L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, és reelegit president de l'Associació en l'Assemblea celebrada a Lleida
L'alcalde de Premià de Mar (Maresme), Miquel Buch, seguirà quatre anys més al capdavant de l'Associació de Municipis de Catalunya i Comarques (ACM) després de ser reelegit president de forma majoritària durant la 17a Assemblea que l'entitat municipalista ha celebrat aquest dijous a Lleida. Així mateix, també s'ha aprovat amb un ampli suport una proposta de resolució amb l'objectiu d'internar crear a nivell de Catalunya un únic òrgan que representi el municipalisme català. Per això, Buch ha dit que a partir d'ara serà necessari iniciar un debat "seré i tranquil" amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que celebra la seva assemblea la setmana vinent.La 17a Assemblea de l'ACM, celebrada aquest dijous a la Llotja de Lleida, ha ratificat Miquel Buch com a president de l'entitat municipalista quatre anys més. Buch, que era l'únic candidat que optava al càrrec, ha estat ratificat amb un ampli suport, després de rebre 156 vots favorables, un en contra i 20 en blanc, dels total de 177 vots emesos. El reelegit president de l'ACM ha afirmat 100 anys després de la creació de la Mancomunitat "l'estat espanyol encara no ha entès res" i, per això, ha defensat que "ara cal construir la Catalunya de la independència des dels ajuntaments". Altrament, ha dit que els ajuntaments "han de ser lleials a les institucions del nostre poble" i ha defensat que si Catalunya acaba sent un estat independent "ha de ser un país descentralitzat". Buch ha carregat contra la Llei de racionalitat i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL) aprovada pel govern de l'Estat perquè "ataca i fa malbé el que tants anys han fet els ajuntaments, que és servir als ciutadans". Així, ha exigit un compromís dels partits catalans que es presentin a les eleccions del 20-D per derogar aquesta llei. Aposta per una única entitat municipalista a CatalunyaL'Assemblea de l'ACM ha aprovat també per àmplia majoria una proposta de resolució de modificació dels estatuts de l'entitat per tal de deixar la porta oberta a la fusió amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). L'objectiu és "intentar tenir a nivell de Catalunya una única veu que representi el municipalisme i canviar el que ha estat al llarg de la historia", segons ha explicat Buch. "Ara començarem un debat seré, tranquil i discret entre les dues entitats municipalistes, si l'altra entitat també ho vol, per treballar plegats per fer un sol òrgan de representació municipal", ha explicat. Miquel Buch ha recordat que actualment l'ACM aplega el 95% dels ens locals del país, tot i que alguns també formen part de l'altra entitat municipalista.Munté destaca el paper de l'ACM i del municipalisme en el moment "transcendent" que viu Catalunya En el marc de la cloenda de l'Assemblea, la vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha lloat el paper de l'ACM i del conjunt del municipalisme en el moment "especialment transcendent" que viu Catalunya. La portaveu del Govern ha remarcat que "municipalisme és democràcia, estar al costat de la gent, escoltar-la, donar-li veu i resoldre els seus problemes". "I ara que l'aposta per la democràcia, per escoltar la veu de la ciutadania i vehicular-la, és objecte de persecució més que mai apostem pel dret a expressar l'opinió de tots els ciutadans d'aquest país, sigui quina sigui, perquè tothom té un lloc en la Catalunya que volem construir", ha dit. Munté, que ha agraït la lleialtat institucional dels ens locals cap al Govern, ha encoratjat els assistents "a seguir treballant per construir el model de règim local català que tots volem, un model que estigui creat a partir de les necessitats reals dels municipis". "El món local sap on vol anar i té el camí traçat: cal una administració àgil, competent i amb el finançament que li pertoca i amb les regles ben definides", ha remarcat. Borràs veu "imprescindible" que Govern i ajuntaments treballin junts en la definició del nou país Durant el discurs d'inauguració de l'Assemblea, la consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, ha definit els ajuntaments com "una eina d'Estat bàsica i imprescindible" i ha defensat el rol "que hauran de jugar en la definició del nou país que entre tots hem de construir". "És imprescindible que Govern i ajuntaments treballem junts des de la confiança, la lleialtat i el respecte", ha afirmat. "Calen tirar endavant moltes coses i només treballant junts podrem donar resposta als ciutadans, resoldre les mancances que tenim i dotar-nos d'un nou marc normatiu que doni resposta al nou país que volem construir", ha . Altrament, la responsable de Governació ha carregat contra l'LRSAL per la "pèrdua d'autonomia local" que suposa i ha deixat clar que les competències de les administracions locals "van més enllà del que diu la llei, agradi o no". Així mateix, també ha defensat la necessitat de "resoldre" el finançament local. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha afirmat que en aquests moments és "imprescindible" un model local propi que respongui a les necessitats reals dels pobles i ciutats de Catalunya. Reñé també ha defensat la lleialtat institucional d'ajuntaments, consells comarcals, diputacions i entitats municipalistes cap al Govern per tal de poder mantenir els serveis que reben els ciutadans. "Junts és com podem fer més i millor", ha dit. Ros considera que "no s'hagués hagut de judicialitzar" l'organització del 9-N Per la seva part, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha estat l'encarregat de donar la benvinguda als participants, moment que ha aprofitat per referir-se a la declaració d'aquest dijous del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, davant el TSJC per l'organització del 9-N. "És una situació que ningú hauria volgut que es judicialitzés, una situació que s'hagués hagut de resoldre mitjançant el diàleg i la recerca dels acords i dels pactes", ha afirmat tot afegint que "des del govern de l'Estat calia una disposició major per a la cerca d'acords i de pactes que no hagués judicialitzat una situació que era evidentment i fonamentalment política".
