Martí: "No apareix en els llibres perquè no ha interessat a cap dels dos bàndols"
BARCELONA, 5 març (EUROPA PRESS) -
L'autor Guillem Martí ha relatat amb la novel·la 'Cremeu Barcelona!' (Columna) com un familiar seu va evitar que es cremés la ciutat de Barcelona abans que entressin les tropes franquistes el gener del 1939, uns successos que "no apareixen en els llibres d'història perquè no interessa a cap dels bàndols de la Guerra Civil", ha explicat Martí aquest dijous a la presentació del llibre.
Quan tenia 16 anys, Martí va iniciar una recerca per a un treball de l'institut sobre la història real del germà del seu besavi, Miquel Serra i Pàmies, un conseller de la Generalitat i tresorer del Partit Socialista Unificat de Catalunya (Psuc) que va evitar en set dies que s'apliqués a Barcelona la tècnica de 'terra cremada'.
Serra i Pàmies es va oferir per portar a terme l'ordre de comunistes de Moscou (Rússia) d'enderrocar Barcelona abans que entrés l'enemic, amb la intenció secreta de fer fracassar aquests plans, un gest "heroic" que vol reivindicar la novel·la.
"No era un qualsevol però era molt discret, i si no se sap el seu paper és també perquè ho va voler", ha explicat el seu descendent, que va descobrir els fets en la correspondència que el seu besavi mantenia amb Serra i Pàmies (el seu germà) i després va aprofundir durant nou anys d'investigació, amb fonts com els descendents del protagonista, que viuen a Mèxic, on es va exiliar per passar desapercebut i protegir la seva família.
El llicenciat en Empresarials i Dret va treure a la llum els successos en articles a 'Revista de Catalunya', el 2009, i 'Barcelona Metròpolis' i 'Núvol', el 2013, i ara els recupera amb la novel·la, servint-se del to amè que li permet la ficció i amb el desig que "investigadors especialitzats aprofundeixin en els fets", ha admès.
Serra i Pàmies, fill d'una família burgesa de la indústria tèxtil de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), va arribar a la ciutat comtal per treballar en la central elèctrica de La Canadenca, on va entrar en contacte amb un important moviment obrer, que el va portar a prendre consciència i a militar en la Unió Socialista de Catalunya.
TERRA CREMADA
"Es diu que l'aviació italiana no tenia punteria i per això no va bombardejar emplaçaments industrials importants, però la realitat és que aquests eren propietat dels qui finançaven la guerra", ha apuntat Martí.
Com a exemple per abonar aquesta teoria, ha assenyalat que les tres xemeneies de La Canadenca --que es conserven actualment en el seu emplaçament a l'avinguda Paral·lel-- es veien aleshores des del mar i eren un objectiu fàcil.
"Són successos poc divulgats i molt sorprenents, però quan veus la història recent no és una tàctica estranya", ha remarcat l'autor, referint-se a la tècnica de 'terra cremada', que durant el conflicte espanyol es va portar a terme en punts del territori de Catalunya, on es van cremar fàbriques i esglésies, per exemple, en localitats de Girona i Lleida.
La novel·la posa èmfasi en la realitat i el temor que es vivia a Barcelona com a front de la Guerra Civil, el primer conflicte bèl·lic en què la població va passar a ser l'objectiu de bombardejos militars, com a part també d'assajos de tàctiques que s'utilitzarien en la Segona Guerra Mundial.
