La directora general, Maite Casado, explica que la lluita contra aquesta xacra ara inclourà seguiments més llargs de les víctimes
Barcelona (ACN).-
Les dones han presentat 12.926 denúncies per violència masclista i en 13.133 ocasions han estat ateses després d'haver patit maltractaments, durant el 2014. Ambdues xifres creixen lleugerament en relació a 2013, un 4% i un 13%, respectivament. Però preocupa més el fet que cap de les 14 dones assassinades tingués mesures de protecció vigents malgrat que 7 d'elles havien denunciat en el passat els seus agressors. Per això, la directora general d'Administració de Seguretat, Maite Casado, ha explicat a l'ACN que els esforços es concentraran ara en fer seguiments més llargs de les víctimes a través de "qüestionaris" de "reavaluació" de risc que detectin les puntes de perill que travessa una dona amenaçada.La directora general d'Administració de Seguretat, Maite Casado, ha explicat que els registres tant de denúncies com de casos atesos en dependències policials de dones que afirmen haver estat objectes de violència masclista "han augmentat lleugerament" aquest 2014 en relació al 2013.
En total s'ha passat de 12.398 denúncies a 12.926, això implica un increment del 4,26%.També ha crescut la xifra de dones que han estat ateses pels Mossos d'Esquadra després d'haver patit un maltractament masclista, d'11.563 el 2013 a 13.133 el 2014, un 13,58% més.
L'increment és suau i en els darrers anys el número de dones que s'animen "a donar el pas" i denunciar es manté més o menys estable. Els psicòlegs estimen que, de mitjana, passen uns deu anys des que una dona rep el primer maltractament fins que presenta la denúncia. És una fase delicada, definida a través del concepte d' "apoderament", que permet a la víctima prendre consciència del seu infern i de les possibilitats reals d'escapar-ne.
Per aquest motiu, Casado s'afanya a matisar que el petit augment de les denúncies i dels casos detectats pels Mossos d'Esquadra no indiquen "necessàriament" una tendència "negativa". De fet, passa al contrari. El fenomen de la "xifra negre", que explica que la majoria de casos romanen amagats, avisa que la feina principal consisteix en fer aflorar la magnitud real de la xacra.
Més morts
El 2014 sí ha estat particularment negre en el balanç dels casos més extrems de violència masclista: els assassinats. Un total de 14 dones han mort a mans de les seves parelles a Catalunya. Casado sí ha admès que amoïna més el fet que la meitat d'aquestes havien denunciat els seus agressors però sobre cap d'elles existia en el moment de l'atac cap mesura de protecció vigent ni cap ordre d'allunyament contra ells.
Risc variable
L'anàlisi d'aquesta circumstància confirma que les dones no es troben sempre sota el mateix grau de risc. "No és una foto fixa", explica la directora. Per això, Interior durant el 2015 implementarà un qüestionari de "reavaluació de risc" a fi d'anar modulant i ajustant les mesures "de protecció i de seguiment" a les condicions variables "de cada víctima". L'adeqüació tecnològica ja està en marxa i es calcula que cap al mes d'abril els Mossos d'Esquadra ja tindran a la seva disposició el nou programari.
El funcionament d'aquests seguiments més llargs consistirà en trucades telefòniques a les víctimes que han denunciat maltractaments per anar revisant la seva situació. Durant aquestes se'ls passarà el nou qüestionari per detectar si es troben sota una situació potencialment de més risc.
Interior pretén comptar també amb les policies locals perquè facin visites personals a aquestes dones i copsin de primera mà si existeix o no risc per a la dona, independentment de si les mesures de protecció ja han estat retirades.
Els estudis apunten que a través, sobretot, de les "circumstàncies familiars i personals tant de la víctima com de l'agressor" apareixen "moments" on els cossos de seguretat han d'estar "especialment atents" a algunes víctimes. Poden ser factors desencadenants d'un pic de risc "la decisió de separar-se" o l'inici d'una "nova relació sentimental amb una altra persona". Aquestes noves enquestes de reavaluació s'ocupen precisament de detectar aquests episodis de major alerta.
