Els promotors de l'obra defensen que cal eliminar 250 amarradors perquè els vaixells cada cop són més amples
Els promotors de la reforma del Port d'Aro ja tenen un acord verbal tancat per fer una marina seca per a 200 embarcacions petites a tocar del port. El nou projecte preveu eliminar 250 amarratges, la majoria per embarcacions de menys de vuit metres. Els promotors asseguren que, amb el pas dels anys, els vaixells cada cop són més grans i, per això, han de reduir el nombre d'amarradors. Per tant, aquesta marina seca serà l'alternativa per als socis que es quedin sense espai per deixar la barca a l'aigua durant l'hivern. Els impulsors defensen que cal allargar l'espigó perquè la bocana no és segura. A més, reconeixen que el projecte està en fase inicial i que la Generalitat encara no s'ha pronunciat pel que fa a temes mediambientals.Els impulsors de la reforma del Port d'Aro han volgut explicar detalladament els argument a favor del projecte, que ha aixecat polèmica entre els socis del Club Nàutic ja que una part no el veu amb bons ulls. La concessió de la gestió d'aquest port (les instal·lacions són propietat de la Generalitat) acaba l'abril del 2016 i, per això, el Govern va convocar un concurs públic per adjudicar per a 25 anys més la gestió de les instal·lacions, que ha guanyat la UTE formada per l'actual concessionari –Sierra de Mías- i l'actual gestor, el Club Nàutic Port d'Aro. Aquest port, que té ja 30 anys, compta amb més de 25.000 metres quadrats de làmina d'aigua i 825 amarratges. Amb el nou projecte es preveu allargar fins a 75 metres més l'actual espigó i també fer més gran un petit contraespigó que hi ha a l'entrada de la bocana. El principal argument és la seguretat, ja que els promotors asseguren que la bocana del port no és segura ja que, quan entra temporal, hi ha perill per a la navegació i tampoc és segur amarrar-hi embarcacions perquè les onades piquen i sobrepassen l'espigó."La bocana actual no abriga bé les embarcacions i no permet una navegació amb seguretat a l'entrada i sortida si hi ha onatge", ha explicat l'enginyer redactor del projecte, Oriol Garcia, que assenyala que el dic s'allarga "amb el mínim impacte i ocupació possible". A més, apunta que com s'aprofita l'estructura del dic existent no hi ha impacte per al medi ambient. 250 amarratges menysAmb aquesta reforma s'eliminen 250 amarratges. Segons ha explicat el gerent de l'empresa Sierra de Mías, Joan Tubella, amb el pas dels anys cada vegada es construeixen vaixells més grans. Concretament, apunta que la mànega dels vaixells ha augmentat un 30%. Això fa que les embarcacions estiguin cada cop més estretes dins el port i que, alhora, faci la navegació menys segura. Per això, seguint el que marca el Pla de Ports de la Generalitat, han decidit eliminar sobretot els amarratges de les embarcacions més petites, aquelles que no arriben als vuit metres d'eslora. Aquesta és una decisió que ha aixecat ampolles entre els socis més antics del club i aquells més arrelats al territori, que acostumen a tenir aquest tipus d'embarcació amarrada a port. Segons han explicat els promotors, ja tenen tancat un "acord verbal" amb una nàutica que construirà molt a prop del port una marina seca per a 200 embarcacions –és a dir, un aparcament cobert fora de l'aigua- per deixar-hi aquestes naus més petites durant els mesos d'hivern.El president del Port d'Aro, Tomàs Fanjul, assegura que per als socis els serà més econòmic deixar allà la barca perquè no tindran tants costos de manteniment com si la tenen a l'aigua sense fer-la servir. Alhora, apunta que hauran de pagar menys per tenir-la a la marina seca que no a l'amarrador. Altres milloresA banda d'aquests canvis, el projecte també busca modernitzar les instal·lacions, fer-hi locals comercials, millorar la circulació dels vehicles dins el port, connectar el port a través d'una embarcació tipus 'navette' amb les platges del costat i el camí de ronda i també urbanitzar un passeig que unirà el port amb la població. Segons el president del Port d'Aro, Tomàs Fanjul, l'objectiu és modernitzar les instal·lacions i fer-les més atractives per acollir més competicions esportives –que generen un impacte econòmic per a la població- i també atraure més socis i usuaris de a les instal·lacions. Tot plegat, té un pressupost de més de 25 MEUR i la previsió és iniciar obres l'octubre de 2016 i que durin 3 anys, ja que només es treballarà durant els mesos d'hivern. Un projecte "mediamebientalment respectuós"Un dels arguments dels contraris a la reforma és que s'afecta el paratge de Punta Prima, a tocar de la bocana del port i davant del qual es farà l'allargament de l'espigó. Aquest paratge està protegit pel POUM de Castell-Platja d'Aro. Segons els estudis elaborats per l'ambientalista Pier Berglund, a la zona on s'ha d'allargar l'espigó i el contraespigó no hi ha posidònia sinó zones sorrenques i, per tant, no es fa malbé el fons marí. Així mateix, assegura que la cala situada més al sud –la cala Sa Conca- està "encaixada naturalment" i, per tant, no notarà cap efecte ni perdrà sorra amb la construcció del nou espigó. Berglund també ha apuntat que no s'afecta directament cap elements ni paratge protegit per la Xarxa Natura 2000 i que, per tant, el projecte és respectuós amb totes les restriccions des del punt de vista mediambiental. Tramitacions pendentsNo obstant això, ha reconegut que la Generalitat encara no s'ha pronunciat des del punt de vista ambiental pel que fa a aquest projecte, que està en una fase inicial. Fins ara, aquesta UTE ha guanyat el concurs públic per a reformar i gestionar el port durant els propers 25 anys però el projecte no compta amb cap aprovació més. "El projecte que hem presentat ja s'ha fet en base als requisits que marcava la Generalitat i si hem guanyat el concurs s'entén que ja tenim un contracte amb la Generalitat per fer l'obra", ha defensat el gerent de Sierra de Mías, Joan Tubella. Ara bé, encara falta que tant l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, com la direcció general de Costes de l'Estat i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat donin el vistiplau final al projecte, que tampoc s'ha exposat encara al públic. Un cop se superin tots aquests tràmits, serà quan els impulsors podran redactar el projecte executiu i posar fil a l'agulla per iniciar les obres. "Segurament hi haurà petites modificacions per fer l'encaix definitiu , com qualsevol obra pública", ha manifestat Tubella.
