condició social, cultural o religiós. Per això, insta les empreses adjudicatàries del transport públic a "assegurar que las tasques obligatòries de documentació acreditativa dels usuaris de transport públic no impliqui acreditar la situació administrativa" i que "l'ús de la xarxa de transport públic no es vegi pertorbada per identificacions en base al perfil ètnic".La declaració avança en el camí d'altres iniciatives institucionals, com la moció que va aprovar el Consell de Ciutat de Barcelona i la del Parlament de Catalunya que instava el Ministeri de l'Interior a iniciar un procés per tancar el CIE de Barcelona amb la major brevetat possible. "Un forat de la vergonya"El tercer tinent d'alcalde de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha destacat que hi ha "raons ètiques, tècniques, econòmiques però també legals" per posar fi als CIE, que considera "un forat de la vergonya" i ha reblat: "ens hauria de fer vergonya com a societat i continent que pretén presentar-se al món com a alternativa civilitzaròria". Per aconseguir el tancament definitiu, ha demanat fer "front comú" entre institucions. El convergent Jordi Martí ha afirmat que el model dels CIE "no és el nostre" i la republicana Montse Benedí ha subratllat que els CIE són "la punta de l'iceberg de les polítiques migratòries excloents i racistes". La socialista Carmen Andrés ha denunciat que "privar de llibertat persones que no han comès delictes és injust i vergonyant" i María José Lecha (CUP) ha situat els CIE com el paradigma del "racisme institucional.
