Actualitzat 20/11/2018 17:51

El Teatro Real dedicarà 'Turandot', l'"òpera dark" de Puccini, a Montserrat Caballé

El tenor Gregory Kunde i la soprano Irene Theorin assagen 'Turandot'
TEATRO REAL

MADRID, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -

El Teatro Real dedicarà les 18 funcions de 'Turandot', que s'estrena el proper 30 de novembre, a la memòria de Montserrat Caballé, segons ha desvetllat el director general de la institució, Ignacio García-Berenguer, durant la presentació del muntatge.

'Turandot', de Giacomo Puccini, en una nova producció del Teatro Real, en coproducció amb la Canadian Opera Company, el Teatre Nacional de Lituània i la Houston Grand Opera, s'estrenarà a Madrid abans de recalar en els altres teatres.

La peça, que el compositor italià va deixar inacabada, torna 20 anys després a la capital, ja que el Teatre Real la va presentar la primera temporada de la reinauguració, el 1998.

"ÒPERA DARK"

El nou muntatge compta amb direcció d'escena, escenografia i il·luminació de Bob Wilson, i direcció musical de Nicola Luisotti, que ha ressaltat que amb 'Turandot' Puccini va inventar un nou gènere, la "òpera dark".

Dos repartiments s'alternen en aquestes 18 representacions encapçalats per dues sopranos que debuten al coliseu madrileny: la sueca Irene Theorin i la ucraïnesa Oksana Dyka. 'Turandot' compta amb el patrocini de Telefónica.

Durant la presentació, Wilson ha assegurat que la seva trobada amb la soprano espanyola "li va canviar totalment la vida". Va ser, segons ha rememorat, fa molts anys a La Scala i quan l'artista li va preguntar si estava segur de voler treballar amb ell per la seva grandària, aquest li va respondre que "per descomptat que sí" per afegir que a les nits "sempre que bevia wiski i fumava porros" escoltava la seva música".

"Se'ns va trencar el cor perquè sempre hi havia en ella la imatge d'una nena petita, fins i tot quan feia de Salomé amb un cap a la mà --ha dit--. Ens agradaria dedicar aquesta representació al seu record i memòria". Wilson també ha relatat com, quan el director musical demanava més d'ella, Caballé responia 'No' i explicava que sempre oferia el 70 per cent del que podia donar per deixar aquest espai al públic.

Un homenatge al qual s'ha unit la soprano Irene Theorin que ha recordat com va tenir l'oportunitat d'escoltar-la al Covent Garden i ha revelat que sempre que escolta una mica de repertori sol escollir les seves representacions.

Segons han recordat a Europa Press des del Teatro Real, Montserrat Caballé és un "gran referent" en la seva història des que era sala de concerts, amb actuacions memorables de compositors com Vivaldi, Granados o Bellini. En aquesta última etapa del Real, després de la seva reinauguració, Montserrat Caballé ha ofert un concert el 2 de juliol del 1998 i ha protagonitzat dues funcions de l'òpera 'Cléopàtre', de Jules Massenet, en versió de concert, el desembre del 2004.

Ara, el coliseu madrileny vol homenatjar l'artista amb aquesta nova versió de 'Turandot' que per a Wilson és un "conte de fades" una mica "estrany", aliè al món real, en el qual el públic pot identificar-se amb tres personatges estrangers en un enclavament que no és el seu i amb grans ànsies de poder.

EL SUÏCIDI QUE VA MARCAR PUCCINI

Però per entendre bé per què Puccini va decidir allunyar-se dels seus finals feliços, Luisotti considera imprescindible saber la història de Doria Manfredi, una serventa del matrimoni Puccini que es va suïcidar quinze anys abans d'idear aquesta òpera.

La noia va prendre aquesta decisió després que l'esposa del compositor la difamés assegurant que era prostituta i es ficava al llit amb el seu marit. Va trigar cinc dies a morir pel verí que va ingerir i que li va provocar dolors insuportables, i el metge va dictar que havia mort verge. La investigació policial va desencadenar en la detenció de l'esposa de Puccini per incitació al suïcidi, cosa que va quedar en res per la suma de diners que l'artista va donar a la família Manfredi.

"Turandot és un canvi respecte a òperes anteriors --explica el director musical--. Escull matar Liù. Decideix que faci el màxim sacrifici, treure's la vida".

PETICIÓ PÚBLICA DE PERDÓ

A la pregunta de per què ho fa, Luisotti contraposa la història de Manfredi. "Quinze anys després, Puccini no pot amb el record d'aquesta mort. Quan té càncer de gola i han d'anar a tractar-se a Brussel·les decideix canviar el final. Els últims versos són les paraules de justificació, una petició pública de perdó per aquest esdeveniment", ha narrat el director musical, que ha destacat aquest factor per damunt dels "admirats" canvis d'orquestració i ús de la musicalitat de la peça.

Així, Puccini va morir a Brussel·les el 1924, sense concloure el tercer acte. Franco Alfano es va encarregar de concloure la partitura partint dels esbossos i notes deixats pel seu mestre i sota l'atenta supervisió d'Arturo Toscanini, qui va dirigir l'estrena pòstuma de l'òpera a La Scala de Milà, el 1926, en una cèlebre representació en la qual el director italià va tallar abruptament la interpretació --després de l'adagi que entona el cor després de la mort de Liù-- i es va dirigir al públic dient: 'Qui il Maestro finí' (Aquí va acabar el mestre).

ESPAI PER Al PÚBLIC

Wilson utilitza siluetes a contrallum, màscares i moviments gairebé rituals per explicar la llegenda de la sanguinària princesa xinesa, emmarcada al seu espai escenogràfic 'natural', que entronca directament amb el mil·lenari teatre d'ombres oriental.

El director escènic prefereix deixar espai al públic sense dir als cantants o actors què han de dir o pensar, confiant en el text i la música i deixant aquesta distància a la reflexió.

A Wilson li han preguntat si, igual que no té clar el final de Turandot, una òpera que parla sobre el poder, tampoc té clar quin serà el final del que està passant al seu país amb Donald Trump. "Segueixo respirant", ha bromejat després d'una pausa per a la reflexió.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés