Actualizado 16/04/2018 13:12

La matrícula d'FP Superior creix un 53% a Barcelona en deu anys, segons un informe

Ricard Gomà i Miquel Àngel Essomba
EUROPA PRESS

Els centres de Formació d'Adults perden alumnes de forma "constant" en l'última dècada

BARCELONA, 16 abr. (EUROPA PRESS) -

La matrícula de Cicles de Formació Professional Superior (CFPS) a Barcelona ha crescut un 52,8% entre 2007 i 2017, mentre que els estudiants de Cicles de Formació Professional Mitjà (CFPM) han augmentat un 33% en aquesta dècada, segons el primer Informe d'Educació Postobligatòria i Pràctiques Educatives Comunitàries, encarregat per l'Ajuntament de Barcelona.

En la presentació de l'estudi aquest dilluns, el comissionat d'Educació de Barcelona, Miquel Àngel Essomba, ha dit que, en el cas del Batxillerat, les matriculacions han augmentat un 0,1% --és la via majoritària per als estudiants que acaben l'ESO (74,9%)--, mentre que, als centres de Formació d'Adults, s'ha perdut el 10% dels alumnes des de 2007.

Essomba ha destacat que el creixement de la matrícula a CFPS ha estat "absorbida" en major mesura per centres privats, que han incrementat els seus alumnes en prop d'un 60% --davant el 44,4% dels centres públics--, i, en el cas dels CFPM, el 45% dels nous alumnes han entrat en centres públics, enfront del 24,5% que han anat a privats.

En el cas de la Formació d'Adults, la matrícula als centres públics ha baixat un 1,9%, mentre que als centres privats ha descendit en un 69,3%: "L'increment de la matrícula de postobligatris als centres públics ha estat del 97%, és a dir, en una dècada s'ha duplicat la matrícula, mentre que als centres privats ha estat del 25%", ha destacat el comissionat.

El director de l'Institut d'Estudis Regionals i Municipals, Ricard Gomà, ha remarcat la "forta presència" de dones en la via del Batxillerat i a CFGS, on hi ha un 54,8% de dones matriculades, al contrari que els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), amb un 28,5%, i CFGM (37%), on la seva presència és inferior.

IMPLANTACIÓ DESIGUAL

Gomà també ha subratllat la implantació desigual de centres de Formació Professional (FP) per districte: mentre l'Eixample té una "gran diversitat" i absorbeix el 100% de la matrícula de determinades famílies professionals, uns altres, com Sant Andreu i Gràcia, no compten amb cap centre públic d'FP, la qual cosa afecta a la població més vulnerable.

L'estudi també assenyala diferències en les ràtios segons els districtes: al de Nou Barris, els grups classe de CFPM tenen, de mitjana, 32 alumnes per grup, molt superior als 24 alumnes de mitjana a la ciutat, i encara més per sobre dels 19,5 alumnes de l'Eixample, i, en el cas del CFPS, amb una mitjana a la ciutat de 24,5 alumnes, a Ciutat Vella s'aconsegueixen els 27 inscrits per aula, mentre que l'Eixample no arriba als 23.

ESPECIALITATS MÉS DEMANDADES

Al CFPM, el 50,4% dels alumnes es concentren en quatre especialitats: Sanitat, Informàtica i Comunicacions, Transport i Manteniment de Vehicles, i Hostaleria i Turisme, mentre que al CFGS, Serveis Socioculturals a la Comunitat, Sanitat, Informàtica i Comunicacions, i Hostaleria i Turisme sumen el 47,7% de la matrícula.

Gomà ha destacat la incidència dels centres privats i concertats en les famílies professionals amb més matrícula, on superen la meitat dels alumnes, és el cas dels estudis de les famílies de Serveis Socioculturals i a la Comunitat (56,4%) i Informàtica i Comunicacions (52,3%) en centres concertats, o en els estudis de Sanitat en centres privats (50,2%).

Així mateix, els centres cívics municipals han incrementat les activitats formatives en un 12,6% en els últims tres anys, amb prop de 1.300 activitats més, mentre que les inscripcions han augmentat en 3.000 noves matriculacions, i el consistori creu que l'èxit és degut a la flexibilitat i durada dels cursos, la composició social dels alumnes i la diversitat dels cursos, entre uns altres.

Essomba ha afirmat que el Govern municipal aprofitarà les dades de l'informe per estudiar la diversificació de l'oferta educativa, millorar els programes d'orientació, repensar i millorar la proposta de territorialització i millorar la proximitat, fomentar la permanència i la finalització dels estudis, així com la coordinació interinstitucional.

El contingut d'aquesta notícia està elaborat en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona

Ajuntament de Barcelona


Barcelona Economies



Contingut elaborat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona






www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés