Borja-Villel anuncia la donació del llegat al museu
MADRID/BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -
El Museu Reina Sofía de Madrid albergarà l'Arxiu de José Antonio Coderch per decisió de la família de l'arquitecte català, segons ha anunciat aquest dijous el director de la pinacoteca, Manuel Borja-Vilell, en una trobada amb els mitjans: "La família volia que estigués aquí".
L'arxiu està integrat per plànols i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny, documentació tècnica i administrativa d'aquests, fotografies de les seves obres, correspondència professional, publicacions, pintures, premis i documentació personal, que recorren des del 1945 fins al 1984, ha informat aquest dijous 'El País'.
Segons ha explicat el director en la trobada, es tracta d'una donació "especialment interessant" respecte a la qual el museu "portava molts anys darrere, igual que amb altres projectes".
"Estem sent molt actius i Coderch és una figura molt important", ha incidit, després de ressaltar la decisió de la família.
Les negociacions entre la família i el museu madrileny es van produir després que fracassés un intent d'acord amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), que no va estar disposat a pagar la xifra propera al milió d'euros que demanaven els descendents, segons ha informat el citat diari.
El COAC compta amb els arxius de molts arquitectes i despatxos catalans, però sense pagar cap quantitat.
REFORÇAR L'ARQUITECTURA
La donació d'aquest conjunt d'arquitectura s'emmarca en el projecte del Museu Reina Sofía de reforçar la presència d'aquesta disciplina en relació amb les arts visuals.
"Coderch és l'equivalent a Tàpies en pintura: no es pot entendre una part de la modernitat sense ell", ha celebrat.
Així mateix, el seu interès per al museu es veu incrementat pel fet que es preveu que formi part de la nova presentació de les sales de la col·lecció el 2021, en la qual el material arquitectònic adquirirà "un paper fonamental".
BIOGRAFIA
José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona 1913-Espolla 1984) va estudiar a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i va projectar nombrosos edificis, com la casa Garriga Nogués; la Casa Ugalde; l'Edifici d'Habitatges del carrer Johann Sebastian Bach a Barcelona i el seu Pavelló d'Espanya a la IX Trienal de Milà.
Va ser cofundador del Grup R i José Luis Sert el va proposar com a membre representant d'Espanya en el CIAM, el Congrés Internacional d'Arquitectes Moderns. Va ser també membre del Team 10 participant en discussions al costat de Peter Smithson, Alison Smithson, Aldo Van Eyck i d'altres.
