BARCELONA, 23 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor africà Ngugi wa Thiong'o relata la seva experiència en un Internat de Nairobi (Kenya) en la segona entrega de les seves memòries, 'A la casa de l'intèrpret' (Raig Verd), que acaba de publicar-se, i aborda temes com el colonialisme i la guerra a Àfrica, ha explicat l'autor aquest divendres en roda de premsa.
Thiong'o va començar a escriure les seves memòries, per recomanació de la seva dona, i s'han publicat en dos volums, a l'espera d'una tercera entrega, ha dit.
En la primera part de les memòries, 'Somnis en temps de guerra' (Raig Verd), Thiong'o parla de com va viure la seva infància en el context de la Segona Guerra Mundial, mentre que en 'A la casa de l'intèrpret' fa referència a la seva adolescència.
INDEPENDÈNCIA DE KENYA
La segona part de la seva biografia s'emmarca en un període comprès entre 1956 i 1958, moment en què l'autor va abandonar el seu poble per primera vegada per "estudiar en un prestigiós internat", on no podia comunicar-se amb la seva família, ha explicat l'autor.
El llibre relata que mentre Thiong'o es trobava en aquest col·legi, la guerrilla Mau Mau va reclamar la independència de Kenya i quan, una vegada acabat el primer semestre, va tornar al seu poble per passar les vacances, va descobrir que aquest havia estat traslladat "a una espècie de camp de concentració", ha detallat.
La guerrilla lluitava contra l'estat colonial sota el nom de "guerrilla per la terra i la llibertat", encara que Anglaterra la va batejar com Mau Mau, que no té significat, per difondre la idea que es tractava de persones que lluitaven per un sense sentit.
POLÍTICA DE LA MEMÒRIA
Dissabte que ve l'escriptor participarà com a ponent en el festival MOT de Girona, en el qual donarà una xerrada sobre la política de la memòria i la importància de la llengua en la cultura d'una civilització.
A manera d'exemple, Thiong'o ha parlat de la colonització de Nova York, moment en el qual es va canviar el nom de la regió i es va imposar una llengua, esborrant així "la memòria, història i cultura dels nadius", ha afegit.
El problema, ha dit, és que els pobles oprimits acaben assumint la llengua dels opressors com a seva, i el seu llibre 'Descolonitzar la ment', que parla sobre aquest tema, ha estat molt popular en països que han sofert l'opressió lingüística.