Els treballs s'han centrat en un edifici cremat del segle V aC que ha permès als arqueòlegs constatar activitats especialitzades per a homes i dones en les seves estances
Aquest divendres ha finalitzat una nova campanya d'excavacions al jaciment ibèric de Mas Castellar, a Pontós (Alt Empordà). Els treballs s'han centrat en un edifici del segle V aC format per un cos central, tres habitacions i dues terrasses de clara influència grega. Segons l'arqueòleg Jordi Moré, el fet que l'edifici patís un incendi i s'ensorrés ha permès trobar gran quantitat d'objectes en molt bon estat de conservació. "Quan descobreixes un edifici cremat saps que hi trobaràs coses interessants perquè el passat s'ha fossilitzat allà", ha destacat. Les peces d'armament i ceràmiques de tocador que s'han trobat, han aparegut en diferents estances, el que evidencia que les activitats dels homes i les dones estaven separades.L'edifici del segle V aC on s'ha treballat en aquesta campanya d'excavacions es va descobrir l'any passat i ha servit per demostrar que ja en aquella època els grecs explotaven aquest territori que estava sota la influència d'Empúries. Ho demostra el fet que les ceràmiques de tocador que s'han trobat eren fabricades a Grècia, per exemple. Tot i que ja fa 25 anys que es treballa al jaciment de Mas Castellar, la campanya d'enguany ha estat especialment productiva perquè l'edifici on s'ha treballat, format per un cos central, tres habitacions i dos terrasses adjacents, estava cremat i ensorrat. Això ha fet que es trobessin molts objectes al seu emplaçament original. "Quan descobreixes un edifici cremat saps que hi trobaràs coses interessants perquè el passat s'ha fossilitzat allà", ha destacat Jordi Moré, un dels arqueòlegs que hi treballa. Entre els objectes trobats destaquen una llança de ferro, dues javelines i una cuirassa de bronze, localitzats en una de les estances, i ceràmiques de tocador i petites joies, en una segona. Això evidencia, segons els arqueòlegs activitats especialitzades per a homes i dones en espais separats del mateix edifici, un extrem que no s'havia observat fins ara al jaciment.El que també han constatat els arqueòlegs es que durant més de tres segles hi va haver una polarització molt evident entre el món hel·lènic i l'ibèric. És a dir, que uns i altres lluitaven per ser hegemònics. Així, per exemple, al mateix jaciment de Mas Castellar, que essencialment era un gran centre d'emmagatzematge de gra amb més de 1.000 sitges, està dividit en tres àrees molt diferenciades: un jaciment del segle III aC, de clara influència hel·lènica, un dels segle IV aC, ibèric, i el del segle V aC on s'ha treballat aquest any, amb influences gregues de nou. "Observem un bipartidisme molt clar entre els colonitzadors i els indígenes pel control del gra", explica Moré.Finalitzada la campanya d'excavacions, els arqueòlegs se centraran ara en classificar i restaurar els molts objectes trobats. "Cal processar i digerir tot aquest tresor", assenyala Moré. En vista a l'any vinent, les excavacions continuaran en aquest aquest mateix edifici on encara esperen trobar molts objectes que ajudin a entendre una mica més com era la vida quotidiana dels seus pobladors. Jaciment de Mas CastellarEl jaciment de Mas Castellar de Pontós està situat sobre una petita elevació, entre la riba esquerra del Fluvià i l’Algama, a uns 2000 metres al nord de Pontós i prop de la masia que porta el seu nom. El jaciment correspon a l'edat del ferro inicial (segle VII aC) i tota l’època ibèrica i desapareix en l’època romana (principis del segle II aC).Des del 1990 s’han portat a terme treballs d’excavació arqueològica, sota la direcció de la Dra. Enriqueta Pons, conservadora de la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En tots aquests anys de treball cal destacar la descoberta d’un important conjunt patrimonial que estén per una superfície d’uns 8000 m, tot i que el complex arqueològic en el seu conjunt ocuparia un espai en cap cas inferior a les 5 hectàrees. Les restes actualment visibles estan formades per la part frontal d’un oppidum fortificat del segle V aC, el qual, al llarg del segle IV aC, va ser desmantellat i substituït per un establiment agrícola que gestionà un immens camp de sitges i que va perdurar fins a principis dels segle II aC.
