Actualitzat 22/10/2015 16:10

Ventura Pons conclou el rodatge de l'adaptació 'El virus de la por'

Ventura Pons en la presentación de libro '54 dies i escaig' en el Ateneu
EUROPA PRESS

BARCELONA, 24 febr. (EUROPA PRESS) -

El director de cinema Ventura Pons ha acabat el rodatge de la seva nova pel·lícula 'El virus de la por', una adaptació de l'obra teatral 'El principi d'Arquimedes', de Josep Maria Miró, que encara no té data d'estrena.

"Vaig veure l'obra a la Beckett fa dos anys i mig i em vaig posar en contacte amb l'autor", ha explicat en roda de premsa aquest dimarts el director, que de les 26 produccions de la seva carrera, set han sortit de propostes teatrals --aquesta és la segona de la Sala Beckett--.

'El virus de la por' explica com, el dia que el grup infantil de natació d'un poliesportiu municipal comença a nedar sense cinturó, un dels monitors és acusat de fer un petó a un dels nens, cosa que els pares viuran amb inquietud i preocupació.

Després de tres setmanes de treball a Barcelona, el film ja està totalment rodat i ara l'equip ha de bolcar-se en el muntatge: "Estic molt content de com ha anat tot. Ara s'ha de veure si surt nen o nena. Intueixo que serà un nen molt guapo, no per masclisme, i que el producte estarà bé", ha aventurat.

La pel·lícula compta amb el finançament de TV3 i la Generalitat, i ha estat la producció més difícil de tota la carrera de Pons des d'aquest punt de vista: "Ha estat la pel·lícula que més m'ha costat muntar a la meva vida econòmicament".

"M'agradava molt el text i està sent un autèntic èxit internacional", ha comentat Pons sobre l'elecció de l'obra, que ha girat per ciutats estrangeres i ha collit premis internacionals; a més, ha defensat que la dramatúrgia catalana d'última generació és molt bona.

UN TEMA "UNIVERSAL"

El tema és "absolutament universal" i ha argumentat que no és tan important que un tema sigui nou, sinó com es tracta.

Posa sobre la taula pors de la societat actual i valors com la sobreprotecció: "Les pors contemporànies són terribles, és on ens ha portat la correcció política, un canvi que no m'agrada gaire".

Fins i tot durant la fase de buscar localitzacions per al film --en què va haver de prendre fotografies-- va apreciar el "recel" per part de la societat; tot això el va motivar a titular la pel·lícula com 'El virus de la por' --a més del fet que ja existia un film amb el nom de l'obra teatral--.

L'autor, Josep Maria Miró, va acceptar escriure el guió del film a quatre mans i ha exalçat que Pons és dels pocs directors que va tant al teatre i està tan al cas de la creació contemporània: "Jo vaig fer la meva obra i la vaig posar a les seves mans, he intentat acompanyar-lo", ha relatat.

Pons ha afegit aspectes a la pel·lícula, com donar-li vida a un personatge que en l'obra només s'esmentava, així com seqüències d'última hora, més varietat en els espais i nous suggeriments aportats pels actors.

MATEIX ELENC

L'elenc està format per Santi Ricart, Roser Batalla, Rubén de Eguia i Diana Gómez, els mateixos actors que porten 90 funcions de l'obra: "Els actors em donaven una veritat especial, em vaig quedar enamorat des del primer dia".

Segons han explicat, la majoria d'ells debuten en cinema --excepte Santi Ricart--, cosa que ha estat una experiència molt enriquidora, en què s'han trobat amb reptes com espais més amplis i necessaris canvis de registre com que "al teatre es fa un pla general, i aquesta obra necessita un primer pla", ha aportat Pons.

Sobre la possibilitat de doblar la pel·lícula al castellà, Pons ha criticat que el cinema català no genera cap interès a la resta d'Espanya; ha lamentat que la situació és per "sortir disparat", i ha arremès contra les pel·lícules doblades, en considerar-les un atemptat a la seva integritat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés