Vilanova, Vilafranca, el Vendrell i Igualada reivindiquen la necessitat d'explotar cadascun dels potencials per fixar les bases d'una futura Vegueria
ACN
Sant Martí Sarroca.-El Penedès històric ha dissenyat per primera vegada un Pla estratègic que engloba les quatre comarques –Garraf, Anoia, Alt i Baix Penedès-. Fins ara, la Fundació Pro-Penedès havia centrat el disseny del futur de les infraestructures i sistemes d'organització en l'Alt Penedès, però el nou document aposta per englobar els potencials de tot el territori històric. Aquest dimecres, els alcaldes de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca, el Vendrell i Igualada s'han adherit formalment al nou Pla estratègic, reivindicant la necessitat de definir conjuntament sistemes administratius, econòmics, socials i culturals. El document és ara en fase de redacció, amb la intenció de quedar tancat abans de l'estiu i servir de base per seguir reivindicant el reconeixement de la Vegueria pròpia.
La proposta del Pla estratègic del Penedès recull, entre altres qüestions, la necessitat de millorar les comunicacions internes –tant per carretera com ferroviàries-, establir un sistema de transport públic autogestionat des del territori, crear una agència de l'habitatge pròpia i fomentar l'especialització en formació professional. El coordinador del Pla, Jordi Cuyàs, ha explicat que el document es basa en definir una "economia d'escala" que permeti crear un nou territori autogestionat que doni servei als seus 400.000 habitants, unificant així la planificació que ara fan l'Anoia, el Garraf i l'Alt i Baix Penedès a través d'altres Plans Territorials separats.El primer Pla d'acció que s'ha concretat dins aquest Pla estratègic es centra en la dinamització dels polígons industrials per tal d'endreçar-ne l'activitat econòmica, atraure noves empreses i consolidar les companyies actualment instal·lades al territori. Per assolir aquests objectius, Cuyàs ha defensat la necessitat de posar en valor la "bona situació" gràcies a la coincidència de grans vies com la C-15, l'AP-7 i l'N-340, de manera que ha apuntat que cal impulsar una millor comunicació a nivell interior, instal·lar fibra òptica que millori la comunicació telemàtica, crear una xarxa de formació professional i fomentar l'energia sostenible.Per Pere Regull –alcalde de Vilafranca i president de la Fundació Pro-Penedès-, el Pla estratègic ha de ser un "esquelet" que permeti dotar el territori d'organismes de gestió conjunta, i ha definit la signatura d'aquest dimecres com un "punt d'inflexió" per poder unificar els recursos. Regull considera que aquest treball conjunt és "vital" per evitar que el Penedès es converteixi en "la porta del darrere" de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Així, s'ha mostrat convençut que es podrà gestar una administració intercomarcal pròpia, que serveixi per a que la Generalitat redacti el Pla Territorial parcial i, finalment, es "desemboqui" en el reconeixement de la Vegueria Penedès.Tots els alcaldes han subratllat durant l'acte fet al castell de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), les qualitats "complementàries" que tenen les quatre comarques. "El més important és que el global sigui equilibrat i permeti fer una oferta conjunta", ha subratllat l'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer. Així, ha destacat que el Baix Penedès pot destacar en aspectes turístics i culturals, mentre l'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, ha senyalat que la capital del Garraf pot contribuir al desenvolupament del gran Penedès aportant-hi l'activitat del Port i la Universitat Politècnica, però també el potencial en comerç. "Cal traçar sinèrgies que facin més bo el producte", ha conclòs Lloveras.Per part d'Igualada, l'alcalde, Marc Castells, ha apostat per "convertir en certesa des del territori, la incertesa que viu el país", assegurant que el nou Pla Estratègic pot convertir el gran Penedès "en territori d'oportunitats". En aquest sentit, Castells ha explicat que Igualada aposta per formar part d'una nova autogestió penedesenca perquè s'ha sentit "decebuda" des de la Catalunya Central, on tots els organismes de govern estan situats a Vic i Manresa. Per aquest motiu, ha assegurat que veu "il·lusionant" poder "crear una estructura territorial nova i moderna", on l'Anoia en pot formar part per qüestions de "pertinença històrica".
