Publicado 14/04/2015 12:58

Admeten a tràmit una querella contra el jutge de pau de Montcada per presumpta estafa quan era president del club de bàsquet

El president posterior el denuncia per suposadament utilitzar el club per al seu propi benefici econòmic emetent factures falses

Montcada i Reixac (ACN).-

El jutjat d'instrucció número 3 de Cerdanyola del Vallès ha admès a tràmit una querella contra el jutge de pau de Montcada i Reixac, Pere O., per un presumpte delicte d'estafa i apropiació indeguda mentre va ser president del Club Bàsquet Montcada, segons consta l'auto al que ha tingut accés l'ACN. La querella la presenta Luis Miguel R., qui va ser president del club entre 2010 i 2012. En la querella se sustenta que l'anterior president va emetre factures "que no es corresponien a cap prestació de servei" i de les que afirma que el querellat es quedava "un percentatge pactat i l'IVA". Afegeix que això va portar el club a un deute amb Hisenda que va provocar la desaparició del mateix.Segons relata la querella, el querellant va entrar com a president de l'entitat el juliol del 2010, quan el club estava en una situació econòmica "delicada", ja que els comptes estaven "sota mínims" i l'aportació del principal patrocinador, Valentine S.A.U., "anava destinada a pagar un important deute que el club mantenia amb l'Agència Tributària". El querellant assegura que l'anterior president, Pere O., li va dir que aquest deute "s'havia generat per culpa de l'Ajuntament perquè havia generat malament unes factures relacionades amb les seves subvencions".

A l'escrit consta que llavors el club se sostenia amb una subvenció de l'Ajuntament d'uns 20.000 euros anuals, el patrocini de Valentine d'uns 67.000 euros, altres petits patrocinadors per valor de 5.000 euros i les quotes dels alumnes, uns 45.000, i les aportacions dels socis, 5.000 euros. Per la qual cosa el pressupost anual del club era d'aproximadament 140.000 euros. Tot i això, cada trimestre s'havien d'abonar 14.000 a Hisenda per sufragar el deute generat. El 2008 però el patrocinador va deixar de fer la seva aportació i el club va deixar de fer els pagaments, cosa que va comportar l'embargament dels comptes. El deute amb Hisenda va arribar als 552.743,70 euros, segons consta a la querella.

Davant d'aquesta situació, el querellant va voler saber d'on venia aquest deute i és llavors quan va decidir interposar una denuncia en trobar als comptes bancaris del club "moviments de xecs al portador o retirades d'efectiu totalment inusuals i sense justificació documental ni de cap tipus" durant els anys en que Pere O. va ser el president, durant nou anys a finals del 90 i principis del 2000. Aquestes quantitats pujarien a 1.129.974 euros entre 1998 i el 30 de juny del 2002 i a 882.688,24 euros entre l'1 de juliol del 2002 i el 31 de desembre del 2009.

L'acusació sosté que el deute en concepte d'IVA que li reclama Hisenda és "desmesurat i desproporcionat" amb el pressupost del club i els relaciona amb l'emissió d'aquestes factures i entrada i sortida de de diners. Afegeix a més que moltes de les empreses a qui es va emetre aquestes factures "estan ubicades a Granollers o els seus voltants, on el querellat treballava (en una sucursal bancària), i són empreses que no tenen cap relació amb el món del bàsquet".

La denúncia sosté que sembla que Pere O. "emetia factures a les empreses relacionades (...) en concepte de publicitat, servei que el club no prestava més enllà de Valentine, les empreses abonaven la quantitat de la factura amb l'IVA corresponent i el club retornava a les empreses l'import de la factura menys el percentatge pactat i sense l'IVA". D'aquesta manera, acusa el querellat "d'embutxacar-se l'IVA i el percentatge pactat" i afegeix a l'escrit d'acusació: "D'aquesta forma les empreses disposaven de factures per a justificar despeses i els querellat uns ingressos extra".

En l'escrit també s'apunta que Pere O. era l'únic que tenia accés als comptes bancaris del club i afegeix que un d'ells estava a l'oficina bancària on ell treballava a Granollers i que es va canviar quan a ell el van traslladar a una oficina de Montcada.

El querellant va ser president del club entre el juliol del 2010 i el 2012, quan una moció de censura el va fer fora. Poc abans que això passés, Luis Miguel R. va començar a esbrinar d'on procedia el deute amb Hisenda i amb la informació trobada va decidir interposar aquesta denúncia.

El jutge citarà a declarar el denunciat

En el seu auto, el jutge considera que els fets relatats a la querella "poden revestir caràcters de delicte" i considera que s'han d'incoar diligències prèvies per determinar la veracitat o no de les acusacions. És per això que admet a tràmit la querella i, tal i com demanava l'acusació, estableix que s'acordarà la declaració del denunciat i sol·licita informació a l'Agència Tributaria sobre el club i a la Federació Espanyola de Bàsquet.

A més, el passat mes de febrer va citar a declarar Rosa O., presidenta del CB Reixac, club que segon un document aportat posteriorment per l'acusació es va fundar el juliol del 2003, segons consta a les actes del Consell Català de l'Esport. Rosa O. en la seva declaracio assegura que mai va ser presidenta del CB Montcada sinó del CB Reixac, domiciliat a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), un club que com a tal no va participar mai a cap lliga i que, segons el querellant, es va constituir per tal "d'eludir el pagament a Hisenda".

Per la seva part, la defensa de Pere O. va enviar un escrit al jutjat on s'assegura que el denunciat vol comparèixer davant del jutge "a fi de rebatre i deixar sense efecte totes i cadascuna de les afirmacions malintencionades que hi ha a l'escrit de querella i desvetllar qualsevol dubte sobre la seva honestedat i honorabilitat".

Després de l'embargament del club per part d'Hisenda, aquest va continuar funcionant una temporada més però sense primer equip, fins que finalment el 2013 va desaparèixer.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés