Les obres de rehabilitació han permès recuperar un gran espai cultural que s'ha conservat des de mitjan del segle XVII
Agramunt (ACN).-
L'Ajuntament d'Agramunt (Urgell) obrirà al públic aquest diumenge l'accés a la cisterna del Convent després de donar per acabades les obres de rehabilitació d'aquest espai. Les obres iniciades al mes de juliol han permès obrir un passadís i dur a terme la instal·lació d'una escala metàl·lica que permet accedir a l'interior de la cúpula. La cisterna del convent és una construcció datada a mitjan del segle XVII i consisteix en una cúpula bastida amb carreus de pedra sorrenca perfectament treballats i escairats amb morter de calç. Té una alçada d'11 metres i un diàmetre de 12. Es calcula que podia emmagatzemar fins a 830.000 litres d'aigua.L'any 2002 l'equip de serveis municipals va obrir per primera vegada la cisterna després de molts anys. El bon estat de conservació va fer factible iniciar un procés de recuperació de la cisterna. Des de la seva obertura, l'equip de govern actual ha fet les gestions necessàries per poder aconseguir el finançament necessari per poder iniciar els treballs de rehabilitació. Uns treballs que es van iniciar l'any passat i que han estat possible gràcies al finançament i aportació econòmica del Departament d'Agricultura, a través del programa Leader, de la Diputació de Lleida a través de l'IEI, de l'Ajuntament d'Agramunt i les empreses Torrons Vicens i Ros Roca.
Els treballs duts a terme durant la rehabilitació han permès comprovar que la cisterna ja havia estat objecte d'actuacions de neteja i manteniment, una mostra que s'ha vist en les juntes de les pedres.
El Parc del Convent, 4.000 anys d'història
Agramunt va créixer des del turó del Castell, no obstant el turó dels dipòsits o també conegut antigament com el turó de Convent, és on hi ha la cisterna. Els treballs de condicionament han permès identificar les restes de dues fosses prehistòriques, i pel seu mal estat de conservació es creu que van ser utilitzades per l'emmagatzematge de cereals i a posterior com un abocador de deixalles domèstiques. Una mostra d'això són les troballes de fragments d'atuells ceràmics que situen les fosses entre finals del IV mil·lenni i la primera meitat del II mil·lenni abans de la nostra era, i es podria situar al final de l'etapa del neolític.
El convent franciscà de Sant Bonaventura
El convent dels franciscans o conegut també com a Col·legi de Sant Bonaventura es va començar a construir l'any 1624. La seva construcció va ser possible gràcies al llegat del noble Ponç de Peramola - Valltera d'Alentorn que deixà escrit en el seu testament que si el seu nebot moria sense haver tingut descendència els seus béns s'havien de vendre. Així fou, com amb els ingressos dels censals de terra es va construir un convent per als franciscans a Agramunt. La guerra del Francès (1808 - 1814) però, va afectar molt la vida del convent que es va abandonar i saquejar durant l'any 1835. Només es va conservar el campanar que també va ser enderrocat per la construcció dels dipòsits d'aigua l'any 1902.
Patrimoni cultural amagat agramuntí
Una de les finalitats de l'Ajuntament d'Agramunt és posar en valor el patrimoni cultural de la vila. Per aquest motiu, s'han dut a terme actuacions de rehabilitació de diferents espais culturals. Una mostra d'aquesta recuperació de patrimoni és l'habilitació del Pou de Gel duta a terme l'any 2012. Un pou que també està situat al mateix turó del convent. Un altre objectiu és consolidar la ruta de l'aigua. Una ruta que explicaria la història de l'aigua a la vila d'Agramunt i que passaria per l'actual recuperat Parc del Convent on es visitarien els dos espais esmentats anteriorment.
