A les comarques gironines i Ponent és on les dones tenen el primer fill en edats més joves
Catalunya va registrar 71.238 naixements el 2014, una xifra que representa una disminució del 0,5% en relació amb el 2013 i una taxa de natalitat de 9,6 naixements per cada 1.000 habitants, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'augment del nombre mitjà de fills per dona, que passa d'1,33 el 2013 a 1,37 el 2014, ha atenuat una caiguda previsible en la xifra de naixements a causa de la disminució del nombre de dones en edat de tenir fills. L'edat de la maternitat es manté pràcticament igual que l'any anterior a Catalunya, situant-se en 31,7 anys i l'edat mitjana al naixement del primer fill en 30,4 anys. A les comarques gironines i Ponent és on les dones tenen el primer fill en edats més joves.En aquests dos àmbits l'edat de la maternitat no arriba als 31 anys i l'edat mitjana al naixement del primer fill és de 29,5 anys. En canvi, l'àmbit metropolità és on la maternitat és més tardana: 32 anys d'edat a la maternitat i 30,8 anys d'edat al naixement del primer fill. El 25,8% dels naixements, de mare estrangeraSegons l'Idescat dels 71.238 naixements, 18.351 són fills de mares estrangeres, xifra que representa el 25,8% dels nascuts vius, un percentatge molt superior a la mitjana d'Espanya (17,8%). Aquesta xifra suposa que es manté la tendència a la reducció del pes relatiu dels nascuts vius de mares estrangeres sobre el conjunt dels nascuts vius, atès que l'any 2013 representaven el 26,8% i el 2012 el 27,6%. La fecunditat de les dones estrangeres és superior a la de les dones amb nacionalitat espanyola; per tant, l'indicador conjuntural de fecunditat és d'1,53 i 1,28 fills per dona, respectivament.5.743 fills de mares marroquines el 2014Per país de nacionalitat de la mare, hi ha un clar predomini de fills de mares marroquines (5.743 nascuts vius), seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares romaneses (1.449), xineses (941), pakistaneses (731), bolivianes (714), equatorianes (525) i italianes (456). Respecte a l'any anterior, s'observa un lleuger increment dels nascuts vius de mares de nacionalitats europees i una disminució dels nascuts vius de mares amb nacionalitat d'algun país d'Amèrica del Sud.3 de cada 10 parts són per cesàriaDels 69.861 parts registrats a Catalunya el 2014, el 71,2% són parts naturals i el 28,8% són cesàries. 68.235 són parts simples, 1.612 són dobles i 14 són triples. El 93,4% del conjunt de parts són parts a terme i la resta, el 6,6%, són parts prematurs (és a dir, es van produir abans de la trenta-setena setmana de gestació).Les dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) han passat d'1.763.873 l'any 2013 a 1.734.754 el 2014, xifra que representa una reducció de 29.119 dones. A més, les edats en què més es redueix el nombre de dones són les de màxima fecunditat (de 25 a 39 anys), fet que contribueix a la reducció del nombre de naixements. En les properes dècades el nombre de mares potencials es continuarà reduint i la seva estructura interna serà més envellida, ja que arribaran a les edats fèrtils les dones de generacions menys nombroses nascudes a partir dels anys noranta i finals dels vuitanta del segle XX.Gironès, Pla d'Urgell i Pla de l'Estany, on hi ha més taxa de natalitatEl nombre de naixements augmenta a la meitat dels àmbits territorials: el Camp de Tarragona, Ponent, les Comarques Centrals i l'Alt Pirineu i Aran, mentre que a la resta disminueix. El Camp de Tarragona, Ponent i les Comarques Gironines, tots tres amb una taxa bruta de natalitat del 10, són els àmbits amb més natalitat. Les taxes de natalitat més baixes es registren a l'Alt Pirineu i Aran (7,8) i a les Terres de l’Ebre (8,2). Pel que fa la nacionalitat de les mares, el 34,6% dels nascuts vius de les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, un percentatge molt superior a la mitjana catalana (25,8%). Altres àmbits que mostren percentatges elevats de fills de mares estrangeres són els de Ponent (32,4%) i les Terres de l'Ebre (30,6%).Les taxes brutes de natalitat més elevades les registren el Gironès (12,3), el Pla d'Urgell (11,2) i el Pla de l'Estany (11,0), mentre que les taxes més baixes són a la Terra Alta (5,3), el Pallars Sobirà (5,9), l’Alta Ribagorça i el Ripollès (ambdues amb una taxa del 6,4). Les comarques amb percentatges més elevats de mares estrangeres són la Segarra (54,9%), seguida de l'Alta Ribagorça i l'Alt Empordà, totes dues amb un 40,0%. L'Aran té un 41,0% de naixements de mares de nacionalitat estrangera. Les comarques amb els percentatges més baixos de nascuts vius de mares estrangeres són el Berguedà (16,6%), l’Anoia (17,2%) i el Vallès Oriental (17,5%).Quant als municipis de més de 20.000 habitants, el municipi de Salt és el que registra el percentatge més elevat de fills de mare estrangera (60,1%), seguit de Palafrugell (52,6%), Lloret de Mar (50,5%), Martorell (46,3%), Salou (46,2%) i Figueres (45,0%).Marc i Martina, els noms més posatsMarc, un any més, és el nom de nadó més freqüent a Catalunya i Martina es consolida com a nom més usual entre les nenes. El nom de Marc va seguit, en ordre decreixent de freqüència, pels d'Àlex\/Álex, Pol, Èric\/Éric i Martí, i en les nenes segueixen el nom de Martina: Júlia\/Julia, Laia, Maria\/María i Paula.Marc és un dels cinc noms més usuals entre els nens en tots els àmbits territorials. Martina ocupa la primera posició a l'Àmbit metropolità i al Camp de Tarragona. Júlia\/Julia és el nom més freqüent entre les nenes nascudes a les Comarques Gironines, Ponent i Penedès. Carla ho és a les Terres de l'Ebre; Arlet, a les Comarques Centrals; i Jana, a l'Aran.
