Actualitzat 22/10/2015 16:21

Mor als 74 anys l'escriptor Eduardo Galeano

Eduardo Galeano
WIKIPEDIA

MONTEVIDEO, 13 abr. (EUROPA PRESS) -

El periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano ha mort aquest dilluns als 74 anys, segons informa el diari local 'Subrayado'. Galeano, autor entre d'altres de 'Les venes obertes d'Amèrica' o 'Memòria del foc', ha mort a Montevideo, la seva ciutat natal.

Galeano ha mort aquest dilluns al matí després de diversos dies internat en el sanatori del Casmu 2 de la capital uruguaiana, segons informa el diari uruguaià 'El País', que cita fonts del centre. L'escriptor es trobava greu des de la setmana passada a causa del càncer de pulmó que patia.

Eduardo Germán María Hughes Galeano va néixer el 3 de setembre de 1940 i va començar a treballar com a periodista de mitjans escrits a final de la dècada del 1950, quan encara era un adolescent.

També és conegut per les seves vinyetes, amb caricatures polítiques que signava com a 'Gius', transcripció de la pronunciació del seu primer cognom. Tot i això, com a escriptor va prendre el cognom de la seva mare, Galeano.

Va néixer en el marc d'una família de classe alta i catòlica d'ascendència italiana, espanyola, gal·lesa i alemanya, però sempre va ser un actiu militant de l'esquerra, tot i que sempre des de la independència.

Va estar casat tres vegades. La primera, amb Silvia Brando, amb qui va tenir una filla, Verónica Hugues Brando; després, amb Graciela Berro Rovira, amb qui va tenir dos fills: Florencia i Claudio Hughes Berro; finalment, amb Helena Villagra. Era aficionat al futbol i es declarava seguidor del Club Nacional de Futbol.

Com a periodista va despuntar en el setmanari 'Marcha' i el 1973 va travessar el riu de la Plata per fundar a l'Argentina la revista 'Crisis'. Durant la dictadura va ser empresonat i obligat a abandonar Uruguai. Tampoc va poder quedar-se a l'Argentina, on els esquadrons de la mort el van condemnar a mort. Va viure un prolongat període a Espanya, però finalment va decidir tornar a l'Uruguai el 1984.

Quan va tornar al seu país natal va participar en les mobilitzacions contra la llei de punt final de la dictadura militar i des d'aleshores no va deixar el seu activisme.

Entre les seves obres destaca 'Les venes obertes de l'Amèrica Llatina', un extens assaig publicat el 1971 en què analitza i interpreta la història de l'Amèrica Llatina des de l'arribada dels colonitzadors europeus fins a l'època contemporània. El relat se centra a l'espoliació dels recursos naturals del continent i les seves conseqüències polítiques.

També destaca la trilogia 'Memòria del foc' (1982-1986), que relata amb prosa la història del continent americà a través de petites històries, des de les llegendes sobre el naixement del món de les cultures maia, inca o dels natius nord-americans fins als successos històrics més recents, com ara cops d'Estat o fites socials protagonitzats per americans.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés