Pelegrí reclama un canvi en la legislació energètica estatal que permeti que l'energia pugui revertir en les pròpies explotacions que la generen
Lleida (ACN).-
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha defensat la utilització de les possibilitats que poden aportar les dejeccions ramaderes com a element valoritzable per activar una nova economia en l'àmbit dels adobs i fertilitzants i per produir productes energètics. En aquest sentit, ha defensat un canvi en la legislació energètica a l'Estat per tal que, a diferència del que estableix la normativa, l'energia que es produeixi del tractament de les dejeccions pogués revertir directament en les pròpies explotacions o bé en el reg, " amb l'estalvi energètic que això suposaria". Catalunya i Dinamarca mantenen converses per trobar solucions de forma conjunta a la problemàtica de les dejeccions.Pelegrí ha presentat aquest dimecres els resultats del projecte Life+ Futur Agrari (2013-2017), que està portant a la pràctica tecnologies avançades de gestió i tractament de les dejeccions ramaderes i de la fertilització en zones del país amb una elevada concentració ramadera. Les conclusions obtingudes fins ara posen de relleu la necessitat del canvi de model en la gestió de les dejeccions ramaderes que ja promou Agricultura per tal de disminuir la càrrega contaminant que aquestes suposen.
En aquest sentit, el conseller ha remarcat la importància d'aplicar tractaments en la pròpia explotació, ja sigui de forma individual o col·lectiva, combinant-ho amb canvis en la dieta animal, per reduir la presència de nitrogen, i amb l'aplicació de separadors de sòlids/líquids. També és un factor determinant el maneig en l'explotació ramadera, ja que en funció del que es dugui a terme es poden obtenir millors o pitjors resultats, segons es desprén de l'estudi.
El conseller, però, ha destacat sobretot la importància que les dejeccions no siguin considerades com a residus sinó com a subproductes i, per això, "cal tractar-los com a tals". Així, ha remarcat les possibilitats d'activar una nova economia que pot generar la gestió dels purins n l'àmbit dels adobs i per a la producció de diferents tipus d'energia com ara els biocombustibles.
Treball conjunt amb Dinamarca
Pelegrí ha explicat que Catalunya ha iniciat converses formals amb Dinamarca per compartir experiències i buscar solucions per a la conversió de les dejeccions en un element valoritzable. El conseller ha explicat que en el cas danès, estan convertint les dejeccions, a partir e plantes individualitzades o col·lectives, en productes energètics com ara el gas, el biogàs o altres tipus d'energia. Tot i això, ha defensat que en el cas català caldria incidir més en el tema de l'adob i veure també com es poden aprofitar les dejeccions per utilitzar-les com a valorització energètica.
El màxim responsable d'Agricultura ha remarcat, però, que la legislació energètica danesa permet que l'energia que es produeix d'acord amb aquesta valorització de les dejeccions pot revertir directament en les pròpies explotacions, a diferència del que passa amb la legislació espanyola, que no ho permet ja que obliga a retornar l'energia produïda a la xarxa i haver-la d'adquirir de nou.
Canvi en la legislació energètica estatal
Per això, ha reclamat un canvi en la legislació energètica estatal que possibiliti que les explotacions puguin utilitzar directament l'energia que generen i que aquesta també es pogués utilitzar en el reg, "amb l'estalvi econòmic que això suposaria". "Volem començar a conscienciar que això pot ser possible i que les conclusions de l'estudi van cap aquí", ha afirmat. Pelegrí, però, ha remarcat que el nou model que promou el departament es basaria en plantes de tractament més petites, "més manejables i gestionables", respecte a les sis que hi havia fins al 2013, ja que d'aquesta manera es redueixen els costos de transport i de maneig dels purins, entre altres.
Josep Maria Pelegrí ha criticat la "gestió erràtica" de la política energètica del govern espanyol, arran de la supressió de les primes a les plantes de tractament de purins per cogeneració, que van derivar en el tancament de les sis plates que hi havia a Catalunya i han obligat a endegar aquest nou model de gestió de les dejeccions, en el qual Agricultura ja treballa des de fa temps. Així mateix, el departament ha posat en el nou PDR una sèrie d'ajuts directes de suport al sector.
Per la seva banda, ha explicat que l'Estat va activar una línia d'ajuts amb 3,3 milions d'euros per a Catalunya per resoldre la problemàtica generada arran del tancament de les plantes. En total, s'han rebut 107 peticions d'ajut -algunes individuals i altres col·lectives- que han permès a unes 300 explotacions dur a terme o projectar inversions en infraestructures per a la gestió dels purins, a banda de 51 explotacions que podran transportar les dejeccions ramaderes a altres zones.
