Del Potro contradiu els informes tècnics oficials i sosté que van reduir els cabals d'injecció de gas arran la crisi sísmica
ACN
Vinaròs.-El president de la concessionària del magatzem Castor, Recaredo del Potro, ha rebutjat que hi hagi relació directa entre la crisi sísmica que va afectar el sud de les Terres de l'Ebre i el nord de Castelló i les injeccions de gas matalàs que es feien en aquell moment al magatzem submarí. Tot i els informes oficials de 2013 que certifiquen aquesta correlació entre l'augment de la injecció de volum de gas i l'aparició dels terratrèmols, Del Potro ha defensat davant del jutge que es tracta d'una "sismicitat natural" i una coincidència "curiosa". El president d'ESCAL UGS ha reconegut que l'Observatori de l'Ebre va advertir-los de l'increment de la sismicitat a l'inici d'aquest episodi i ha assegurat que, per aquest motiu, es van rebaixar els cabals de gas tot i mantenir el volum previst.
Recaredo del Potro ha assegurat al jutge de Vinaròs, que instrueix el cas Castor, que l'empresa concessionària del magatzem de gas que presidia, ESCAL UGS, va dur a terme "tots els estudis de sismologia que se li van requerir" i que va tenir en compte les dades sobre aquest risc que ja incorporaven els informes de l'empresa Shell, antiga explotadora de la instal·lació petrolífera. Segons Del Potro, aquests informes es van fer únicament a l'entorn de la falla Amposta i, ha adduït, no es podia tenir coneixement d'altres falles. Tot i això, el president d'Escal UGS ha negat l'existència de la falla Castor, certificada per informes geològics oficials posteriors, com també la relació entre la crisi sísmica de la tardor del 2013 i l'augment de la injecció de gas en la prova de resistència que es duia a terme. Segons Del Potro i com ha explicat l'advocat de l'acusació particular, Jorge Casal, "l'aportació de l'activitat de la injecció de gas a l'energia que desplega els sismes és d'una mil·lèsima part" i per tant la considera "una incidència mínima", que "no té res a veure". En concret, ha parlat al jutge de "sismicitat natural" i coincidència "curiosa" en el temps. Una versió que entra en "contradicció" amb el que asseguren els tècnics de l'IGME i diversos experts, que han relacionat obertament, no només el fenomen sísmic i les injeccions, sinó la magnitud del volum de gas injectat, per un efecte diferit, amb la intensitat dels terratrèmols posteriors. Tot i això, ha reconegut que l'Observatori de l'Ebre va suggerir a Escal UGS que reduís el cabal d'injecció pels volts del 10 de setembre. De fet, cinc dies abans, la concessionària del projecte Castor havia multiplicat gairebé per tres, de forma sobtada, el cabal diari injectat –un procés que s'havia iniciat al mes de juny-, en contra de les bones pràctiques de la indústria apuntades pels tècnics de l'IGME. Pretenien efectuar la prova d'injecció al llarg de 48 hores, que exigia el ministeri d'Indústria per donar l'autorització definitiva, entaforant vuit milions de metres cúbics de gas diaris al subsòl marí –el volum d'injecció de gas al qual hauria d'operar la planta quan es trobés en funcionament-. Precisament, el primer sisme va ser detectat el mateix dia que s'iniciava la prova, el 5 de setembre.Del Potro s'ha aferrat a un suposat "error" dels redactors dels informes de l'IGME, posteriors a la crisi sísmica, que avalen la correlació i que, en cap moment, Escal UGS va disminuir els cabals. Sosté que l'empresa els va reduir per iniciativa pròpia i ha acusat als tècnics estatals de confondre "cabal i volum" de gas. Però aquesta rebaixa, ha precisat Casal, no consta en els registres i informes tramesos al govern espanyol. En qualsevol cas, fins el 17 de setembre, l'empresa va continuar injectant el gas que tenia previst en aquesta fase i en cap moment ha reconegut que aquestes proves fracassessin. Així, les injeccions es van aturar quan el gas matalàs que s'havia previst injectar es va acabar, i no per la percepció de perill o rebessin algun requeriment del govern espanyol, que va arribar deu dies després. Segons ha apuntat, la resistència del segell superior del magatzem era "molt superior" a la pressió introduïda i assegura que havia "un marge de seguretat elevat". Sobre l'existència de la falla causant dels terratrèmols, el president d'Escal UGS ha arribat a qüestionar la seva mateixa existència i l'atribueix a "informacions la interpretables". Considera que la falla Castor, batejada així pels mateixos tècnics de l'IGME, no es susceptible de generar risc. Fins fa pràcticament un any, ni la mateixa empresa ni els tècnics estatals tenien coneixement de l'existència d'aquest trencament, de menors dimensions que la falla Oriental d'Amposta que tanca el magatzem, dins mateix de l'estructura geològica.Com ja va fer al seu dia el president d'ACS, Florentino Pérez, del Potro ha negat que, per la seva intensitat, els sismes suposessin risc per a les persones i els béns. Ha comparat les vibracions produïdes a les que pot generar el pas d'un camió. Segons s'ha defensat, un cop es van comunicar els fets al govern espanyol –sis dies després del primer terratrèmol- i la xarxa sísmica estatal, el responsable d'aquest últim organisme hauria coincidit en aquesta apreciació de manca de perillositat.Els xiulets de la plataformaA la sortida del jutjat de Recaredo del Potro alguns membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, l'han acompanyat amb xiulets fins al seu vehicle. A primera hora del matí, una vintena de membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia s'havia plantat a les portes del jutjats de Vinaròs amb les pancartes del 'No ho Volem' desplegades. "Irònicament era una alegria retrobar-nos amb un senyor que ens va prometre 'el oro y el moro', que va convèncer a molta gent i alguns ajuntaments i desprès ens ha deixat 'sin plumas y cacareando', amb terratrèmols terribles i sense complir cap promesa de les que va dir", ha lamentat Joan Ferrando, portaveu de la plataforma.Per a Ferrando qualsevol defensa basada en el desconeixement del risc sísmic a la zona, per part de de Del Potro, hauria estat un engany a la justícia. "Vuit anys enrere se li van presentar a la cara documents que deien que hi havia un risc sísmic al projecte, un risc que desgraciadament es va convertir en perill real", ha apuntat Ferrando. La Plataforma del Sénia ha explicat que la compareixença del president de la concessionària del Castor, hauria de resoldre si es van entregar tots els informes del període d'injecció de gas que van provocar la crisi sísmica, - per saber si es va aturar a temps l'entrada del gas matalàs o van continuar tot i els primers sismes-, i si la planta estava aturada quan el reial decret va extingir la concessió del projecte, l'octubre del 2014. "Això s'ha d'aclarir per, després poder depurar responsabilitats si aquests senyors, tot i veure que es produïen terratrèmols, volien acabar aviat per cobrar les quotes que volien cobrar", ha denunciat Ferrando.
